Hyphantria cunea

*Hyphantria cunea*
	;
Dades
Hoste	ailant, malva reial, vern pilós, Alnus maritima, Asimina triloba, gessamí de Virgínia, Càrpinus de Carolina, Castanea pumila, Cercis canadensis, Cupressus, figuera, Fraxinus americana, Ilex opaca, Jasminum, Noguer, Juglans nigra, noguer comú, olivereta, Malus angustifolia, Malus coronaria, Acer rubrum, Oxydendrum arboreum, pollancre, Betula nigra, pollancre del Canadà, Carya, guinder, Carya glabra, roure blanc americà, noguera blanca americana, Celtis occidentalis, roure americà, Cornus, Corylus, riber vermell, Fagus grandifolia, Fragaria, Freixe, Rubus allegheniensis, Fraxinus pennsylvanica, salze, llúpol, Salix lucida, Symphoricarpos albus, Ilex decidua, trèvol, Liquidàmbar Americà, xuclamel, auró americà, pomera, Nyssa sylvatica, plàtan d'Amèrica, Populus tremuloides, Verdolaga, Prunus americana, Prunus nigra, Cirerer de Virgínia, perera, Quercus, saüc, Sorbus, Espirea, Til·ler, Viburn, Aesculus glabra, castanyer d'Índia comú, Alnus rubra, Arbutus menziesii, Berberis canadensis, Acer pensylvanicum, Pacaner, Acer spicatum, Alnus, Catalpa, Betula alleghaniensis, Chaenactis stevioides, Betula populifolia, blet blanc, Chionanthus virginicus, Carya laciniosa, Clematis, Castanea dentata, Cornus florida, Cephalanthus occidentalis, Fraxinus velutina, Cornus alternifolia, Cornus drummondii, acàcia de tres punxes, Crataegus, Gymnocladus dioicus, Hamamelis virginiana, Crataegus douglasii, Juglans cinerea, Kalmia, codonyer, Malus fusca, freixe de fulla gran, Pomera, Gossypium herbaceum, Juglans californica, heura de Virgínia, Phaseolus vulgaris, alfals, Plantago, Guaiule, Prunus pensylvanica, presseguer, Populus deltoides, Prunus ilicifolia, auró del sucre, Rhamnus alnifolia, Ribes lacustre, Aesculus flava, Quercus macrocarpa, Quercus phellos, ricí, Ulmus thomasii, bedoll pubescent, Wisteria sinensis, Caragana, vinya, Zanthoxylum americanum, Wisteria frutescens, dacsa, Catalpa speciosa, Celtis laevigata, castanyer japonès, Corylus americana, fustet, caquier, caqui de Virgínia, Fraxinus nigra, Helianthus, Juniperus virginiana, Paulònia, àlber, pollancre ver, prunera, agrassó, Rubus, espinac, Staphylea trifolia i Quercus serrata
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Família	Erebidae
Tribu	Arctiini
Gènere	Hyphantria
Espècie	Hyphantria cunea ; (Drury, 1773)
Nomenclatura
Sinònims	Hyphantria brunnea; Hyphantria budea; Hyphantria candida; Hyphantria liturata; Hyphantria mutans; Hyphantria pallida; Hyphantria punctata; Hyphantria punctatissima; Hyphantria suffusa; Hyphantria textor

Hyphantria cunea és una papallona nocturna de la subfamília Arctiinae i la família Erebidae.

És coneguda principalment en el seu estat de larva, ja que fa nius característics en les branques d'una àmplia varietat d'arbres de fusta dura a finals d'estiu i la tardor. És principalment una plaga estètica, ja que no es creu que danyi arbres sans. És ben coneguda pels serveis comercials d'arbres i arboricultors.

Distribució

Hyphantria cunea és nativa d'Amèrica del Nord, des del Canadà fins a Mèxic, i és una de les poques plagues d'insectes introduïts des d'Amèrica del Nord cap a altres continents. Introduït a l'antiga Iugoslàvia en la dècada de 1940,^[1] ara s'ha estès probablement per tot Europa des de França fins a la mar Càspia; també penetra a l'Àsia central: Turkmenistan, Uzbekistan, Kirguizstan i Kazakhstan. També es va introduir al Japó el 1945, on ha ajustat el seu nombre de generacions per any des de la seva arribada.^[2] Es va estendre a la Xina, el sud de Mongòlia, Corea i el sud del krai de Primórie de Rússia, de manera que ara es considera holàrtica en la seva distribució.

Cicle de vida

Una generació per any emergeix al nord de l'Amèrica del Nord, amb larves que apareixen des del final de l'estiu fins a principis de la tardor. Al sud de la latitud aproximada de 40°N hi ha dues o més generacions per any, amb nius que apareixen progressivament més aviat al sud.^[3]

Ou

La femella adulta pon els seus ous en el revés de les fulles en grups d'uns pocs centenars recoberts de pèls. Els ous es desclouen en una setmana.^[4]

Larva

Les erugues són molt variables en la coloració, que va des d'un color groc pàl·lid a color gris fosc, amb taques grogues i flocs de pèls llargs i curts.^[3] Tenen dues franges de color crema al llarg dels costats. La longitud màxima és de 35 mm. Els nius augmenten progressivament i es concentren en les puntes de les branques. Les larves s'alimenten dins de les teles fins a l'estadi final. Les larves joves s'alimenten només en les superfícies superiors de les fulles. Més endavant, consumeixen les fulles senceres. L'etapa larval dura al voltant de quatre a sis setmanes.^[4]

Pupa

En l'estat de pupa passen l'hivern sota l'escorça o entre la fullaraca de la base dels arbres. La pupa és de color marró fosc i fa uns 10 mm de llarg. El capoll de color marró és de fina seda amb trossos de detritus entreteixits.

Adult

L'adult és majoritàriament blanc al nord, però al sud pot estar marcat amb taques negres o marrons en les ales anteriors.^[5]^[4] És bastant 'pelut', i les potes davanteres tenen taques grogues o de color taronja brillant. Les ales inferiors estan menys marcades que les ales anteriors, i l'abdomen sovint té un grapat de pèls de color marró. L'envergadura alar fa 35-42 mm.

Plantes nutrícies

Les larves s'alimenten de gairebé qualsevol tipus d'arbre de fulla caduca, del que masteguen les fulles; les branques o l'arbre sencer poden arribar a ser defoliats. A nivell mundial, s'han registrat 636 espècies,^[6] i es considera que estan entre els insectes més polífags. A l'est dels EUA el pacaner, la noguera, l'om americà, els arbres fruiters i alguns aurons són els arbres preferits; en algunes zones el caquier i el liquidàmbar són també fàcilment atacats. A l'oest el vern, el salze, l'àlber i els arbres fruites són els arbres escollits.^[5]

Galeria

Il·lustració de l'eruga (1917)
Larves en el seu niu
Larva en el darrer estadi
Niu
Danys en Acer negundo
Mascle
Femella
Hyphantria cunea

Referències

↑ Lopez-Vaamonde, C.; Agassiz, D.; Augustin, S.; De Prins, J.; De Prins, W.; Gomboc, S.; Ivinskis, P.; Karsholt, O.; Koutroumpas, A.; Koutroumpa, F.; Laštůvka, Z. K.; Marabuto, E.; Olivella, E.; Przybylowicz, L.; Roques, A.; Ryrholm, N.; Sefrova, H.; Sima, P.; Sims, I.; Sinev, S.; Skulev, B.; Tomov, R.; Zilli, A.; Lees, D. (2010).
↑ Gomi, Takeda (1996).
↑ ^3,0 ^3,1 Wagner, DL (2005).
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Hyche, LL.
↑ ^5,0 ^5,1 Douce, GK.
↑ Warren, LO; Tadic M (1970). The fall webworm, Hyphantria cunea (Drury). Arkansas Agric. Exp.Sta. Bull.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hyphantria cunea

Bugwood: Hyphantria cunea Arxivat 2013-06-13 a Wayback Machine. (en)
Featured Creatures: Hyphantria cunea (en)

[1] Lopez-Vaamonde, C.; Agassiz, D.; Augustin, S.; De Prins, J.; De Prins, W.; Gomboc, S.; Ivinskis, P.; Karsholt, O.; Koutroumpas, A.; Koutroumpa, F.; Laštůvka, Z. K.; Marabuto, E.; Olivella, E.; Przybylowicz, L.; Roques, A.; Ryrholm, N.; Sefrova, H.; Sima, P.; Sims, I.; Sinev, S.; Skulev, B.; Tomov, R.; Zilli, A.; Lees, D. (2010).

[2] Gomi, Takeda (1996).

[Wagner_2005-3] 3,0 ^3,1 Wagner, DL (2005).

[Hyche-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Hyche, LL.

[Douce-5] 5,0 ^5,1 Douce, GK.

[6] Warren, LO; Tadic M (1970). The fall webworm, Hyphantria cunea (Drury). Arkansas Agric. Exp.Sta. Bull.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]