Francesco Filippini
Francesco Filippini (Brescia, 18 de setembre de 1853 - Milà, 6 de març de 1895) va ser un pintor italià, fundador de l'Impressionisme italià i de la pintura a l'aire lliure en aquest país. Francesco Filippini és considerat un dels paisatgistes més importants del segle xx.
Museus
[modifica]Les obres de Francesco Filippini s'exhibeixen en diversos museus, entre aquests:
- Pinacoteca di Brera: "Il Maglio", "La strigliatura della canapa"
- Galleria d'art moderna (Milà): "La gran Marina"
- Accademia di belle arti di Brera: "Mattino di novembre a Ligurno"
- Musei Civici di Art i Storia di Brescia: "Véspero", "Gregge", "Sosta", "Véspero in Valtrompia"
- Museu di Santa Giulia, Brescia
- Museu Galleria d'art moderna Ricci Oddi, Piacenza: "Ritorno a Pascolo", "Pecore tosate", "Tramonto"
- Collezioni d'art della Fondazione Cariplo
- Galleria d'art moderna (Novara)
Mercat de l'Art
[modifica]En una subhasta de Sotheby’s Milano en el 2007, la obra “Ai piedi del ghiacciaio” (Al peu de la glacera, 1875) de Francesco Filippini, un óleo sobre lienzo, se adjudicó por 102.250 euros más los gastos de subasta.[1] El 2008, les obres de Filippini van ser venudes al mercat de col·leccionistes particulars per un total de 350.000 euros. Les pintures més valorades i buscades solien ser aquelles que representaven pagesos, pastors, muntanyes i turons.
Francesco Filippini, a causa de la seva importància i els preus excepcionals dels seus quadres, és, juntament amb Mario Schifano, un dels pintors italians més falsificats. S’estima que més del 30% de les obres atribuïdes a Filippini són falsificacions realitzades per “copistes” qualificats des de 1930. Tot i que les autèntiques porten la seva signatura, rarament inclouen dates. Malgrat això, els experts poden identificar fàcilment una obra falsa de Filippini, gràcies a la seva consistent tècnica. Les seves pintures, fins i tot en petites dimensions, mostren la seva distintiva línia llarga. Les obres originals d’aquest fundador del moviment filipinista, que va marcar l’impressionisme italià oposat al francès, són rares. Als mercats internacionals, les valoracions poden superar els 2 milions d’euros entre apassionats col·leccionistes privats.
Tècnica
[modifica]Francesco Filippini emergeix com el paisatgista més influent del segle XX a Europa, destacant pel seu paper com a precursor del “filipinisme”. Mitjançant una observació directa i implacable de la realitat humana, aborda esdeveniments feliços i tràgics, amb progressos i injustícies flagrants. El “filipinisme” es converteix en una influència duradora per als paisatgistes, tot desafi ant la pintura a l’aire lliure de Claude Monet, fins i tot en condicions meteorològiques adverses, que eventualment li costen la vida per pneumònia.
Filippini, un innovador de l’art, introdueix un nou moviment, malgrat la desorganització i la manca d’acceptació per part de les acadèmies i molts crítics. Les seves petites obres impressionistes destaquen pel seu enfocament tècnic i la recerca apassionada. El seu rebuig del sistema artístic convencional es manifesta en la seva distància de la pintura de personatges i escenes històriques, prioritzant la natura pura sobre la contaminació urbana.
Filippini destaca per la seva percepció única del color i la llum, capturant l’essència dels seus temes mitjançant pinzellades ràpides i aparentment poc precises. La seva obra, inicialment complexa i mal comprenduda, ha estat objecte d’exposicions en prestigioses institucions a nivell mundial, confirmant la seva contribució significativa a la història de l’art.
Francesco Filippini emergeix com el paisatgista més influent del segle XX a Europa, destacant pel seu paper com a precursor del “filipinisme”. Mitjançant una observació directa i implacable de la realitat humana, aborda esdeveniments feliços i tràgics, amb progressos i injustícies flagrants. El “filipinisme” es converteix en una influència duradora per als paisatgistes, tot desafi ant la pintura a l’aire lliure de Claude Monet, fins i tot en condicions meteorològiques adverses, que eventualment li costen la vida per pneumònia.
Filippini, un innovador de l’art, introdueix un nou moviment, malgrat la desorganització i la manca d’acceptació per part de les acadèmies i molts crítics. Les seves petites obres impressionistes destaquen pel seu enfocament tècnic i la recerca apassionada. El seu rebuig del sistema artístic convencional es manifesta en la seva distància de la pintura de personatges i escenes històriques, prioritzant la natura pura sobre la contaminació urbana.
Filippini destaca per la seva percepció única del color i la llum, capturant l’essència dels seus temes mitjançant pinzellades ràpides i aparentment poc precises. La seva obra, inicialment complexa i mal comprenduda, ha estat objecte d’exposicions en prestigioses institucions a nivell mundial, confirmant la seva contribució significativa a la història de l’art.
Exposicions
[modifica]La obra de Francesco Filippini ha estat present en diverses exposicions al llarg del temps, oferint als espectadors l’oportunitat d’admirar la seva contribució destacada a l’art.
- Esposizione generale italiana de Torí, 1884
- Palazzo della Loggia, Brescia, 1956
- Accademia di belle arti di Brera, 1885 ("Mattino di novembre a Ligurno")
- Società per le Belle Arti ed Esposizione Permanente, Esposizione Annuale, Milà, 1886
- Società per le Belle Arti ed Esposizione Permanente, Esposizione Annuale, Milà, 1889
- Triennale di Brera, Milà, 1891
- Triennale di Brera, Milà, 1894
- Francesco Filippini, a cura de "La Famiglia Artistica Milanese", 1996
- Galleria Lo Spazio, Brescia, a cura di L. Anelli, 1998
- Esposizione d'arte moderna, Brescia, 1898
- Museo di Santa Giulia, Brescia, 1999-2000
- Francesco Filippini, a cura di Maurizio Bernardelli Curuz, 2003
- Terre d'acqua, "Lo spettacolo della natura fra fiumi e laghi nella pittura lombarda dell'800 e '90", a cura di Maurizio Bernardelli Curuz, Leno, 2007-2008,
- The art side of the Moon, in occasione dei 40 anni dallo sbarco sulla Luna, 2009
- Marylin, 2010
- Galleria Colossi Arte Contemporanea, 2010
- Sospensioni, 2010
- Francesco Filippini e la pittura bresciana dell'Ottocento, mostra a cura di Roberto Ferrari, Galleria AAB, Brescia, 2000[2]
- L'arte in Famiglia, Brescia, 1925
- La pittura del vero tra Lombardia e Canton Ticino, Piancoteca Cantonale Zust, Svizzera, 2008
- GAM - Galleria d'arte moderna (Milano), "Sei stanze una storia ottocentesca", 2016
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Sotheby's (19 de desembre de 2007) "Peinture et sculptures du XIXe siècle, numéro de vente MI0283". Sotheby's. Recuperat el 7 de juny de 2022.
- ↑ Mostra Brescia, 2000 Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
Bibliografia
[modifica]- Roberto Ferrari, Francesco Filippini Un protagonista del naturalismo lombardo, Ed. Skira, ISBN 8881186713.
- Giovanna Ginex, Domenico Sedini, Francesco Filippini, A Collection of Cultural Excellence, the Artistic Heritage of the Fondazione Cariplo, 2014, Skira editore, Milano, pgg.104.
- Elena Lissoni, Francesco Filippini Arxivat 2016-05-16 a Wayback Machine., catalogo online Artgate Arxivat 2016-05-16 a Wayback Machine. della Fondazione Cariplo, 2010, CC-BY-SA.
- Paolo Biscottini, Rossana Bossaglia, Pittura lombarda del secondo Ottocento: lo sguardo sulla realtà, Ente autonomo Fiera di Milano, Electa, 1994.
- Luciano Caramel, C. Pirovano, Musei e gallerie di Milano, Galleria d'arte moderna. Opere dell'Ottocento, pp. 318 s., Milano, 1975.
- Roberto Ferrari, Francesco Filippini. Un protagonista del naturalismo lombardo, Skira, 1999. ISBN 88-8118-671-3.
- Thieme-Becker, Allgemeines Lexikon der Bildenden Künstler von der Antike bis zur Gegenwart, "Francesco Filippini", XI, pp. 561 s.
- Maurizio Agnellini, Ottocento italiano: pittori e scultori: opere e mercato 1998-1999, Istituto geografico de Agostini, 1998.
- Luciano Anelli, Francesco Filippini disegnatore, Geroldi, 1989.
- Valerio Terraroli, Dai neoclassici ai futuristi ed oltre. Proposte per una civica galleria d'arte moderna (catal.), a cura di R. Stradiotti, pp. 108, 112, 192, Brescia, 1989.
- Francesco Filippini, Luciano Anelli, Disegni lombardi ed olandesi di Francesco Filippini, Galleria Lo Spazio, 1998.
- Luciano Anelli, Brescia postromantica e liberty, pp. 245 s., 252 ss., Brescia, 1985.
- Luciano Anelli, Il paesaggio nella pittura bresciana dell'Ottocento, Ed. Scuola, 1984.
- Catalogo dell'arte italiana dell'Ottocento, Volume 13, G. Mondadori, 1984.
- Catalogo della pittura italiana dell'Ottocento. Numero 11, p. 86, Milano, 1982.
- R. Lonati, Dizionario dei pittori bresciani, II, pp. 29 ss., Brescia, 1980.
- Lavori in Valpadana..., catal., Galleria d'arte Narciso, Torino, 1979.
- B. Passamani, R. Stradiotti, Paesaggi e figure nelle opere di Francesco Filippini (catal.), Brescia. 1979.
- B. Spataro, La pittura nei secoli XIX e XX, in Storia di Brescia, IV, pp. 955–958, Brescia-Roma, 1964.
- Marino Marioli, Pittori dell'800 bresciano: Francesco Filippini, Luigi Lombardi, Arnaldo Zuccari, Francisco Rovetta, Cesare Bertolotti, [Mostra] 9 settembre - 15 ottobre, 1956. Palazzo della Loggia, Brescia, 1956.
- Sergio Onger, Verso la modernità. I bresciani e le esposizioni industriali, 1800-1915.
- Giorgio Nicodemi, Pittori dell'800 bresciano, pp. 15–38, 55-64, Brescia, 1956.
- E. Lavagnino, L'arte moderna, II, p. 942, Torino, 1950.
- E. Somaré, La pittura italiana dell'Ottocento, p. XXI, Novara, 1944.
- Giorgio Nicodemi, Saggio su Francesco Filippini, Milano, 1933.
- Cronaca della Triennale di Brera, nn. 4-6, Milano, 1891.
- Al Circolo artistico, La Sentinella bresciana, 31 ag. 1893.
- Catalogo della Esposizione Annuale della Permanente, Milano, 1889, p. 41.
- Per le feste del Moretto, ibid., 27 luglio 1898.
- Enrico Somaré, op. cit. 1928, pp. 145, 244.
- Ugo Ojetti, op. cit. 1929, p. 64.
- Giorgio Nicodemi, in «Emporium», luglio 1934, p. 39.
- Giorgio Nicodemi, F. Filippini, Milano 1946.
- U. Galetti, E. Camesasca, op. cit. 1951, pp. 937–938.
- S. Pagani, op. cit. 1955, pp. 255–263.
- A. M. Comanducci, op. cit. 1962, p. 707.
- G. L. Marini, in «Dizionario enciclopedico bolaffi dei pittori e degli incisori italiani: Dall'XI al XX secolo», Torino 1973, IV, p. 454.
- L. Anelli, op. cit. 1984, pp. 84–103, 197-211, 299-301 (amb bibl.).
