Llengua kali'na
| Karìna auran [kaɽiʔnia auɽaŋ] | |
|---|---|
| Altres noms | Kariña, Galibí |
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 7.420 (2009)[1] |
| Parlants nadius | 10.000 |
| Parlat a | Barima River (en)  |
| Autòcton de | Barima-Waini, Pomeroon-Supenaam, Anzoátegui, Bolívar, Monagas i Delta Amacuro |
| Estat |  Veneçuela Guyana Surinam Brasil Guaiana Francesa |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud Llengües carib | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever, 3 en perill, 4 en perill sever, 3 en perill i 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-2 | car |
| ISO 639-3 | car |
| Glottolog | gali1262 |
| Ethnologue | car |
| UNESCO | 683 |
| IETF | car |
| Endangered languages | 2114 |
El kali'na (també conegut com a karibe, cariña, Galibí, Kariña, Kalihna, Kalinya, Caribe Galibí, Maraworno o Marworno) es un llengua carib, emparentada amb el pemon, parlat per unes 7.400 kali'na, majoritàriament a Veneçuela, Guyana, Surinam, Guaiana Francesa, i Brasil. La llengua està classificada com a força amenaçada.[2]
Noms
[modifica]La llengua és coneguda per diversos noms pels seus parlants i pels no parlants. Tradicionalment s'ha conegut com a "Carib" i els seus parlants com a "caribs". És coneguda com a Caribe en espanyol Galina en francès, i Karaïeb en neerlandès. No obstant això, els parlants s'anomenen a si mateixos Kalina o Karìna (escrit de diverses maneres), i anomenen la seva llengua Karìna auran [kaɽiɁnʲauɽaŋ].[3] Altres variants són Kali'na, Kari'nja, Cariña, Kariña, Kalihna, Kalinya; altres noms nadius són Maraworno i Marworno.
Classificació
[modifica]El kari'nja és classificat com a part de les llengües carib però també com una llengua Guaiana.[4]
Distribució geogràfica
[modifica]Degut al contacte del kali'na amb les llengües invasores, algunes llengües hi han incorporat paraules kali'na, tot i ser lingüísticament llengües arawak.[5]
Al Surinam, hi ha una zona anomenada Konomerume que és a prop del riu Wajambo. Amb unes 349 persones, la majoria identificats com a ètnicament kali'na i quan el coneixement de la llengua, els adults informaren que almenys en tenien un coneixement digne d'ell. Els majors de 65 anys utilitzen la llengua com a idioma principal entre els membres de la comunitat. Els parlants entre 45 i 65 anys tendeixen a utilitzar la llengua només quan parlen amb els residents d'edat avançada o membres majors de la família, mentre que la major part usen les llengües oficials: neerlandès i sranan tongo. Els adults més joves entre 20 i 40 anys en la seva major part entenen la llengua, però no l parlen, i els nens aprenen rudiments de kali'na a l'escola.[6]
Dialectes
[modifica]Dialectes carib (amb nombre de parlants indicades entre parèntesis):[7]
- Carib de Veneçuela (1000)
- Carib de Guaiana (2000)
- Carib de Surinam Occidental (500)
- Surinam oriental i carib de la Guaiana Francesa (3000)
- Surinam té dos dialectes Kari'nja: Aretyry que es parla a l'oest i el centre del país, i Tyrewuju que és el que usen la majoria dels parlants kari'nja de Suriname.[2]
Alfabet
[modifica]L'alfabet carib consta de 15 lletres: a, e, i, j, k, m, n, o, p, r, s, t, u, w i y.[8]
Fonologia
[modifica]En llengua kali'na hi ha quatre patrons de síl·labes: V, CV, VC, CVC; C per a consonants mentre que V per a vocals. Quant als fonemes, les consonants es divideixen en dos grups: les obstruents (oclusives sordes p, t, k) i ressonants (oclusives sonores b, d, g, s).[9]
El kali'na té un sistema típic de 6 vocals després que *ô es fusiona amb *o, essent a e i o u ï. Comparat amb l'antic Kali'na, l'actual ha substituït e en moltes paraules per o.[5]
Gramàtica
[modifica]Hi ha 17 partícules en kali'na que inclouen el prefix ky- i el sufix -ng.[10]
Vocabulari
[modifica]Tots els quatre dialectes del kali'na tenen les paraules prestades de l'idioma principal de la zona (Brasil, Surinam, Guyana, Guaiana Francesa). Per exemple, el Kali'na parlat a Surinam té prestades paraules del neerlandès i sranan tongo.[2]
Exemples
[modifica]| Modern Kari'nja | |
|---|---|
| "dos" | /oko/ |
| "pedra" | /topu/ |
| "mosca" | /siko/ |
| "muntanya" | /wipi/ |
| "destral" | /wïwï/ |
| "persona" | /itoto/ |
| ‘un que ha estat excavat’ | Ø-atoka-apo |
| ‘un que ha estat cremat’ | i-tjoroty-ypo |
Algunes de les paraules mostren casos en què e ha estat reemplaçada per o en l'actual kali'na.[5] Els dos estats sota de les paraules singulars mostren exemples de dos sufixos.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Llengua kali'na referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Carlin, Eithne B.; Léglise, Isabelle; Migge, Bettina; Fat, Paul B. Tjon Sie. In and Out of Suriname: Language, Mobility and Identity (en anglès). BRILL, 2014-11-28. ISBN 9789004280120.
- ↑ Courtz, Henk. A Carib Grammar and Dictionary. Magoria Books, 2008, p. 1. ISBN 0978170768 [Consulta: 22 maig 2014].
- ↑ «Did you know Kari'nja is threatened?». [Consulta: 2 maig 2016].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Gildea, Spike. «The Story of *ô in the Cariban Family», 01-05-2010.
- ↑ Yamada, Racquel-María. «Training in the Community-Collaborative Context: A Case Study». University of Oklahoma, 2014.
- ↑ Courtz, Henk. A Carib Grammar and Dictionary. Magoria Books, 2008, p. 5. ISBN 0978170768 [Consulta: 22 maig 2014].
- ↑ Courtz, Henk. A Carib Grammar and Dictionary. Magoria Books, 2008, p. 16. ISBN 0978170768 [Consulta: 22 maig 2014].
- ↑ Grimes, Joseph. «Languages of the Guianas». Benjamin F. Elson, 1972.
- ↑ Yamada, Racquel-María «A New Approach to ky- and -ng in Kari’nja: Evidentiality or Something Else?». International Journal of American Linguistics, 77, 1, 01-01-2011, pàg. 59–89. DOI: 10.1086/657328. ISSN: 0020-7071.
- ↑ «Patient Nominalization > Passive in Panare and Ye’kwana (Cariban)». [Consulta: 4 maig 2016].
Bibliografia
[modifica]- Sophie Alby; Mort des langues ou changement linguistique ? Contact entre le kali'na et le français dans le discours bilingue d'un groupe d'enfants kali'naphones en Guyane française Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.; Cahiers du Réseau international francophone d'aménagement linguistique; nº 22 (22 ref.), p. 46-59; Agence de la francophonie, Bruxelles, 2001
- Odile Renault-Lescure; Les noms de parties du corps et leur incorporation en kali'na; Amérindia: revue d'ethnolinguistique amérindienne, n°spécial: Langues caribes, Paris, 2003, 28 ; p.109-132, bibliographie p. 131-132; Rev.256
- Hendrik Courtz (2008): A Carib grammar and dictionary, Toronto, ISBN 978-0-9781707-4-5.
Enllaços externs
[modifica]- Jehoba poko Wòrupïatonon (en kali'na); Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania.
- Kari'nja aendangeredlanguages.com
| Parukotoan |  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Pekodian | |||||
| Carib de Veneçuela |
| ||||
| Carib de Guaiana |
| ||||
| No classificades | |||||
Itàlica indica llengües extingides | |||||
| Llengua oficial | |||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües regionals | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||||||
| Interllengües | |||||||||||||||||||||||||
| Llengües de signes | |||||||||||||||||||||||||
| Llengua oficial | |||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||
| Llengües no natives | |||||||||||||||||||||
| Llengua de signes | |||||||||||||||||||||
| Llengua oficial | |
|---|---|
| Llengües indígenes | |
| Altres llengües | |
| Llengua oficial | |
|---|---|
| Llengües regionals | |
| Llengües indígenes | |
| Llengua oficial | |
|---|---|
| Llengües indígenes | |
| Llengües de signes | |
