Kaitianita
 Kaitianita | |
|---|---|
 Imatge SEM amb kaitianita (ktn) entre altres minerals  | |
| Fórmula química | Ti3+₂Ti4+O₅ |
| Localitat tipus | meteorit Allende, Pueblito de Allende, Chihuahua, Mèxic |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,115 Å; b = 5,074 Å; c = 7,182 å Å; β = 112,0° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/b |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2017-078a |
| Símbol | Ktn |
| Referències | [1] |
La kaitianita és un mineral de la classe dels òxids. El nom porta dues paraules xineses "Kai Tian", que significa crear el cel, a partir de la història de "Pan Gu Kai Tian" de l'antiga mitologia xinesa.
Característiques
[modifica]La kaitianita és un òxid de fórmula química Ti3+₂Ti4+O₅. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2018, sent publicada per primera vegada el 2020. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu Nacional d'Història Natural, l'Smithsonian, situat a Washington DC (Estats Units), amb el número de registre: 3510-5.
Formació i jaciments
[modifica]Es tracta d'un probable producte de l’oxidació de la tistarita, juntament amb el rútil, a temperatures <1200 K (~ 927 oC), però en un entorn molt reductor, encara més reductor que el gas de la nebulosa solar circumdant. Va ser descoberta al meteorit Allende, recollit a Pueblito de Allende (Chihuahua, Mèxic). La primera troballa de kaitianita «terrestre» va ser publicada l'any 2023 arrel d'una investigació nanomineralògica d'inclusions foses en xenòlits de corindó de la zona del Mont Carmel, a Israel.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Kaitianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ Ma, C.; Cámara, F.; Bindi, L.; Toledo, V.; Griffin, W.L. «First Terrestrial Occurrence of Kaitianite (Ti3+2Ti4+O5) from the Upper Mantle beneath Mount Carmel, Israel». Minerals, 13, 1097, 2023. DOI: https://doi.org/10.3390/min13081097 [Consulta: 12 setembre 2023].