Kızıltepe
Kızıltepe (tr) Qoser (ku) | |||||
Tipus | districte de Turquia, gran ciutat i ciutat | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Turquia | ||||
Províncies | Província de Mardin | ||||
Conté la subdivisió | Atatürk (en) Bahçelievler (en) Cumhuriyet (en) Dunaysır (en) Ersoylu (en) Fırat (en) Koçhisar (en) Mevlana (en) Mezopotamya (en) Sanayi (en) Selahattin Eyyubi (en) Tepebaşı (en) Turgut Özal (en) Yeni (en) Yenikent (en) Zergan (en) Çınarcık İpek (en) Şahkulubey (en) | ||||
Població humana | |||||
Població | 271.307 (2023) (191,55 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 1.416,37 km² | ||||
Altitud | 498 m | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 47440 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 0482 | ||||
Lloc web | kiziltepe.bel.tr |
Kızıltepe (Kiziltepe) —antiga Koçhisar, Koç Hisar o Koč Hisar de Mardin, en kurd Qoser, en àrab Tell-Ermen, literalment «Turó dels Armenis»— és una ciutat i districte de la província de Mardin al sud-est de Turquia (i al sud-est de la ciutat de Mardin), a la riba del Zerkan Suyu, afluent del Khabur. El 1970 tenia 16.376 habitants i el 2009 eren 129.745.
Història
[modifica]A l'inici de l'època musulmana el seu nom era Dunaysir; amb els ortúquides fou un important centre de caravanes i tenia una escola de medicina; d'aquesta època és la mesquita de l'Ulu datada vers 1204/1205. El 1516, al final de la campanya de Selim I contra els safàvides, un exèrcit otomà manat per Biyikli Mehmed Paixà, beglerbegi del Diyar Bakr va derrotar els perses manats per Karakhan Ustadjlu, prop de Kiziltepe llavors Koč Hisar, i tota la regió va passar als otomans, formant part del sandjak de Mardin que es va formar al eyalat o beglerbegilik del Diyar Bakr. La ciutat va quedar dins el districte de Mardin del sandjak de Mardin (1518). El 1766 el viatger Carsten Niebuhr hi va trobar 5 minarets. Al segle xix (1864) fou una nahiye del sandjak de Mardin i després del 1923 un kaza del vilayat de Mardin. El 2006 hi va haver forts disturbis entre manifestants kurds i els aparells repressius turcs. la població està barrejada amb kurds, txerkesos, àrabs i turcs.
Referències
[modifica]- Enciclopèdia de l'Islam, V, 246