La Voz de Galicia
  | |
 | |
| Tipus | diari i editorial |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | castellà i gallec |
| Data d'inici | 1882 |
| Fundador | Juan Fernández Latorre |
| Lloc de publicació | la Corunya |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Format de periòdic | berlinès |
| Identificadors | |
| ISSN | 1888-5160 |
| OCLC | 801824728 |
| Lloc web | lavozdegalicia.es |
La Voz de Galicia és un periòdic escrit en castellà que es publica a Galícia. Fundat el 4 de gener de 1882 per Juan Fernández Latorre,[1] La Voz de Galicia s'ha fet un lloc a escala estatal, i és un dels principals mitjans impresos per tiratge arreu d'Espanya (123.639 exemplars i 655.000 lectors diaris segons l'últim sondeig de l'OJD).[2]
Aquesta capçalera pertany al Grupo Voz que té la seu a la Corunya i que és propietari, a més d'aquest diari, de canals de ràdio, 41 freqüències de ràdio, una productora de televisió i d'una empresa d'estudis de sondeig d'opinió i televisió.
El periòdic compta amb diferents edicions que es diferencien en el quadern central dedicat a cada zona. Les seccions reben els noms de "La Coruña", "Arousa", "Barbanza", "Carballo", "Deza-Tabeirós", "Ferrol", "Lemos", "Lugo", "Madrid", "A Mariña", "Ourense", "Pontevedra", "Santiago" i "Vigo".
Història
[modifica]La Voz de Galicia va ser fundada el 1882 per Juan Fernández Latorre com un diari republicà, progressista i lliurepensador.[3] Durant la Primera Guerra Mundial la seva posició va estar entre la neutralitat i una aliadofília de facto.[4] Consolidada ja durant els anys de la Segona República amb una difusió de més de 20.000 exemplars,[5] va ser a la dècada dels seixanta, amb l'arribada de Santiago Rey Fernández-Latorre com a gerent, quan La Voz de Galicia va començar la seva expansió, i va arribar a aconseguir diferents fites: renovació tècnica i la superació dels 100.000 exemplars de difusió diària. Amb tot, es va convertir en el sisè diari d'Espanya creant un sistema d'edicions que donava cobertura a tota Galícia.[6] El 1885 havia creat la Biblioteca Gallega, una editorial amb l'objectiu de divulgar l'obra d'escriptors gallecs.[7]
Durant la dècada dels vuitanta va avançar vers la seva conversió en grup multimèdia, i va propiciar el posterior naixement de la Corporación Voz de Galicia,[8] un grup de mitjans de comunicació del qual també formen part Radio Voz, Voz Audiovisual, Sondaxe, Canal Voz, V Televisión, Disgasa, Gaesa i www.lavozdeasturias.
L'any 2013, la cobertura que va fer de l'accident del tren Alvia a Santiago de Compostel·la i de l'assassinat de la menor Asunta Basterra, va ser durament criticada a causa del seu sensacionalisme i groguisme. La Voz de Galicia va publicar fotografies dels morts de l'accident[9] i dades personals i familiars en el cas de l'assassinat de la nena.[10]
Edició digital
[modifica]
La Voz de Galicia va començar la seva edició digital el 17 de maig de 2000.[11] Des del principi, la pàgina va ser una de les més seguides a Galícia entre els diaris informatius. Amb el temps va anar ampliant els seus continguts, ja que al principi es limitava a oferir resums de les principals notícies que sortien en l'edició en paper i informacions d'àmbit local. La Voz de Galicia té registrats a Internet lavozdegalicia.es, lavozdegalicia.com, lavoz.com i avoz.com. A la pàgina web, a part del castellà, es poden consultar els continguts en gallec a través d'un traductor automàtic.
El desembre de 2015, l'edició digital va superar els 8,5 milions d'usuaris mensuals.
Existeix una versió de pagament amb accés a tots els continguts del diari.
Ingressos
[modifica]A part dels ingressos per la venda de diaris i publicitat (tant a l'edició en paper com en la digital), La Voz de Galicia rep una subvenció anual de la Xunta de Galicia, que l'any 2014 va pujar a 662.175,81 €.[12]
Periodistes
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- La Voz de Galicia (castellà)
- RadioVoz
Referències
[modifica]- ↑ Rey Fernández-Latorre, Santiago. Yo protesto (en castellà). A Coruña: La Voz de Galicia, 2016, p. 7-8.
- ↑ «Cercador de publicacions» (en espanyol). [Consulta: 11 juliol 2018].
- ↑ Fernández Santander, Carlos. ”La Voz de Galicia”, crónica de un periódico (1882-1992), volums I i II. Edición do Castro, 1994. ISBN 84-7492-685-8.
- ↑ Román Portas, Mercedes «Aliadofilia y neutralidad de "La Voz de Galicia" en los años de la Primera Guerra Mundial». Historia y Comunicación Social, 18, 0, 2013, pàg. 293-303. DOI: 10.5209/rev_HICS.2013.v18.43427. ISSN: 1988-3056.
- ↑ Román Portas, Mercedes. Historia de la Voz de Galicia (1882-1939). Universidade de Vigo. Servicio de Publicaciones, 1997. ISBN 84-8158-077-5.
- ↑ García González, Aurora. Historia de la empresa de La Voz de Galicia (1939-1992). Libros en red, 2009. ISBN 9781597544641.
- ↑ La Voz de Galicia. Apuntes históricos. Goya Estela SL, 1996. ISBN 9788492191116.
- ↑ Maiz, Ramón. Identidade colectiva e medios de comunicación: La Voz de Galicia 1977-1996. Centro Ramón Piñeiro para Investigación en Humanidades, 2004. ISBN 84-9757-119-3.
- ↑ «Errors i mentides als mitjans sobre l'accident de tren a Santiago». lamarea.com, 28-07-2013. [Consulta: 11 juliol 2018].
- ↑ «Universidade e Colexio de Xornalistas cargan contra o tratamento mediático da morte de Asunta». galiciaconfidencial.com, 03-10-2013. [Consulta: 25 febrer 2014].
- ↑ "La Voz de Galicia" ofrece en Internet su edición digital elmundo.es
- ↑ "RESOLUCIÓ del 15 d'octubre de 2014, de la Secretaría Xeral de Medios, per la qual es dona publicitat dels beneficiaris de les ajudes concedides a les empreses mediàtiques i de radiodifusió", al DOG.
