[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Estació de Granollers Centre

Infotaula estacióGranollers Centre
Informació general
Zona tarifària3D
AdreçaPlaça de Serrat i Bonastre
MunicipiGranollers (Vallès Oriental) Modifica el valor a Wikidata
ServeisAparcament Servei d'autobús urbà venda de bitllets restauració Ascensor
Propers trens79100 Modifica el valor a Wikidata
OperadorRenfe Operadora Modifica el valor a Wikidata
PropietariAdministrador de Infraestructuras Ferroviarias Modifica el valor a Wikidata
Nombre vies10 Modifica el valor a Wikidata
Nombre andanes3 Modifica el valor a Wikidata
Data obertura1854, 1958
Passatgers1.672.000 pers./any
Línies i serveis
Rodalies Renfe
Regionals
Map
 41° 35′ 59″ N, 2° 17′ 29″ E / 41.5997°N,2.29143°E / 41.5997; 2.29143
Característiques
Estat d'úsen funcionament Modifica el valor a Wikidata
Altitud141 m Modifica el valor a Wikidata

Granollers Centre és una estació de ferrocarril propietat d'Adif situada a l'est de la població de Granollers, a la comarca del Vallès Oriental. L'estació es troba a la línia Barcelona-Girona-Portbou, i hi tenen parada trens de Rodalies de Catalunya de les línies R2 i R2 Nord i R8 dels serveis de rodalia de Barcelona i la línia R11 dels serveis regionals, operats per Renfe Operadora.

L'antiga estació de la línia de Granollers o Girona va entrar en servei l'any 1854, quan va entrar en servei el tram construït per Camins de Ferro de Barcelona a Granollers entre Barcelona (antiga estació de Granollers, substituïda per l'Estació de França) i Granollers Centre.[1][2][3] Al costat de l'estació paren autobusos urbans i alguns interurbans, per això és un petit intercanviador multimodal tren-autobús.

L'any 2019 va registrar l'entrada de 1.672.000 passatgers.[4]

Història

[modifica]

Tot i que es troba al sud de la ciutat, la seva denominació de Centre es deu al fet que anteriorment l'estació havia estat veritablement al centre de Granollers. L'antiga estació es va posar en servei el 23 de juliol de 1854 just a tocar del nucli històric de la vila. El creixement urbanístic de Granollers i la perillositat de les vies que en anys posteriors ja travessaven pel mig el nucli urbà van fer que a principis de la dècada de 1930 l'Ajuntament de Granollers i la companyia MZA acordessin traslladar les vies dos-centes metres cap a l'est i l'estació més cap al sud a l'emplaçament actual. Les obres van començar el 1934 però no va ser fins al 1958 que va entrar en servei l'actual estació. L'antiga estació de Granollers Centre es va enderrocar el 1965.

Anys després, durant el 2017, l'estació va ser objecte d'una remodelació per tal d'adaptar-la a persones amb mobilitat reduïda. Es van eixamplar les andanes, instal·lar paviment podotàctil, millorar l'enllumenat i el vestibul, rehabilitar les marquesines i instal·lar tres ascensors. Durant aquestes obres, es va tancar el pas entre vies, i perquè els viatgers no travessessin les vies, ja que passen trens de la R11 que no s'aturen a Granollers Centre, es va instal·lar una passarel·la provisional per sobre les vies. Això va provocar una forta polèmica entre veins i usuaris, que veien greument afectada la mobilitat de persones amb cotxets o maletes, ja que havien de pujar més de 150 graons i després tornar-los a baixar. La polèmica va anar augmentant degut a les mobilitzacions ciutadanes que va haver d'intervenir-hi el Síndic de Greuges, Rafael Ribó. La polèmica es va donar per superada un cop es va posar en funcionament el pas entre vies i els ascensors.

Serveis ferroviaris

[modifica]

Tots els trens procedents de Castelldefels (alguns trens de reforç dispersos durant el dia) finalitzen i comencen aquí el seu recorregut.


Procedència/Destinació < Línia > Procedència/Destinació
Rodalia de Barcelona
Castelldefels Montmeló terminal
Aeroport
Sants
Les Franqueses Granollers Nord Sant Celoni
Maçanet-Massanes
Martorell Central Montmeló terminal
Projectat
Vilanova i la Geltrú Montmeló Nord Línia Orbital Granollers Polígon | El Ramassà Mataró
Serveis regionals de Rodalies de Catalunya
Barcelona-Sants Sant Andreu Sant Celoni Figueres
Portbou
Cervera de la Marenda

Galeria d'imatges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 23 juliol 2010].
  2. «Conegueu la línia R2 Nord». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 11 gener 2012].
  3. «Conegueu la línia R11». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2012-01-13. [Consulta: 11 gener 2012].
  4. «Anuari estadístic DPTOP 2019. Transport per ferrocarril». Departament de Territori i Sostenibilitat.

Vegeu també

[modifica]