[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Josep Moix i Regàs

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Moix i Regàs

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 octubre 1898 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 setembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Praga (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Ministre de Treball d'Espanya
16 agost 1938 – 31 març 1939
← Jaume Aiguader i Miró
Batlle de Sabadell
17 octubre 1936 – 26 agost 1938
← Joan Miralles i OrritManuel Farràs i Baró → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaSabadell Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatCatalunya
Activitat
Ocupaciópolític, teixidor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Unificat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Josep Moix i Regàs (Sabadell, 28 d'octubre de 1898 - Praga, 3 de setembre de 1973)[1] fou un teixidor i polític comunista català, secretari general del Partit Socialista Unificat de Catalunya (1949-1965), alcalde de Sabadell (1936-1938), director general de Treball i ministre de Treball al govern espanyol.

Biografia

[modifica]

Moix era teixidor d'ofici i fou dirigent del Sindicat de la Indústria Tèxtil de Sabadell dins la Confederació Nacional del Treball (CNT).[1] El 1926 hagué de marxar a l'Argentina, per la persecució de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. El 1929 tornà a Sabadell i es va fer càrrec de la secretaria de la Federació Local de Sabadell.

En el Congrés de la CNT del juny del 1931, celebrat a Madrid, s'alineà amb la posició trentista, oposada a la tendència anarquista sostinguda per la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Així el maig del 1932, la Federació Local de Sindicats (FLS) de Sabadell deixà de pagar la seva contribució a la direcció confederal, per la qual cosa el setembre del mateix any, Moix va ser expulsat de la CNT igual que tota la FLS.[2] El maig del 1933 participà en la constitució dels anomenats Sindicats d'Oposició (dissidents de les tesis de la FAI), però també xocà contra les idees anarcosindicalistes d'aquests i va acabar abraçant el marxisme i afiliant-se a la Unió Socialista de Catalunya (USC).[3] Va participar activament en els fets del sis d'octubre de 1934, i s'hagué d'exiliar de nou. En tornar ja s'havia arrenglerat totalment amb el socialisme, s'afilià a la Unió General de Treballadors (UGT) i al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Dins la tasca sindical aconseguí que moltes agrupacions locals s'incorporessin a la UGT, de forma que durant la guerra, el sindicat socialista va experimentar el seu major creixement a la regió barcelonina. Fou president del Comitè Local Antifeixista de Sabadell, càrrec des del qual accedí a l'alcaldia del 1936 al 1938. Fou també director general de Treball al Principat i l'abril del 1938 fou nomenat ministre de Treball al govern espanyol dirigit per Juan Negrín. El febrer del 1939, acabada la guerra civil espanyola, marxà a Alacant i d'ací a França i, en arribar el torn d'aquesta, passà a Mèxic. Després de la Segona Guerra Mundial tornà a França, i el 1949 substituí Joan Comorera com a secretari general del PSUC. El 1953 les autoritats franceses l'expulsaren en mig d'una campanya anticomunista. Llavors s'instal·là a Praga. El 1956 deixà la secretaria a Gregori López Raimundo per ocupar la presidència del partit, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Nomenclàtor. «Avinguda de l'Alcalde Moix». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 14 maig 2016].
  2. «José Moix Regás» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 3 setembre 2020].
  3. Castells, Andreu; Peig. Editorial Riutort. Informe de l'Oposició (IV). Del Terror a la Segona República 1918-1936, 1980, p. 21.15. ISBN 8485164032. 

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Joan Miralles i Orrit
Alcalde de Sabadell
Escut de Sabadell

17 d'octubre de 1936 - 26 d'agost de 1938
Succeït per:
Manuel Farràs i Baró
Precedit per:
Mariano Ruiz-Funes García
Ministre de Treball

1938 - 1939
1939 - 1945
Succeït per:
Raimundo Fernández Cuesta
(franquisme)
Precedit per:
Joan Comorera
Secretaris Generals del PSUC

1949-1965
Succeït per:
Gregori López Raimundo