[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Halita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralHalita

Cristall d'halita, de les mines de sal de Wieliczka, Polònia (mida: 16x15x13 cm)
Fórmula químicaNaCl
Epònimrock salt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.03.AA.20
Nickel-Strunz 9a ed.3.AA.20 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.III/A.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana9.1.1.1
Heys8.1.3
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Hàbit cristal·límajorment cubs i en capes sedimentàries massives, també granular, fibrosa i compacta
Estructura cristal·linaa = 5.6404(1) Å; Z = 4
Grup puntualisomètrica hexoctahèdrica 4/m 3 2/m
Grup espacialfm3m *
Massa molar58,433 g/mol
Colorblanc, grisós, rosat, blavós, blau, violeta, taronja, etc.
Maclesen {111} (en cristalls artificials)
Exfoliacióperfecta {001}
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Duresa2,5
Lluïssorvítria, grassa
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent
Gravetat específica2,17
Densitat2,168 g/cm³ (mesurada); 2,165 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracción = 1,544
Dispersió òpticamoderadament forta
Fluorescència
Solubilitaten aigua
Impureses comunesI, Br, Fe, O
Altres característiquessabor salat
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolHl Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

L'halita, també coneguda com a sal gemma o sal comuna, és un mineral format per cristalls de clorur de sodi, que forma part de la classe dels halurs. Rep el seu nom originàriament del grec άλς, mar, halites, terme modificat més tard per J.D. Dana a l'actual halita (halite).

Característiques

[modifica]

L'halita cristal·litza en el sistema cúbic, formant cristalls cúbics. El mineral és generalment incolor o blanc, però també pot ser de color blau clar, taronja, blau, porpra, rosa, vermell, fosc, groc o gris depenent de la quantitat i tipus d'impureses. La seva duresa és de 2,5 a l'escala de Mohs i té una exfoliació perfecta en {001}. És soluble en aigua i té un sabor salat.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'halita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, silvina, vil·liaumita, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita.

La sal obtinguda de l'halita té gran importància econòmica. Principalment es fa servir per a usos gastronòmics i medicinals.

Formació i jaciments

[modifica]

Es troba als jaciments d'evaporita, als llacs salats i saladars, així com als estrats de dipòsits sedimentaris i a cúpules salines. Els llits de sal poden ser de centenars de metres de gruix i ocupar extenses àrees. Als Estats Units i el Canadà, extensos llits subterranis s'estenen des de la conca dels Apalatxes de l'oest de Nova York a través de parts d'Ontario i en gran part de la conca del Michigan.

Els doms de sal són diapirs verticals o masses en forma de tub de sal que han estat "espremuts" a causa del pes de la roca. Poden contenir anhidrita, guix, i sofre natiu, a més d'halita i silvina. Són comuns al llarg de les costes del Golf de Texas i Louisiana i sovint estan associats amb els dipòsits de petroli. Inusualment, l'halita adquireix tonalitats porpra omplint filons a França i en algunes altres localitats. A Catalunya, destaca la mina de sal de Cardona.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Halite» (en anglès). American Mineralogist Crystal Structure Database. [Consulta: 3 agost 2014].
  2. «Halite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 agost 2014].