Esus
 Pilar dels Nautes | |
| Tipus | deïtat celta  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
Esus és un déu principal gal de la mitologia celta famós per la seva representació en el bloc del Pilar dels Nautes.[1] Era considerat una divinitat pròpiament de la natura. Al bloc apareix tallant un arbre amb una eina podadora. També és conegut com a Senyor.[2]
Descripcions
[modifica]Segons el poeta romà Marc Anneu Lucà, era un altre déu assedegat de sang. Mentre que als sacrificis a Taranis el protagonista era el foc i als de Teutatès l'ofegament, els oferts a aquest déu consistien en penjar als presos de guerra d'un arbre.[3] Lucà ho considerava un dels déus «més grans» al costat dels esmentats en la tríada nomenada els déus de la nit.
Jan de Vries troba motius de comparació entre Esus i Odin, tots dos patrons de mariners de vegades associats amb Mercuri, als qui es deia que les víctimes humanes eren sacrificades penjant-les.[4]
Durant el domini de l'emperador romà Tiberi, entre els anys 13 i 37 de la nostra era, a la Gàl·lia es van prohibir els sacrificis humans. La supressió era força recent a la vista de que l'historiador Dionís d'Halicarnàs els esmenta en temps present i set anys abans. Amb l'emperador Claudi, l'any 43 o 44 de la nostra era, Pomponi Mela parla que els druides s'acontentaven en treure gotes de sang a persones de bona voluntat després de l'abolició dels sacrificis.
Referències
[modifica]- ↑ Paul-Marie Duval, « Teutates, Esus, Taranis », Travaux sur la Gaule, Rome, 1989, p.282
- ↑ Esus en Encyclopædia Britannica
- ↑ Olmsted, Garrett S., The gods of the Celts and the Indo-Europeans, University of Innsbruck, 1994, p. 321.
- ↑ Jan de Vries (1954). Keltische Religion. W. Kohlhammer, Stuttgart. p.98. Cited here.
