Judit Elek

Judit Elek

Nom original	(hu) Elek Judit
Biografia
Naixement	10 novembre 1937 (87 anys) Budapest (Hongria)
Formació	Universitat de Teatre i Cinematografia de Budapest (1956–1960)
Activitat
Ocupació	guionista, directora de cinema
Participà en
1996	49è Festival Internacional de Cinema de Canes
1984	37è Festival Internacional de Cinema de Canes
1969	22è Festival Internacional de Cinema de Canes
1968	21è Festival Internacional de Cinema de Canes
Premis
(2018)  Premi de la crítica de cinema hongaresa (2009)  Màster en cinema hongarès (2008)  Premi Kossuth (2006)  Oficial de l'Orde del Mèrit de la República d'Hongria (1987)  Premi Béla Balázs

Judit Elek (Budapest, 10 de novembre de 1937) és una guionista i directora de cinema hongaresa.

Biografia

Diplomada a l'Acadèmia d'Art Dramàtic i Cinema de Budapest el 1961, Judit Elek forma part, al costat de personalitats com István Szabó, Pál Gábor, Imre Gyöngyössy, Ferenc Kardos o Zsolt Kézdi-Kovács, de la promoció Félix Máriássy de 1956 (deu admesos sobre 700 candidats que es van presentar a la prova d'accés a l'Escola).

Judit Elek resulta ser una de les més importants pioneres del "cinema directe" derivat del documental, que va experimentar primer a l'estudi de Béla Balázs i després a Istenmezeje. La seva primera experiència de "cinema directe" data del 1963 amb Találkozás (Encontre) on va dir :

«

Volia filmar les meves idees utilitzant la realitat no determinada per mi, sinó per ella mateixa.

»

A través de les seves primeres produccions, Judit Elek concep el "cinema directe

«

com un mode d'expressió específic, capaç de comprendre la realitat dels éssers i les coses amb una profunditat que no pot arribar el cinema tradicional a Hongria, aleshores en plena mutació.

»

El seu primer llargmetratge de ficció data del 1969: Sziget a szárazföldön (La dama de Constantinobla), retrat d'una anciana solitària obligada a abandonar un apartament força car. Després de la realització d' Egyszerű történet (Una simple història) el 1975 va renunciar a l'experiència del "cinema directe" perquè sentia que havia esgotat el seu potencial, però sobretot per escrúpols, perquè la intrusió de la càmera a les vides dels que filma, al final, pot posar-los en perill.

«

El cinema té un paper en les seves vides mateixes, és una responsabilitat i, de moment, aquesta responsabilitat, ja no la vull

»

va dir a Françoise Audé per a la revista crítica Positif el gener de 1982.

El 1984 torna a dirigir amb Mária-nap (El dia de Maria), que és un vibrant interrogatori sobre un dels grans noms de la història hongaresa, el poeta i patriota Sándor Petőfi. Aquesta pel·lícula es va presentar a la secció Un Certain Regard al 37è Festival Internacional de Cinema de Canes.

«

El seu treball, fruit d'un requeriment preocupat, no va acompanyat de concessions de moda o desviacions de la veritat.

»

Filmografia

• Vásárcsarnok (1962)
• Találkozás-Apróhirdetés (1963)
• Találkozás (1963)
• Kastélyok lakói (1966)
• Meddig él az ember? I-II (1967)
• Sziget a szárazföldön (aka The Lady from Constantinople) (1969)
• Találkozunk 1972-ben (Sötétben-világosban) (1970)
• Egyszerű történet (1974)
• Istenmezején 1972-73-ban (1975)
• Árvácska (1976, screenwriter)
• Vizsgálat Martinovics Ignác szászvári apát és társainak ügyében (1980)
• Majd holnap (1980)
• Mária-nap (1984)
• Tutajosok (1990)
• Ébredés (1995)
• Mondani a mondhatatlant: Elie Wiesel üzenete (1996)
• A hét nyolcadik napja (2006)
• Retrace (2009–2010)

Controvèrsia

Durant el rodatge de la pel·lícula Tutajosok (1990), 14 ovelles foren ruixades amb una substància inflamable, i després van ser cremades vives per ordre de Judit Elek. 69 científics de la Universitat Jagellònica van exigir que les autoritats prohibissin l'entrada de Judit Elek a Polònia.