Farim
Tipus | ciutat | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Guinea Bissau | |||
Província | província Nord | |||
Regions | regió d'Oio | |||
Capital de | ||||
Població humana | ||||
Població | 46.268 (2009) (30,21 hab./km²) | |||
Predom. ling. | Kriol, portuguès, malinke[1] | |||
Geografia | ||||
Superfície | 1.531,5 km² | |||
Altitud | 2 m | |||
Creació | 1641 | |||
Altres | ||||
Agermanament amb | ||||
Farim és una vila i un sector de Guinea Bissau, capital de la regió d'Oio. Té una superfície 1.532 kilòmetres quadrats.[2] En 2008 comptava amb una població de 48.465 habitants, dels que 6.405 viuen al nucli urbà.[3]
Història
[modifica]Farim fou fundada el 1641 pel capità major de Cacheu, qui va reclutar lançados del riu Geba per anar a on serien menys vulnerables als atacs de les tribus africanes. El nom deriva de farim, el títol dels governants locals malinkes. Per la seva banda, malinkes i soninkes anomenaren l'assentament el Tubabodaga ("poble dels blancs"). Estava ben situat com a port, ja que el riu era navegable pels vaixells des de Cacheu.
Esdevingué un presídio (guarnició) malgrat una ordre datada el 10 de novembre de 1696, en reacció a un atac anticipat de la propera Canico. La zona es va mantenir tranquil·la en general, i les defenses es van deteriorar gradualment. Va ser un punt de suport contra Oio en 1897 i 1902. Farim va començar a créixer de debò en la dècada de 1910, quan s'hi instal·laren més de vint empreses comercials, i va esdevenir ciutat (vila) en 1918. En 1925 esdevingué centre comercial i experimentà un influx de comerciants libanesos i sirians pel cacauet i la fusta. La seva economia es va veure força malmesa en la dècada del 1960 i 1970 per la guerra d'independència de Guinea Bissau. L'1 de novembre 1965 es produí un enfrontament amb militants del moviment clandestí PAIGC en la que van morir 20 persones i més de 70 van resultar ferides.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Richard Andrew Lobban, Jr. and Peter Karibe Mendy, Historical Dictionary of the Republic of Guinea-Bissau, 3rd ed. (Scarecrow Press, 1997 ISBN 0-8108-3226-7) pp. 160–163