[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Joseba Agirreazkuenaga Zigorraga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoseba Agirreazkuenaga Zigorraga

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 febrer 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Deusto
Universitat de Nevada a Reno Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJulio Caro Baroja Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat del País Basc Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJavier Díaz Noci, Aurora Madaula i Giménez i Jurgi Kintana Goiriena Modifica el valor a Wikidata
Premis

Joseba Agirreazkuenaga Zigorraga (Bilbao, Biscaia, 2 de febrer de 1953) és un investigador i historiador basc, especialista en la crisi de l'antic règim, els furs, l'autogovern, el concert econòmic i el seu sistema fiscal, així com en els moviments socials, tant a Bilbao com en el conjunt del País Basc.[1]

Biografia

[modifica]

Va néixer a Bilbao, però va passar la infantesa a Busturia. El 1976, es va llicenciar en filosofia i lletres per la Universitat de Deusto, en l'àmbit de geografia i història. El 1972, va fer el seu primer projecte d'investigació, sobre etnografia a Busturia, amb la supervisió de José Miguel de Barandiarán. Va ser becari predoctoral en el programa del Comitè Conjunt Hispanoamericà (a la Universitat de Nevada i la Universitat de Deusto) i es va doctorar el 1985 amb una tesi dirigida per Julio Caro Baroja.

És professor de la Universitat del País Basc des del 1980, a la Facultat de Ciències Socials i Comunicació, de què és catedràtic des del 1995, i ha estat membre de diverses comissions estatutàries d'aquesta universitat, com ara la comissió de basc (1994-2006) i la comissió d'investigació (2006-2017).[2]

Va ser professor visitant a la Universitat d'Oxford (1989-1990, 2006-2007) a l'Institut Universitari Europeu de Florència (1993), i a la Universitat de Nevada Reno Center for Basque Studies (2013-2014), així com director del Centre ITUN de Documentació i Investigació del Concert Econòmic i les Hisendes Forals del País Basc, el 2007.[3]

Els seus àmbits d'investigació habituals han estat la biografia i la prosopografia, la crisi de l'antic règim, les revolucions liberals, la sociabilitat cultural, l'organització i la gestió politicoadministrativa, els parlaments, la història quotidiana i la història oral.[1][4]

És investigador principal del grup ProsoParlam, també conegut com a Biography & Parliament, que va sorgir el 1989 i és membre de la Comissió Internacional per a la Història d'Institucions Representatives i Parlamentàries, sorgida el 1936.del Comitè Internacional de Ciències Històriques[5] Des del 2010, el grup també participa en la Xarxa Europea d'Informació i Recerca en Història Parlamentària.[6]

Actualment, gestiona el projecte de regeneració cultural de la Biblioteca Bidebarrieta (Bilbao) i dirigeix la revista Bidebarrieta. Anuario de ciencias sociales y humanidades de Bilbao. També és membre del comitè de redacció de diverses publicacions científiques: Revista Internacional de Estudios Vascos, Vasconia, Cuadernos de Historia-Geografía de l'Eusko Ikaskuntza, Ernaroa i Historia, Antropología y Fuentes Orales.[7]

Ha dirigit més d'una vintena de tesis doctorals i ha fet xerrades i cursos en diverses universitats: la Universitat d'Oxford, la Universitat de Xalapa, la Universitat de Brasília, la Universitat de Roma La Sapienza, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Navarra i la Universitat de Nevada.[3]

Directiu de l'Eusko Ikaskuntza

[modifica]

Entre el 1998 i el 1992, va ser president del departament d'Història i Geografia de l'Eusko Ikaskuntza i, entre el 1991 i el 1997, també va ser vicepresident a Biscaia del mateix organisme. Després de morir José Miguel de Barandiarán, va participar en la presidència col·legiada de l'entitat i va dirigir-ne el XII Congrés.

A més, en aquesta institució, va ser fundador i primer director de la publicació Asmoz ta Jakitez i va organitzar 21 simposis sobre la història de Bilbao.

Membre veterà de la Udako Euskal Unibertsitatea

[modifica]

És un membre històric de la Udako Euskal Unibertsitatea (UEU), la universitat basca d'estiu, en què ha participat activament gairebé des que es va fundar (1973). El 1974, va participar per primer cop com a ponent de la secció d'història i, al llarg dels anys, ha estat ponent 42 vegades en els cursos d'estiu de la UEU.[8]

Producció bibliogràfica

[modifica]

Algunes de les seves publicacions són:

  • Euskal Herriaren historiaz I. (Sobre la història del País Basc) (1985, amb Rafael López Atxurra).[9]
  • Vizcaya en el siglo XIX: las finanzas públicas de un Estado emergente (1987).
  • Gerra eta bakea Euskal Herrian. Politikagintza lege zaharraren krisialdian (Guerra i pau al País Basc. La política en la crisi de l'antic règim) (1993).[10]
  • Iraultza industriala abiatu ezinik (1789-1876) (Sense poder posar en marxa la Revolució Industrial (1789-1876)) (1993).[11]
  • Euskal gizartean barrena euskaltzaletasun politikoaren sorrera garaian: zaldunak, matxinoak, enpresariak, langileen eraketa (1789-1876) (1995).
  • Manu Ziarsolo, Abeletxe (1902-1987): Eguna (1998).[12]
  • Diccionario biográfico de diputados generales de Álava (2003, coautor).
  • Historia de Euskal Herria (2005, sis volums, coordinador).
  • Diccionario biográfico de parlamentarios de Vasconia (1876-1939) (2007, tres volums, director).
  • Diccionario biográfico de los alcaldes de Bilbao y gestión municipal durante la dictadura franquista (1937-1979) (2008, director).
  • Diccionario Biográfico de los Parlamentarios Españoles. Cortes de Cadiz. (1810-1814) (2010, tres volums, director).
  • Barne-muinetako Sabin Arana Goiri. Gutunak I (1876-1903) (El Sabino Arana Goiri profund. Cartes I (1876-1903) (2010, curador).[12]
  • The Making of the Basque Question: Experiencing Self-Government, 1793-1877 (Reno,Center for Basque Studies,2011)[13]
  • Euskal herritarron burujabetza. Autogobernu auziaren bilakaeraz (1793-1919) (La independència dels bascos. Evolució del conflicte d'autogovern (1793-1919) (2012).[14]

Segons la base de dades de la comunitat científica basca Inguma, ha fet 96 aportacions en bac (29 ponències i 45 articles).[8]

Premis i reconeixements

[modifica]
  • 2015: President de la Comissió Internacional per a la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries.
  • 2014: Professor visitant distingit en el programa William A. Douglass del Centre d'Estudis Bascos de la Universitat de Nevada, Reno, per al 2013-2014.
  • 2011: Premi Miguel de Unamuno de l'Ajuntament de Bilbao, per l'assaig Euskal Herritarren burujabetza politikoaren auzia mundu berriaren zurrunbiloan.
  • 2010: Membre de la xarxa d'investigació històrica del Parlament Europeu.
  • 2007: Premi d'investigació de la Fundació Euskoiker en l'especialitat d'humanitats.
  • 1986: Premi d'història de les Encartaciones, de l'Ajuntament de Galdames.
  • 1981: Premi Resurrección María Azkue per a la investigació en basc atorgat per la Caja de Ahorros Municipal de Bilbao.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Agirreazkuenaga Zigorraga, Joseba - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en basc). [Consulta: 10 setembre 2019].
  2. ↑ BREA, Unai. «Joseba Agirreazkuenaga. Historiador y profesor catedrático de EHU/UPV: El hecho de que todos los pueblos tengamos una historia reconocida es un logro de la segunda mitad del siglo XX» (en castellà), 08-04-2005. [Consulta: 10 setembre 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Prof. Joseba Agirreazkuenaga. Prosoparlam reseach group» (en anglès). [Consulta: 10 setembre 2019].
  4. ↑ Bergés, Quintí Casals. La representación parlamentaria en España durante el Primer Liberalismo (1810-1836) (en castellà). Universitat de Lleida, 2014-02-06. ISBN 9788484096658. 
  5. ↑ ««International Commission for the History of Representative and Parliamentary Institutions (ICHRPI)».. Consultat el 2019-04-07.» (en anglès). ichrpi.info. [Consulta: 10 setembre 2019].
  6. ↑ «PROSOPARLAM research group» (en anglès). [Consulta: 10 setembre 2019].
  7. ↑ «Vasconia. Cuadernos de Historia-Geografía | Eusko Ikaskuntza». [Consulta: 10 setembre 2019].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Joseba Agirreazkuenaga Zigorraga :: Inguma - Data base of the basque scientific community». [Consulta: 10 setembre 2019].
  9. ↑ López Atxurra, Rafael; Agirreazkuenaga, J. Euskal Herriaren historiaz. (en basque). Bilbo [Spain: Argitarapen Zerbitzua, Euskal Herriko Unibertsitatea, 1985. ISBN 9788475850221. 
  10. ↑ Agirreazkuenaga, Joseba. Gerra eta bakea euskal herrian: politikagintza lege zaharraren krisialdian (en basque). Donostia: Gaiak, 1993. ISBN 9788487203435. 
  11. ↑ Agirreazkuenaga, Joseba. Iraultza industriala abiatu ezinik: euskal herriko ekonomiaren gorabeherak lege zaharraren kinkan (1778-1880) (en basque). Donostia: Gaiak, 1993. ISBN 9788487203442. 
  12. ↑ 12,0 12,1 Díaz Noci, Javier; Pays Basque; Kultura eta turismo saila; Hizkuntza politikarako sailordetza. Bittor Garitaonaindia: 1876-1929 : "Argia (en basque). Vitoria-Gasteiz: Eusko jaurlaritzaren argitalpen zerbitzu nagusia = servicio central de publicaciones del Gobierno vasco, 1998. ISBN 9788445713075. 
  13. ↑ Conversi, Daniele «Joseba Agirreazkuenaga, The Making of the Basque Question: Experiencing Self-Government, 1793-1877. Reno: Center for Basque Studies, University of Nevada, 2011, 312pp. $19.00 (pbk).». Nations and Nationalism, 20, 1, 11-12-2013, pàg. 182–184. DOI: 10.1111/nana.12055_7. ISSN: 1354-5078.
  14. ↑ Agirreazkuenaga, Joseba. Euskal herritarren burujabetza: euskal herritarren autogobernu auziaren bilakaeraz (1793-1919) : foruen bidezko erakundetzetik Autonomia Estatutura (en basque). Irun: Alberdania, 2012. ISBN 9788498683561. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joseba_Agirreazkuenaga_Zigorraga&oldid=33131007»