Faialita
 Faialita | |
|---|---|
 Faialita en matriu de cristobalita, de Califòrnia, Estats Units | |
| Fórmula química | Fe2+₂SiO₄ |
| Epònim | Illa de Faial  |
| Localitat tipus | Illa de Faial |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.AC.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AC.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.03 |
| Dana | 51.3.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic dipiramidal |
| Hàbit cristal·lí | comunament granular, compacte, o massiu |
| Estructura cristal·lina | a = 4.8211 Å, b = 10.4779 Å, c = 6.0889 Å; Z = 4 |
| Grup puntual | ortoròmbica 2/m 2/m 2/m |
| Grup espacial | grup espacial Pbnm |
| Color | groc verdós, marró groguenc, marró; groc pàl·lid a ambre en secció fina |
| Macles | sobre [100]; també sobre [031] |
| Exfoliació | {010} moderada, {100} imperfecte |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 7 |
| Lluïssor | vítria a resinosa en fractures |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent |
| Gravetat específica | 4,392 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.731 – 1.824 nβ = 1,760 – 1,864 nγ = 1,773 – 1,875 |
| Birefringència | δ = 0.042 a 0.051 |
| Pleocroisme | feble |
| Angle 2V | mesurat: 74° a 47°, calculat: 54° a 66° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Fa |
| Referències | [1][2] |
La faialita és un mineral de la classe dels silicats (nesosilicats). És un membre del grup de l'Olivina ric en ferro. El seu nom deriva de l'illa de Faial a l'arxipèlag de les Açores (Portugal), on es va descriure per primera vegada el 1840.
Classificació
[modifica]Segons la classificació de Nickel-Strunz, la faialita pertany a «9.AC - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6]» juntament amb els següents minerals: forsterita, glaucocroïta, kirschsteinita, laihunita, liebenbergita, tefroïta, monticel·lita, brunogeierita, ringwoodita i chesnokovita.
Característiques
[modifica]
És un silicat de ferro, l'equivalent amb Fe2+ de la forsterita, la tefroïta i l'olivina càlcica, altres minerals del seu grup. La seva fórmula química és Fe2+₂SiO₄. Cristal·litza en sistema ortoròmbic. La fayalita pura és molt rara i és molt comú que porti impureses de manganès.
Forma dues sèries de solució sòlida, una d'elles amb la forsterita (Mg₂SiO₄), en la qual la substitució gradual del ferro per magnesi va donant els diferents minerals de la sèrie. Una segona sèrie és la que forma amb la tefroïta (Mn2+₂SiO₄), en la qual es va substituint el ferro per manganès. Tots els minerals de les dues sèries cristal·litzen en el sistema ortoròmbic. Una espècie molt relacionada amb la faialita amb una forta oxidació és la laihunita.[3]
Formació
[modifica]És molt rara a la natura, però és molt comú trobar-ne fabricada artificialment en les escòries de ferro que es produeixen en processos de metal·lúrgia. De forma natural apareix en les roques ígnies àcides o alcalines com riolites, traquites i sienites per exemple. També en roques plutòniques, rarament en pegmatites de granit. Es troba també en sediments rics en ferro subjectes a metamorfisme de grau mitjà. La faialita en presència de quars també pot reaccionar amb l'oxigen i produir magnetita + quars. Aquesta reacció es fa servir per controlar la fugacitat d'oxigen en laboratori. Sol trobar-se associada a altres minerals com: augita, plagioclasa, microclina, quars, apatita, magnetita, ilmenita, espinel·la, hedenbergita, arfvedsonita, alguns amfíbols, almandina, tridimita o grunerita. També ha estat trobada en meteorits, com és el cas de l'Acfer 214.[4]
Varietats
[modifica]La roepperita és l'única varietat que es coneix de faialita. Es tracta d'una faialita zíncica i mangànica, amb fórmula (Fe2+₂,Mn,Zn)SiO₄. Va ser anomenada així l'any 1872 per George J. Brush en honor de William Theodore Roepper (1810-1880), professor de mineralogia i geologia de la Universitat de Lehigh, als Estats Units, i el primer que va descriure aquesta espècie després de descobrir-la als dipòsits de zinc de la vall Saucon, a Pennsilvània.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Fayalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 juliol 2014].
- ↑ «Fayalite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 18 juliol 2014].
- ↑ «Laihunite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 juliol 2014].
- ↑ «Acfer 214 meteorite, Tanezrouft, Tamanghasset Province, Algeria» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 setembre 2017].
- ↑ «Roepperite (of Brush)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 juliol 2014].
Bibliografia
[modifica]- Deer, W. A., Howie, R. A., and Zussman, J. (1992). An introduction to the rock-forming minerals (2nd ed.). Harlow: Longman ISBN 0-582-30094-0
