[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Gallineta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGallineta
Trigloporus lastoviza Modifica el valor a Wikidata

Exemplar fotografiat a Croàcia Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN15623273 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaTriglidae
GènereTrigloporus
EspècieTrigloporus lastoviza Modifica el valor a Wikidata
Bonnaterre, 1788
Nomenclatura
Sinònims
  • Chelidonichthys africana (Smith, 1934)
  • Chelidonichthys lastoviza (Bonnaterre, 1788)
  • Trigla adriatica (Gmelin, 1789)
  • Trigla africana (Smith, 1934)
  • Trigla lastoviza (Bonnaterre, 1788)
  • Trigla lineata (Gmelin, 1789)
  • Trigloporus lastovitza (Bonnaterre, 1788)
  • Trigloporus lastoviza africanus (Smith, 1934)
  • Trigloporus lineata (Gmelin, 1789)[1]

La gallineta (Trigloporus lastoviza) és una espècie de peix teleosti pertanyent a la família dels tríglids i l'única del seu gènere.[2]

Noms comuns

[modifica]

La gallineta es coneix també com a borratxo, lluerna, lluerna peona, lluerna borratxa, lluerna ordinària, paona,[3] rafel, rafelet o rafet.[4]

Morfologia

[modifica]
  • Ateny fins a 40 cm de llargària total, encara que la més comuna és de 15.
  • Cos de color rosa carmí o vermell. Ventre blanc. Al dors i als flancs, igual com al cap, es veuen taques fosques. Les aletes dorsals presenten taques de color vermell fosc. Pectorals vermelles a la cara interna i amb taques fosques violetes a l'externa, radis blancs i taques blaves en els espais interradials. Els radis lliures són barrats amb taques fosques. Anal vermella vorejada de blanc. Als flancs hi ha plecs verticals característics de color fosc.
  • Cap de perfil recte.
  • La primera aleta dorsal és grossa i molt més alta que la segona.
  • Les escates, amb la part posterior carenada, formen fileres horitzontals.
  • Línia lateral amb escates en forma d'escut.[5][6][7][8]

Subespècies

[modifica]

Alimentació

[modifica]

Menja crustacis.[9][10]

Hàbitat

[modifica]

És un peix marí, demersal i de clima subtropical (70°N-35°S, 18°W-41°E), el qual viu sobre roques i fons sorrencs entre 10-150 m de fondària (normalment, fins als 40).[11][12][13]

Distribució geogràfica

[modifica]

Habita la Mediterrània,[14][12] l'Atlàntic oriental (des de Noruega fins al Cap de Bona Esperança)[15] i l'Índic occidental (des de Sud-àfrica fins a Moçambic).[16][13]

Longevitat

[modifica]

La seua esperança de vida és de 18 anys.[17]

Ús comercial

[modifica]

És un peix saborós, de carn excel·lent, blanca i molt ferma.[18][19]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans.[8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ "pel color blavenc o violaci de les seves aletes, com les d'un paó, i no pel fet de creure que camina sobre els seus radis." http://www.termcat.cat/docs/PDF/Espais_2009_Joan_Veny.pdf Arduïtat del treball lexicogràfic i terminològic, Joan Veny
  4. ↑ TERMCAT Arxivat 2010-09-18 a Wayback Machine. (català)
  5. ↑ DORIS (francès)
  6. ↑ Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Ed. Pòrtic, col·lecció Conèixer la natura, núm. 13. Barcelona, novembre del 1994. ISBN 84-7306-909-9, plana 122.
  7. ↑ Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 FishBase (anglès)
  9. ↑ Labropoulou, M. i W. Plaitis, 1995. Selective predation on small crustaceans by six demersal fish species in Iraklion Bay (Cretan Sea, North-eastern Mediterranean). A: Eleftheriou A., Ansell A.D. i Smith C.J. (eds.). Biology and Ecology of Shallow Coastal Waters. Olsen and Olsen, Dinamarca, pp. 351-358.
  10. ↑ Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo. Ediciones Omega, S.A., Barcelona. 319 p.
  11. ↑ Richards, W.J. i V.P. Saksena, 1990. Triglidae. p. 680-684. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  12. ↑ 12,0 12,1 Göthel, H., 1992. Fauna marina del Mediterráneo.
  13. ↑ 13,0 13,1 Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J.M. Poutiers, W. Schneider, T.C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 1990. 424 p.
  14. ↑ Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  15. ↑ Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  16. ↑ Blanc, M. i J.-C. Hureau, 1979. Triglidae. p. 586-590. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.) Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM I). UNESCO, París. Vol. 1.
  17. ↑ Booth, A.J., 1997.
  18. ↑ Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat. Plana 122.
  19. ↑ El Maestro Pescador Arxivat 2007-03-10 a Wayback Machine. (castellà)

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Baron, J., 1985. Les triglides (Téléostéens, Scorpaeniformes) de la baie de Douarnenez. II. La reproduccion de: Eutrigla gurnardus, Trigla lucerna, Trigloporus lastoviza et Aspitrigla cuculus. Cybium 9:255-281.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
  • Labropoulou, M. i A. Machias, 1998. Effect of habitat selection on the dietary patterns of two triglid species. Mar. Ecol. Prog. Ser. 173, 275-288.
  • Labropoulou, M. i G. Markakis, 1998. Morphological-dietary relationships within two assemblages of marine demersal fishes. Environ. Biol. Fish. 51: 309-319.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Organisation for Economic Co-operation and Development, 1990. Multilingual dictionary of fish and fish products. Fishing News Books, Oxford.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gallineta
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gallineta&oldid=32888357»