Frares Menors Reformats de l'Estricta Observança

*Riformella*
Tipus	orde religiós i entitat desapareguda
Objectiu	Proveir mitjans per al retir espiritual dels frares menors que fan apostolat, conreu de la pobresa i l'espiritualitat
Fundació	1662, Roma per Beat Bonaventura Gran
Supressió	1897, amb la dissolució dels Frares Menors Reformats per formar l'Orde de Frares Menors per Lleó XIII
Branques i reformes	Branca de la reforma dels franciscans reformats
Primera fundació	S. Bonaventura in Palatino, 1662
Fundacions destacades	S. Miniato al Monte (Florència), Icontro
Fundacions a terres de parla catalana	No n'hi hagué
Persones destacades	Sant Lleonard de Porto Maurizio (1676-1751), beat Leopold de Gaiche

Franciscans Reformats, o
Reformats de l'Estricta Observança
	Emblema dels Frares Menors Reformats (i, en general, de la família franciscana), a Santa Dorotea (Roma)
Tipus	Mendicant, semieremític
Nom oficial	Orde dels Frares Menors Reformats de l'Estricta Observança
Nom oficial llatí	Ordo Fratrum Minorum Strictioris Observantiæ Reformatorum
Sigles	O.F.M. Ref.
Altres noms	Frares Menors Reformats (Ordo Fratrum Minorum Reformatorum), Estricta Observança Reformada Franciscana, Riformati
Hàbit	Marró, cenyit per una corda, peus descalços i sense sandàliesa
Lema	Pax et bonum (Pau i bé)
Objectiu	Apostolat i predicació, sobretot a nuclis urbans; apostolat missioner, conreu de la pobresa absoluta i l'espiritualitat
Fundació	1532, Itàlia per Francesco da Jessi i Bernardino d'Asti
Aprovat per	Climent VII, en 16 de gener de 1532
Regla	Regla no butllada (1221); regla butllada (1223), les dues per Sant Francesc
Patrons	Sant Francesc d'Assís
Supressió	1897, passa a formar l'Orde de Frares Menors per Lleó XIII
Branques i reformes	Branca de l'orde franciscà (1209), a partir de la reforma observant dels franciscans observants; reformada per la Riformella (1622)
Primera fundació	Valle Reatina (Laci), 1535
Fundacions destacades	San Francesco a Ripa (Roma, casa mare), Baviera (1625), Tirol (1628), Àustria (1632), Bohèmia (1660), Caríntia (1688)
Fundacions a terres de parla catalana	No n'hi ha hagut
Persones destacades	Sants Benet Moro de San Fratello, Pacífic de San Severino, beats Bonaventura Gran, Salvador Lilli de Capadòcia

L'Orde de Frares Menors Reformats de l'Estricta Observança (en llatí: Ordo Frates Minorum Strictioris Observantiae Reformatorum ) o Franciscans Reformats és una de les reformes observants de l'orde franciscà sorgides durant el segle xvi al si dels Frares Menors Observants, amb la intenció de viure la regla franciscana amb el rigor original i més austeritat que l'orde observant.

Història

Quan el ministre general conventual Paolo Pisotti estava en contra de la reforma dels Menors Observants i era contrari a l'establiment de cases de recol·lecció.^[1]

Aquesta actitud va provocar que alguns frares que volien una observança més estricta i rigorosa de la regla, sota la direcció de Francesco da Jesi i Bernardino d'Asti demanessin al papa de poder viure en comunitats separades que aplicarien estrictament la regla. Era una reforma paral·lela a la que es donava llavors als territoris hispànics amb els franciscans descalços.

Climent VII, amb la butlla In suprema militantis Ecclesiae de 16 de gener de 1532, els va autoritzar a fer-ho, concedint-los una custòdia separada sota la jurisdicció del provincial observant. Podien fundar cases de recol·lecció en cada província per permetre la vida observant dels frares. Encara que els dos fundadors van ingressar en 1535 a l'orde caputxí, la Reforma Franciscana de l'Estricta Observança va començar el seu desenvolupament.

Podien anar-hi descalços, sense sandàlies, i podien variar la roba de l'hàbit (més gruixuda o basta), però sempre que es mantingués similar al de l'orde. Només cuinaven dos cops la setmana, feien freqüents penitències i cada dia resaven, a més dels salms i oficis comuns, l'Ofici de Difunts, el de la Mare de Déu i els Set Salms Penitencials, recordant la brevetat de la vida. En general, aplicaven més rigor i pobresa de l'establerta per la mateixa regla de Sant Francesc d'Assís, per la qual cosa aquest estat de la reforma no es va poder mantenir per molt de temps.

Els Observants van intentar obstaculitzar el desenvolupament de la nova reforma, especialment entre 1532 i 1579. El 1535, Pau III va avisar el general observant que si l'orde no duia a efecte la butlla In suprema, ordenaria els Menors Reformats que s'integressin al nou orde captuxí, deixant la disciplina observant. Davant d'això, el general permeté la fundació de noves cases reformades, donant-los quatre eremitoris a la Valle Reatina.

El 1579, la butlla Cum illus vicem de Gregori XIII va alliberar els reformats de la jurisdicció observant, i, en la pràctica, de l'autoritat del ministre general. Prohibia que els Menors Reformats poguessin viure en convents observants, però no al contrari: els observants podien viure en convents reformats. A Roma, van obtenir com a seu central el convent de San Francesco a Ripa. No obstant això, el mateix any, el general observant Francesco Gonzaga va aconseguir suspendre aquest decret: unes noves constitucions van ser promulgades per Bonaventura Secusi da Caltagirone en 1595, assegurant que es mantinguessin al si de les províncies observants. Climent VIII va aprovar aquestes constitucions el mateix 1595, però no van entrar en vigor i el 1596 es va tornar a activar el breu de Gregori XIII i els reformats van tenir un procurador general i visitadors propis. Aquest papa va fer que les cases de noviciat observants esdevinguessin cases de recol·lecció.

Gregori XV va confirmar aquesta concessió en 1621 i concedí als reformats un vicari general, per la qual cosa depenien directament del ministre general observant, però no dels provincials. Urbà VIII va revocar el privilegi en 1624. Ell mateix, amb la butlla Injuncti nobis de 1639 va convertir les custòdies reformades d'Itàlia i Polònia en províncies, i en 1642 els reformats van promulgar estatuts propis.

Així, en 1639, els Frares Menors Reformats van començar a existir com a família autònoma al si dels Frares Menors Observants, sota l'obediència del ministre general, però amb un procurador general, estatus que es mantingué fins a la dissolució de l'orde en 1897.

El 1620 Antonio Arrigoni da Galbatio va ser enviat a Baviera on, malgrat l'oposició dels menors observants, va aconseguir unificar els convents bavaresos reformats en una província, en 1625, que s'assignà a la família observant cismontana. Arrigoni també introduí la reforma al Tirol en 1628, en Àustria en 1632, a Bohèmia el 1660 i Caríntia el 1688, amb un gran èxit, malgrat la rivalitat amb els observants.

Com la resta de branques observants, els Reformats van desaparèixer en 1897, arran de la Unió Leonina, passant els seus membres i convents a formar, amb els franciscans observants, els recol·lectes i els descalços, l'Orde de Frares Menors.

Entre les personalitats dels Reformati destaquen els sants Benet Moro de San Fratello, Pacífic de San Severino i Lleonard de Portomaurizio.

La Riformella (1662)

En 1662, a la província de Roma, el beat Bonaventura Gran, provinent dels franciscans descalços de Catalunya, va iniciar un moviment de reforma dels Franciscans Reformats de l'Estricta Observança, anomenat Riformella (Reformeta), amb la casa mare a San Bonaventura in Palatino. La Riformella va tenir ressò a la Toscana on sant Lleonard de Porto Maurizio va fundar dos convents, a San Miniato al Monte i Icontro, prop de Florència. Aquests convents havien de servir com a llocs de recolliment (recol·lecció) i retir espiritual per als frares i preveres que s'ocupaven de l'apostolat popular.

Vegeu també

Notes

↑ Les cases de recol·lecció eren fundacions franciscanes, a la manera d'eremitoris i ermites, que permetien als frares conventuals el retir temporal, per fer-hi exercicis espirituals, meditar o viure la regla d'una manera més austera, sense desvincular-se de la comunitat conventual. Aquestes cases es fundaven en cada província per a satisfer els desitjos dels frares d'una vida més observant de la regla.

Bibliografia

Catholic Encyclopedia. "Order of Friars Minor".
Historia de las familias franciscanas: origen y desarrollo del movimiento franciscano.
History of the Franciscan movement. «The Franciscan Experience».

[1] Les cases de recol·lecció eren fundacions franciscanes, a la manera d'eremitoris i ermites, que permetien als frares conventuals el retir temporal, per fer-hi exercicis espirituals, meditar o viure la regla d'una manera més austera, sense desvincular-se de la comunitat conventual. Aquestes cases es fundaven en cada província per a satisfer els desitjos dels frares d'una vida més observant de la regla.

[1]