Gualtiero Brissoni
Amb una antiga SWM, en una cursa de clàssiques el 2017 | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 febrer 1954 (70 anys) Scanzorosciate (Itàlia) |
Activitat | |
Ocupació | pilot de motociclisme |
Esport | motocròs enduro |
Premis | |
| |
Carrera esportiva | |
---|---|
Nacionalitat | Itàlia |
Temporades | 1969 - 1984 |
Equips | SWM, Fantic, Husqvarna |
Palmarès en enduro | |
C. Eur. 125cc | 3 (1979 - 1981) |
C. Eur. 250cc | 2 (1978, 1982) |
Total: 5 Campionats d'Europa | |
C. d'Itàlia | 8 (1976-1983) |
C. d'Itàlia major | 6 (1997-99, 2000-01, 2003, 2007) |
La Valli | 4 (1973, 1974, 1978, 1979) |
Resultats als ISDE | |
Vas | 1 (1975, Illa de Man) |
Absolut | 1 (1982) |
Medalles d'Or | 12 (en 15 participacions) |
Palmarès en motocròs | |
C. d'Itàlia 125cc | 1 (1975, júnior) |
Activitat professional | |
Residència | Resideix a la parròquia de Tribulina, a Scanzorosciate |
Gualtiero Brissoni (Scanzorosciate, 2 de febrer de 1954) és un històric pilot d'enduro italià, guanyador de cinc Campionats d'Europa (tres en 125 cc i dos en 250 cc).[1] Obtingué nombrosos èxits als ISDE, destacant-ne la victòria absoluta a l'edició de 1982 celebrada a Txecoslovàquia.[2]
Havent debutat a 15 anys, Brissoni es mantingué en primera línia durant anys, aconseguint nombrosos títols europeus i italians d'enduro en una època amb rivals de gran nivell com ara Alessandro Gritti, Harald Sturm, Jiri Stodulka o Rolf Witthöft. Un cop retirat de la competició, després d'uns anys de parèntesi tornà a prendre part en algunes proves importants i competicions per a veterans, guanyant-ne encara Campionats d'Itàlia fins a començaments del segle xxi.[1] El 2016 va ser nomenat FIM Legend.[3]
Palmarès
[modifica]- 5 Campionats d'Europa d'enduro:
- 8 Campionats d'Itàlia d'enduro per categories: 1976 - 1983
- 4 Campionats d'Itàlia d'enduro absoluts: 1980 - 1983
- 6 Campionats d'Itàlia d'enduro major: 1997, 1999, 2000, 2001, 2003, 2007
- 4 Victòries a la Valli Bergamasche (1973, 1974, 1978, 1979)
- 2 Victòries a la Valli Bergamasche Revival
- Campió d'Itàlia de motocròs júnior 125cc el 1975
- 7è al Campionat del Món de motocròs 125cc el 1975
Palmarès als ISDE
[modifica]- 1 Victòria absoluta (1982, Txecoslovàquia)
- 1 Victòria per categoria (1982, 250cc)
- 1 Victòria al Vas amb l'equip italià (1975, Illa de Man)
- 12 medalles d'or (en 15 participacions).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Gualtiero Brissoni» (en italià). motowinners.it. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2008. [Consulta: 6 juliol 2010].
- ↑ De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Gualtiero Brissoni» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, 5-2018, p. 68.
- ↑ «Distinctions - FIM Legends» (en anglès). fim-moto.com. FIM. Arxivat de l'original el 2021-04-23. [Consulta: 1r juliol 2022].
- Bibliografia
- Mas Godayol, Josep (Director). «Gualterio Brissoni. El nuevo rey del todo terreno». A: Dos Ruedas. Gran enciclopedia ilustrada de la moto (en castellà). Barcelona: Editorial Delta, 1980, p. 252 (vol. I). ISBN 84-85822-02-1.
Enllaços externs
[modifica]- Persones vives
- Pilots italians d'enduro
- Pilots italians de motocròs
- Pilots de SWM
- Pilots de Fantic
- Campions d'Europa d'enduro
- Campions d'Itàlia d'enduro
- Campions d'Itàlia de motocròs
- Guanyadors de la Valli Bergamasche
- Guanyadors dels Sis Dies Internacionals d'Enduro
- FIM Legends
- Pilots de motociclisme llombards
- Persones de la província de Bèrgam