Kahta
Tipus | districte de Turquia i gran ciutat | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Turquia | ||||
Províncies | Província d'Adıyaman | ||||
Població humana | |||||
Població | 122.774 (2018) | ||||
Geografia | |||||
Banyat per | Embassament d'Atatürk | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 02402 | ||||
Fus horari | |||||
Lloc web | kahta.bel.tr |
Kahta o Kâhta (turc) és una vila i districte de la província d'Adıyaman, Turquia. És famós pel mont Nemrut. La seva població (2015) és de 118.646 habitants, entre 72.145 metropolitans i 46.501 rurals i entre 59.914 homes 58.732 dones. Aquesta població va augmentar a 120.378 (61.071 homes i 59.307 dones) el 2016.[1] Es troba a una distancià de 35 km del centre d'Adıyaman, la capital de la província.[2]
Història
[modifica]Kahta té una fortalesa en ruïnes que ha estat identificada com l'antiga Arsània, Arsanea o Arsaneia, a l'antiga Commagena.
El nom Kahta (en algunes fonts en anglès Kakhta[3]) no va aparèixer almenys fins al segle xii. Fou una fortalesa secundària que no es va desenvolupar fins al segle xi amb l'emigració armènia i dels turcmans; fou conquerida temporalment pel comtes d'Edessa. Aleshores tenia proper el monestir de Mar Barsawma, una de les principals residències monofisites (jacobites) cristianes.
El 1150 va passar del comtat d'Edessa a l'emir ortúquida Kara Arslan d'Hisn Kayfa i de Khartpert (1144-1174) i després al seu fill Nur-ad-Din Muhàmmad d'Hisn Kayfa i de Khartpert (1174-1185) d'Amida (1183-1185), Kutb al-Din Sukman II d'Hisn Kayfa i Amida (1185-1200), Nasir al-Din Mahmud d'Hisn Kayfa i Amida (1200-1222) i Rukn al-Dun Mawdud d'Hisn Kayfa i Amida (1222-1232); passà durant el govern d'aquest a mans del seljúcides de Rum (1226). El 1280 fou ocupada pel soldà mameluc Qalàwun, que la va reforçar i restaurar (obres acabades pel seu fill An-Nàssir Muhàmmad).
Els mamelucs al segle XV la van disputar amb els Aq qoyunlu. Els otomans se'n va apoderar el 1516.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica] Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Bar Hebraeus, Chronography, traducció d'E. G. W. Budge.
- Cahen, Cl. "Kak̲h̲tā", Encyclopaedia of Islam, segona edició, 2012.