Fassina
Una fassina, també escrit fessina,[1] era una fàbrica artesanal on es destil·lava l'esperit de vi per a obtenir aiguardent. La mateixa denominació s'aplicava a l'olla (olla d'aiguardent) o alambí de destil·lació.[2][3]
El terme alambí té un significat genèric (indicant un aparell de destil·lació per a líquids molt diversos, incloent aigua dolça o aigua de mar), mentre que fassina s'aplica únicament a les olles per a fabricar aiguardent a partir de la destil·lació del vi.[4]
Etimologia
[modifica]Probablement, el terme fassina prové del llatí offĭcīna, ‘fàbrica’.
Són freqüents els documents amb l'expressió "oficina per fer aiguardent".[5][6][7]
Descripció
[modifica]
Fassina alambí
[modifica]Una fassina senzilla es pot descriure com a formada per tres parts:
- dipòsit escalfador (carabassa)
- capitell o campana, que recull les vapors
- conducte refrigerador, que condensa les vapors en líquid; en el cas d'una fassina el líquid és esperit de vi
- sovint el conducte refrigerador consisteix en un tub en espiral banyat en aigua corrent
Fassina oficina
[modifica]Una oficina de fer aiguardent consistia en una olla d'aiguardent disposada en un local més o menys adequat. Les olles petites i artesanals acostumaven a ser petites, desmuntables i fàcilment transportables.
Infraestructura associada
[modifica]El procés de destil·lació comporta la necessitat de fer foc i emmagatzemar combustible. També cal emmagatzemar o transportar la matèria primera (vi, brisa de raïm). Finalment, cal emmagatzemar l'aiguardent obtingut.
Inconvenients
[modifica]El foc era un risc en si mateix. El fum podia destorbar els veïns i també les olors alcohòliques. Quan calia treballar de nits hi podia haver sorolls no desitjats.
-
Alambí representat en un manuscrit medieval -
Alambí francès de doble fons per a destil·lar brisa de raïm -
Alambí de lavanda, molt semblant a un alambí d'aiguardent. Amb capitell desmuntable. -
Alambí gallec per a destil·lar aiguardent "d'oruxo". Amb capitell desmuntable.
Història
[modifica]Les begudes amb contingut d'alcohol són conegudes des de la prehistòria, hi ha indicis de la fermentació de begudes al neolític i de la producció de cervesa a gran escala.
Els primers tipus de destil·lació haurien estat utilitzades pels babilonis a Mesopotàmia com a mínim des del segon mil·lenni aC.[8] Les excavacions arqueològiques al nord-oest del Pakistan han mostrat l'evidència que la destil·lació de l'alcohol era coneguda al subcontinent indi des del 500 aC[9] però que no hauria estat habitual fins a algun moment situat dintre del període entre el 150 aC i el 350.[9] Però els mètodes emprats no serien massa efectius.[10] La paraula alcohol té origen àrab. A l'orient s'utilitzava un producte d'antimoni amb el nom àrab clàssic kuhl o més popularment kohól com cosmètic per decorar les parpelles.[11]
L'aïllament de l'etanol en forma de compost pur va ser aconseguida pels alquimistes musulmans que van desenvolupar les tècniques de la destil·lació a l'època del califat abbàssida, entre els noms que coneixem destaquen els perses Jabir ibn Hayyan (Geber) i Al-Razí i l'àrab Al-Kindí. Els escrits atribueixen a Jabir ibn Hayyan (721-815) la invenció de l'alambí i la menció de l'aparició de vapors inflamables en bullir vi. Al-Kindí (801-873) va descriure la destil·lació del vi.[12] Al-Razí (864-930) va descriure la destil·lació de l'alcohol i la seva utilització en medicina.[13]
No obstant això, la historiografia occidental acostuma a situar l'obtenció de l'alcohol pur a principis del segle xiv, i atribuir-lo al metge Arnau de Vilanova, savi alquimista i professor de medicina a Montpeller. La cinquena essència de Ramon Llull no era res més que l'alcohol rectificat a una més suau temperatura. Lavoisier va ser qui va donar a conèixer l'origen i la manera de produir-se l'alcohol per mitjà de la fermentació vínica, demostrant que sota la influència del llevat de cervesa el sucre de raïm es transforma en àcid carbònic i alcohol. Va ser a més estudiat per Scheele, Gehl, Thénard, Duma i Boullay i el 1854 Berthelot el va obtenir per síntesi.[14]
L'aiguardent a Catalunya
[modifica]A Catalunya històricament l'aiguardent més destil·lat fou el derivat del vi utilitzant un senzill alambí, objecte que tenien totes les cases de pagès. Acostumaven a ser els de la prova d'Holanda (de 51,8 a 53,4 graus), els de la prova d'oli (61,2 graus) i el de 3/4 (67 graus) i s'aromatitzaven amb anís, canyella i sucre. L'avantatge de l'aiguardent respecte al vi era que es conservava molt millor i el valor afegit degut a la seva elaboració era major.[2]
Al segle xviii la producció era molt abundant, sobretot a les comarques del camp de Tarragona, on transformaven part del vi en aiguardent i l'exportaven arreu des dels diversos ports comercials. Per exemple, entre 1775 i 1778 van sortir de Salou 285.000 càrregues, i entre 1794 i 1798 435.000.[2] Durant el segle xix també s'exportaren pel port de Vilanova i la Geltrú molts barrils d'aiguardent elaborat al Penedès.[15]
A Catalunya hi ha un museu de l'aiguardent a l'antiga fassina de l'Espluga de Francolí, que es diu Fassina Balanyà i data del 1830. Forma part del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).[16]
Documents
[modifica]- Maria la Jueva. Bany maria
- Arnau de Vilanova.[17][18][19]
- Pere de Montpeller.[20]
- 1617. El Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril de Miquel Agustí parla de diversos alambins.[21]
- 1711. Inventari de Francesc Feliu de la Penya, de Mataró.
| « | ittem trobam que dit deffunct quant vivia tenia y possehia tota aquella casa ab son magatzem per fer aygua ardent... dos ollas de quatre càrregas quiscuna ab sos taps y trompas tot de aram y dos axetas de bronse per fer ayguardent, usadas... | » |
| — Benet Oliva i Ricós. 1702-1714: EL NEGOCI DEL VI FOU AUSTRIACISTA? | ||
- 1793. Destil·lació alcohòlica al bany maria.[23]
- 1795.[24]
- 1821. Publicació dels detalls d'un aparell de destil·lar aiguardent del vi en procés continu, del català Joan Jordana i Elias. Aquest alambí presentava molts avantatges sobre els anteriors i fou adoptat ràpidament a Catalunya.[25]
Referències
[modifica]- ↑ DCVB: Fessina
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 17; entrada "aiguardent"
- ↑ «Fassina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, 2. Espasa Germans, 1865, p. 233–.
- ↑ Eugeni Perea Simón. Onomàstica de Riudoms. Institut d'Estudis Catalans, 2006, p. 179–. ISBN 978-84-7283-855-0.
- ↑ Llibre ver del convent de Bellpuig. Joan Yeguas, p. 73–. GGKEY:E8GCC2DWL8B.
- ↑ Quintí Casals Bergés. Polítics de Lleida. El poder local i les seves mutacions a través del temps (1716-1868). Universitat de Lleida, 25 setembre 2014, p. 55–. ISBN 978-84-8409-569-9.
- ↑ Martin Levey (1956). "Babylonian Chemistry: A Study of Arabic and Second Millennium B.C. Perfumery", Osiris 12, p. 376-389.
- ↑ 9,0 9,1 Allchin, F. R. (Mar., 1979). India: The Ancient Home of Distillation?. Man, New Series, Vol. 14, Num. 1, pàg. 55–63. Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland.
- ↑ Forbes, R. J.. A Short History of the Art of Distillation from the Beginnings up to the Death of Cellier Blumenthal. BRILL, 1970. ISBN 9004006176., pàgines 53-54
- ↑ Breve Diccionario Etimológico de la Lengua Castellana. Joan Corominas. Ed. Gredos. Madrid 1990. ISBN 84-249-1332-9
- ↑ Hassan, Ahmad Y. «Alcohol and the Distillation of Wine in Arabic Sources». History of Science and Technology in Islam. [Consulta: 29 març 2008].
- ↑ Hassan, Ahmad Y. «Technology Transfer in the Chemical Industries». History of Science and Technology in Islam. [Consulta: 29 març 2008].
- ↑ Diccionario enciclopédico popular ilustrado Salvat (1906-1914)
- ↑ Romaní i Olivé, Joan Maria: Diccionari del vi i del beure. Edicions de La Magrana, col·lecció Pèl i Ploma, núm. 21. Barcelona, desembre del 1998. ISBN 84-8264-131-X, plana 20.
- ↑ Pàgina oficial de la Fassina Balanyà
- ↑ LLEGENDA I VERITATS D'ARNAU DE VILANOVA SOBRE EL VI DOLÇ NATURAL, Josep M. Puiggròs i Jové
- ↑ Mark Lawrence Schrad. Vodka Politics: Alcohol, Autocracy, and the Secret History of the Russian State. Oxford University Press, 5 febrer 2014, p. 71–. ISBN 978-0-19-938947-6.
- ↑ John Wakely. The International Spirits Industry. Elsevier, 25 maig 2001, p. 2–. ISBN 978-1-85573-879-9.
- ↑ de Vilanova, Arnau; Edició crítica d'Antònia Carré. Regiment de sanitat per al rei dAragó. Aforismes de la memòria. Edicions Universitat Barcelona, 17 març 2017, p. 166–. ISBN 978-84-475-4008-2.
- ↑ Miquel Agustí. Llibre dels secrets de agricultura, casa rustica y pastoril. en la estampa de Esteue Liberôs, 1617, p. 117–.
- ↑ Ramon Amigó Anglès. El tràfic amb el fred, al camp de Tarragona, segles XVI-XIX. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 99–. ISBN 978-84-8415-422-8.
- ↑ The Complete Distiller: Combining Theory and Practice : and Explaining the Mysteries and Most Recent Improvements of Distilling and Brewing, in a Most Simple, Easy, and Familiar Manner. Peter Hill and G. Kearsley, London, 1793, p. 33–.
- ↑ Antoine François de Fourcroy. Elementos de Historia natural y de química. por D. Antonio Espinosa, 1795, p. 29–.
- ↑ Francisco Carbonell Bravo. Nuevo aparato para mejorar la cosecha del vino, o sea, Suplemento: al arte de hacer y conservar el vino. Imp. de la Vda. é Hijos de A.Brusi, 1830, p. 5–.