[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Hipòlit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre l'heroi mitologic grec. Vegeu-ne altres significats a «Hipòlit (desambiguació)».
Infotaula personatgeHipòlit

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeArícia Modifica el valor a Wikidata
MareAntíope i Hipòlita Modifica el valor a Wikidata
PareTeseu Modifica el valor a Wikidata
FillsVirbi Modifica el valor a Wikidata
La mort d'Hipòlit, de Lawrence Alma-Tadema (1836–1912).

A la mitologia grega, Hipòlit (en grec antic Ἱππόλυτος / Hippólutos, d'ἵππος / híppos, 'cavall' i de λύειν / lúein, 'desfermar' o 'deslligar', i que significa 'el desfermador de cavalls'), va ser fill de l'heroi tebà Teseu i de la seva muller Hipòlita, reina de les amazones, o, en una altra versió del mite, fill d'Antíope, germana d'Hipòlita.

Hipòlit era molt bon caçador i auriga, devot d'Àrtemis, deessa de la caça. Menyspreava totes les dones i, quan la seva madrastra Fedra se'n va enamorar, rebutjà les seves insinuacions. Desesperada, Fedra es va suïcidar i deixà una nota acusant Hipòlit d'haver volgut violar-la. Teseu, creient que el seu fill era culpable, invocà son pare Posidó, déu del mar, perquè castigàs a Hipòlit. Quan el jove conduïa el seu carro a prop de la costa, Posidó envià un monstre marí que espantà els seus cavalls, que corregueren desbocats, per la qual cosa el carro s'estavellà i es va fer bocins. Ferit mortalment fou dut a son pare, qui havia sabut per Àrtemis que el seu fill era innocent. Quan Hipòlit morí s'havia reconciliat amb son pare.

També s'explicava que Àrtemis havia pregat a Asclepi que tornés la vida al jove, i així es va fer. La deessa va dur Hipòlit immediatament a Itàlia, al seu santuari d'Arícia, a la vora del llac Nemi, on se la coneixia com a Diana. Hipòlit es va identificar amb el deu Virbi, company de cacera de Diana.[1]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 273. ISBN 9788496061972.