Juan Diego Botto
 (2018)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Juan Diego Botto Rota 29 agost 1975 (49 anys)Buenos Aires (Argentina) |
| Residència | Madrid |
| Alçada | 1,8 m |
| Color dels ulls | Marró |
| Color de cabells | Cabells marrons |
| Activitat | |
| Ocupació | actor de teatre, director de cinema, actor de televisió, actor de cinema, cineasta |
| Activitat | 1983 - |
| Participà en | |
| 22 maig 2023 | Manifest per una Barcelona que obre camí |
| maig 2015 | Manifest de suport a Barcelona en Comú |
| 18 desembre 2014 | Mereixem un altre Madrid... i ho aconseguirem! |
| Família | |
| Parella | Olga Rodríguez Francisco |
| Pares | Diego Botto i Cristina Rota |
| Germans | María Botto Rota Nur Levi |
| Parents | Alejandro Botto, cosí |
| Premis | |
| |
      
| |
Juan Diego Botto Rota (Buenos Aires, 29 d'agost de 1975) és un actor argentí-espanyol. És fill dels actors argentins Cristina Rota i Diego Botto, i germà de María Botto i Nur Levi, també actrius.
Biografia
[modifica]Juan Diego Botto va néixer el 29 d'agost de 1975 en Buenos Aires, Argentina. És fill de l'actriu argentina, i professora d'interpretació Cristina Rota, i de l'actor argentí Diego Fernando Botto, qui va desaparèixer en 1977 durant la campanya de terror de la dictadura argentina de Videla. La parella tenia una filla gran, la també actriu María Botto (1974).[1][2]
En 1978, quan tenia només 2 anys, la seva mare embarassada d'una nova parella va decidir abandonar el país i traslladar-se a Espanya on va donar a llum a la seva filla la també actriu Nur Levi (1979). La família fixa la seva residència permanentment a Espanya gràcies a la doble nacionalitat, i des de llavors Botto s'hi criarà i residirà.[3]
És parella de la periodista Olga Rodríguez amb qui té una filla anomenada Salma Botto Rodríguez.[1]
Botto va estudiar interpretació a l'escola fundada per la seva mare a Madrid, germen del posterior Centro de Nuevos Creadores, amb seu en la Sala Mirador, per on han passat alguns dels millors actors i actrius espanyols. Més tard es va traslladar a Nova York per a continuar els seus estudis sota la direcció d'Uta Hagen.[4]
La seva primera aparició al cinema va ser als 8 anys a la pel·lícula Juego de poder, de Fausto Canel (1983).[5]
Durant la dècada dels 80 fa petits papers en pel·lícules, fins i tot aconsegueix un rol permanent en la famosa sèrie de televisió estatunidenca El Zorro, fins que en 1992 aconsegueix un paper com a fill de Cristòfor Colom a la pel·lícula 1492: Conquest of Paradise, de Ridley Scott. Tres anys després protagonitza la pel·lícula Historias del Kronen de Montxo Armendáriz amb la que va assolir gran èxit i popularitat.[6]
Des de llavors, la seva carrera ha comptat amb conegudes pel·lícules, com Martín (Hache), del director Adolfo Aristarain, Silencio roto, de Montxo Armendáriz, Plenilunio, d'Imanol Uribe, Asfalto, de Daniel Calparsoro, Vete de mí, de Víctor García León, Todo lo que tú quieras d'Achero Mañas, entre moltes altres, així com diversos treballs a l'estranger, com The Dancer Upstairs (Passos de ball), dirigida per John Malkovich i protagonitzada per Javier Bardem, Bordertown (Ciutat del silenci), de Gregory Nava, protagonitzada per Jennifer López, La dona de l'anarquista, de Marie Noëlle i Peter Sehr, o El Greco, de Yannis Smaragdis, per la qual va obtenir en 2008 el Premi al Millor Actor en el Festival del Caire.[5][7][8]
En la seva carrera professional ha compaginat sempre el cinema i el teatre. És coordinador del teatre Sala Mirador.[9]
El 2005 dirigí l'obra de teatre El privilegio de ser perro, escrita per ell mateix. Al desembre de 2008, i després d'una gira per tot Espanya, va estrenar sl Teatro María Guerrero de Madrid Hamlet, dirigida i protagonitzada per ell, juntament amb José Coronado, Marta Etura i Neu de Medina, entre altres. També és autor de les obres de teatre Despertares y celebraciones, dirigida per Cristina Rota i La última noche de la peste, dirigida per Víctor García León.[10][11][12][13]
En 2012 escriu l'obra de teatre Un trozo invisible de este mundo. El text, que tracta sobre immigració i exili, barreja drama i humor amb compromís. En ella actua dirigit per Sergio Peris-Mencheta. Juan Diego Botto va obtenir en 2014 els Premis Max de Teatre a Millor Actor i Millor Autor Revelació per aquesta obra, que es va fer a més amb el Premi Max a Millor Obra de l'any.[14][15]
Al cinema ha rebut nombroses distincions. Ha estat quatre vegades nominat als Premis Goya per les seves participacions en les pel·lícules Historias del Kronen de Montxo Armendáriz (1995), Plenilunio d'Imanol Uribe (2000), Vete de mí de Víctor García León (2006), i Ismael de Marcelo Piñeyro (2013). També la seva carrera en el teatre li ha fet guanyador d'un Premi Fotogramas de Plata al millor actor de teatre en 2008 per la seva participació en Hamlet, així com dos premis Max i un Premi Cosmopolitan.[16][14]
Botto ha participat en més de 40 produccions cinematogràfiques. De les últimes destaquen Silencio en la nieve de Gerardo Herrero (2012), Hablar de Joaquim Oristrell (2015), Ismael de Marcelo Piñeyro (2013) i La ignorancia de la sangre de Manuel Gómez Pereira (2014).[17][18][19][20]
En 2016 va estrenar la sèrie Good Behavior per al canal nord-americà TNT. En ella interpreta a Javier, un assassí a sou que es creua amb Letty (Michelle Dockery), una lladre professional. Sota el seu fred i calculador treball, tots dos amaguen una realitat familiar dura i fosca.[21][22]
El gener de 2017 va estrenar la sèrie de suspens Pulsaciones a Antena 3, on interpreta a Rodrigo Ugarte.[23]
Filmografia
[modifica]Com a actor
[modifica]Com a director
[modifica]- ¡Hay motivo!, llargmetratge col·lectiu de protesta en que participa com a director del curtmetratge Doble moral (2004).
- En los márgenes, primer llargmetratge de ficció, protagonitzat per Penélope Cruz i Luis Tosar (2022).[24]
Com a guionista
[modifica]- Los abajo firmantes, de Joaquim Oristrell (2003)
Televisió
[modifica]| Sèrie | Director | Any | Notes |
|---|---|---|---|
| El Zorro | Donald Paonessa | (1990 –1993) | 12 capítols |
| Lucrecia | Mariano Barroso | (1996) | |
| Augustus | Roger Young | (2003) | |
| Pulsaciones | Rodrigo Ugarte | (2017) | 10 capítols |
| Good Behavior | Javier Pereira | (2016-2017) | 20 capítols |
| Instinto | Pol Garrido | (2019-present) | ¿? capítols |
Teatre
[modifica]Com a actor
[modifica]| Obra | Autor | Director |
|---|---|---|
| Rosencrantz & Guilderstern han muerto | Tom Stoppard | Cristina Rota |
| Alessio | Ignacio García May | Pere Planella |
| Veinte años no es nada | Eduardo Recabarren | Eduardo Recabarren |
| Un rufián en la escalera | Joe Orton | Cristina Rota |
| Ciudades perdidas | Bertolt Brecht | Daniel Suárez |
| Coriolano | William Shakespeare | Eusebio Lázaro |
| El privilegio de ser perro | Juan Diego Botto | Juan Diego Botto |
| Hamlet | William Shakespeare | Juan Diego Botto |
| Un Trozo Invisible de Este Mundo | Juan Diego Botto | Sergio Peris-Mencheta |
| Una noche sin luna | Juan Diego Botto | Sergio Peris-Mencheta |
Com a autor
[modifica]- El privilegio de ser perro, debut com a dramaturg i director d'escena.
- Despertares y celebraciones, coescrita amb la seva mare i dirigida per ella.
- La última noche de la peste, dirigida per Víctor García León.
- Un trozo invisible de este mundo, dirigida per Sergio Peris-Mencheta.
- Una noche sin luna, dirigida per Sergio Peris-Mencheta
Com a director
[modifica]Videojocs
[modifica]Com a doblador
[modifica]- Assassin's Creed 2, posa la veu al personatge de Leonardo Da Vinci al joc.[25]
Premios y nominaciones
[modifica]Premis Goya
[modifica]| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2013 | Millor interpretació masculina de repartiment | Ismael | Nominat |
| 2006 | Millor interpretació masculina de repartiment | Vete de mí | Nominat |
| 2005 | Millor pel·lícula documental | ¡Hay motivo! | Nominat |
| 2000 | Millor interpretació masculina protagonista | Plenilunio | Nominat |
| 1995 | Millor actor revelació | Historias del Kronen | Nominat |
- Premis Feroz
| Año | Categoría | Trabajo nominado | Resultado |
|---|---|---|---|
| 2021 | Millor actor de repartiment | Los europeos | Guanyador |
| 2023 | Millor actor protagonista d'una sèrie | No me gusta conducir | Guanyador[26] |
Premis de la Unión de Actores
[modifica]| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2009 | Millor actor protagonista de teatre | Hamlet | Nominat |
| 2006 | Millor actor secundari de cinema | Vete de mí | Nominat |
| 1995 | Millor interpretació revelació | Historias del Kronen | Nominat |
Premi Fotogramas de Plata
[modifica]| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2008 | Millor actor de teatre | Hamlet | Guanyador |
Premis Festival de Cine del Caire
[modifica]| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2008 | Millor actor | El Greco | Guanyador |
Premis Max de Teatre
[modifica]| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2014 | Millor actor | Un trozo invisible de este mundo | Guanyador |
| 2014 | Millor autor revelació | Un trozo invisible de este mundo | Guanyador |
Premis Cosmopolitan
[modifica]| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2014 | Campió de Capua | Guanyador | |
Premi Pau i Justícia (Festival Humans Fest edició VIII)
[modifica]| Any | Categoria | Resultat |
|---|---|---|
| 2017 | Premi Pau i Justícia | A la carrera professional cinematogràfica dedicada a la defensa dels drets humans.[27] |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Europa Press. «Juan Diego Botto: "El punto de inflexión de mi vida ha sido el nacimiento de mi hija"», 15-11-2015. [Consulta: 17 desembre 2016].
- ↑ El País. «La historia que viene de una ausencia», 10-04-2005. [Consulta: 18 desembre 2016].
- ↑ El Plural. «Homenaje de Botto a su padre, uno de los 30.000 desaparecidos de la dictadura de Videla», 12-12-2016. Arxivat de l'original el 16 de desembre de 2016. [Consulta: 18 desembre 2016].
- ↑ El mundo. «Juan Diego Botto, en pleno Lavapiés», 01-02-2015. [Consulta: 18 desembre 2016].
- ↑ 5,0 5,1 Info Libre. «Juan Diego Botto envía a Alepo a los responsables de la política migratoria europea», 15-08-2016. [Consulta: 18 desembre 2016].
- ↑ La vanguardia. «'Siento que me han arrebatado mi país'», 30-08-2013. [Consulta: 18 desembre 2016].
- ↑ La vanguardia. «Juan Diego Botto y Laia Marull participan una película sobre El Greco», 17-01-2007. [Consulta: 18 desembre 2016].
- ↑ Blog de cine. «'La mujer del anarquista', una familia fragmentada», 21-01-2009. [Consulta: 18 desembre 2016].
- ↑ Eldiario.es. «La Sala Mirador seguirá siendo el parlamento del teatro», 03-09-2014. [Consulta: 18 desembre 2016].
- ↑ El mundo. «Juan Diego Botto debuta como dramaturgo y director de escena», 05-04-2005. [Consulta: 28 desembre 2016].
- ↑ eldiario.es. «Juan Diego Botto trae al Parque Santa Catalina su versión de 'Hamlet'», 29-07-2008. [Consulta: 28 desembre 2016].
- ↑ Diario Abc. «Cristina Rota y Juan Diego Botto descubren los sentimientos en «Despertares y Celebraciones»», 12-04-2007. [Consulta: 28 desembre 2016].
- ↑ Europa Press. «Juan Diego Botto estrena 'La última noche de la peste'», 17-05-2007. [Consulta: 28 desembre 2016].
- ↑ 14,0 14,1 El mundo. «'Un trozo invisible de este mundo', de Juan Diego Botto arrasa en los Max con cuatro premios», 27-05-2014. [Consulta: 28 desembre 2016].
- ↑ eldiario.es. «Los Premios Max coronan a 'Un trozo invisible de este mundo'», 27-05-2014. [Consulta: 28 desembre 2016].
- ↑ 20 minutos. «Entrevista a Juan Diego Botto», 05-02-2014. [Consulta: 28 desembre 2016].
- ↑ Europa Press. «Juan Diego Botto y Carmelo Gómez protagonizan 'Silencio en la nieve'», 07-01-2012. [Consulta: 28 desembre 2016].
- ↑ eldiario.es. «Decirlo todo en 80 minutos», 12-06-2015. [Consulta: 28 desembre 2016].
- ↑ Europa Press. «Comienza el rodaje de 'Ismael', con Mario Casas, Belén Rueda, Sergi López y Juan Diego Botto», 15-03-2013. [Consulta: 28 desembre 2016].
- ↑ Europa Press. «Paz Vega y Juan Diego Botto presentan 'La ignorancia de la sangre'», 03-12-2014. [Consulta: 28 desembre 2016].
- ↑ Huffington Post. «Humanize a Hitman?» (en anglès), 11-11-2016. [Consulta: 28 desembre 2016].
- ↑ El Periódico. «Juan Diego Botto será un asesino en 'Good Behavior'», 11-12-2015. [Consulta: 28 desembre 2016].
- ↑ El País. «‘Pulsaciones', dos vidas en un corazón», 20-05-2016. [Consulta: 28 desembre 2016].
- ↑ «Juan Diego Botto fa un pas més en la seva carrera i debuta com a director de cinema». CCMA, 17-08-2022. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ Diario Abc. «El doblaje de videojuegos gana peso en España», 26-11-2014. Arxivat de l'original el 2019-10-31. [Consulta: 28 desembre 2016].
- ↑ «'La ruta' y 'No me gusta conducir' brillan como series en los Premios Feroz 2023». eldiario.es, 29-01-2023. [Consulta: 22 març 2023].
- ↑ «PREMIOS». , 11-09-2015 [Consulta: 2 març 2017]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-07-10. [Consulta: 31 octubre 2019].
Enllaços externs
[modifica]