Ernst Bloch

Ernst Bloch

Biografia
Naixement	8 juliol 1885 Ludwigshafen (Alemanya)
Mort	4 agost 1977 (92 anys) Tübingen (Alemanya)
Sepultura	Cementiri de Berg
Religió	Ateisme
Formació	Universitat de Würzburg Universitat de Múnic
Director de tesi	Oswald Külpe
Activitat
Camp de treball	Filosofia i utopianism (en)
Lloc de treball	Leipzig Tübingen
Ocupació	filòsof, professor d'universitat, teòleg
Ocupador	Universitat de Leipzig Universitat de Tübingen
Membre de	Acadèmia de Ciències de l'RDA
Moviment	Surrealisme
Obra
Obres destacables (1918) The spirit of utopia (en) (1959) The Principle of Hope (en) (1968) Atheism in Christianity (en)
Estudiant doctoral	Hanns Joachim Reinhold Christian Weinert (en)
Localització dels arxius	Leo Baeck Institute New York (en) AR 219. MF 692 Biblioteques de la Universitat de Pennsilvània Ms. Coll. 2. Lewis Mumford Papers, ca. 1905-1987. Folder 458. Ernst-Bloch-Zentrum
Família
Cònjuge	Karola Bloch (1934–)
Cronologia
març 1933-octubre 1933	crema de llibres a l'Alemanya nazi
Premis
(1975)  premi Sigmund Freud (1975)  Honorary doctorate from the Sorbonne University Paris (en) (15 octubre 1967)  Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany  Orde del Mèrit Patriòtic d'argent  doctor honoris causa per la Universitat de Zagreb  Premi Nacional de la RDA

Placa commemorativa a Berlín.

Ernst Bloch (8 de juliol de 1885 a Ludwigshafen am Rhein, Renània-Palatinat - 4 d'agost de 1977 a Tubinga) va ser un filòsof alemany marxista.

Biografia

Ernst Bloch provenia d'una família burgesa d'origen jueu del Palatinat. Estudià batxillerat el 1905,i s'especialitzà en filosofia, física i música a Würzburg Múnic. El 1908 va fer una tesi sobre Disquisicions crítiques sobre Rickert i el problema de l'epistemologia moderna. El 1913 es va casar amb l'escultora Else von Stritzky (que va morir el 1921). Va conèixer Heidelberg i Max Weber, i refermà l'amistat amb Lukács. A causa, segons Bloch, de les guerres de conquesta alemanyes, s'exilià amb la seva esposa a Suïssa de 1917 a 1919.

Els anys 1920 va viure a Berlín i va treballar de periodista. Pogué contactar amb Bertolt Brecht, Kurt Weill i Theodor W. Adorno, entre d'altres. Pensant en Rosa Luxemburg escriu la seva obra sobre Thomas Müntzer i la Revolta dels camperols de 1525 Thomas Münzer, teòleg de la revolució(1921). El 1922 es va casar amb la pintora Linda Oppenheimer. D'aquest matrimoni va néixer la seva filla Mirijam el 1928, any que es divorcià. El 1926, a Berlín, es troba sovint amb Adorno i Benjamin. El 1933 emigra de nou a Suïssa. Els nazis cremen públicament els llibres de Bloch, Kafka, Thomas Mann, etc. Es trasllada a Viena on es casà amb Karola Bloch (de soltera, Piotrkowska), arquitecta polonesa, amb qui romandrà fins a morir. El 1935 publica Herència d'aquesta època. De 1936 a 1938 va viure a Praga, on fou col·laborador de Die Weltbühne. El 1937 neix el seu fill Jan Robert. El 1938 comencen els processos de Moscou que provocaran milers d'execucions i deportacions a Sibèria. Els seus articles recalquen que el que es diu dels processos de Moscou és propaganda antirevolucionària.

Poc abans de l'entrada dels nazis, fugí als Estats Units. En l'exili estatunidenc redacta algunes de les seves obres, com El principi Esperança i Subjecte-objecte. El 1948 li ofereixen la càtedra de filosofia a Leipzig i l'acceptà l'any següent. El 1952 publica Avicenna i l'esquerra aristotèlica. El 1955 li atorgaren el Premi Nacional de la República Democràtica Alemanya. A més, es convertí en membre de l'Acadèmia Alemanya de Ciències.

No obstant això, la Revolució d'Hongria, el 1956, enfronta el marxista convençut amb el govern del Partit de la Unitat Socialista d'Alemanya: en revelar Bloch les seves idees llibertàries, és obligat a jubilar-se el 1957. És reduït al silenci i els seus col·laboradors són condemnats a penes de presó. El 1961 (després de la construcció del Mur de Berlín), ja no tornà d'un viatge a Occident cap a la RDA. Bloch es va convertir en professor visitant de la Universitat Eberhard Karls de Tubingen. El 1967 fou guardonat amb el Premi a la Pau dels Llibreters Alemanys. El 1972 es converteix en ciutadà honorari de Ludwigshafen, la seva ciutat natal. Fou doctorat honoris causa de la universitat de Zagreb, de la Sorbona i de la seva Universitat de Tubinga. Els fets de Praga (1968) li confirmen el que ja feia deu anys que havia descobert sobre la natura de la realització socialista a la Unió Soviètica. Acollí amb crítiques benvolents el moviment estudiantil de finals dels anys 1960, del qual es considera un dels precursors intel·lectuals. Amb un dels dirigents més prominents del moviment, Rudi Dutschke, va mantenir posteriorment una relació d'amistat paternal. El 4 d'agost de 1977 morí d'una aturada cardíaca.

Filosofia

Ernst Bloch és el filòsof de les utopies concretes, de les esperances. Al centre del seu pensament s'alça l'home que es concep a si mateix. La consciència de l'home no solament és el producte del seu ésser, sinó que, més encara, està dotada d'un "excedent". Aquest "excedent" troba la seva expressió en les utopies socials, econòmiques i religioses, en l'art gràfic, en la música. Com a marxista, Bloch veu en el socialisme i el comunisme els instruments per a traslladar aquest "excedent" als fets. Podríem dir que amb pensadors com György Lukács, Karl Korsch i Antonio Gramsci, manté viu el marxisme com una ideologia alliberadora i crítica, distant de les reduccions escolàstiques imposades des del poder soviètic.

Obres

• Geist der Utopie (1918) (trans.: L'esperit d'Utopia, Stanford, 2000)
• Thomas Müntzer als Theologe der Revolution (1921)
• Spuren (1930)
• Erbschaft dieser Zeit (1935)
• Freiheit und Ordnung (1947)
• Subjekt - Objekt (1949)
• Christian Thomasius (1949)
• Avicenna und die aristotelische Linke (1949)
• Das Prinzip Hoffnung (3 vols.: 1954–1959) (trans.: El principi de l'esperança, MIT Press, 1986)
• Naturrecht und menschliche Würde (1961) (trans.: Llei Natural i dignitat humana, MIT Press 1986)
• Tübinger Einleitung in die Philosophie (1963)
• Religion im Erbe (1959-66) (trans.: L'home de la seva propietat, Herder and Herder, 1970)
• Atheismus im Christentum (1968) (trans.: Ateisme en el cristianisme, 1972)
• Politische Messungen, Pestzeit, Vormärz (1970)
• Das Materialismusproblem, seine Geschichte und Substanz (1972)
• Experimentum Mundi. Frage, Kategorien des Herausbringens, Praxis (1975)

Traduccions al català

• La filosofia del Renaixement Edicions 62: Barcelona, 1982.
• L'arc utopia-matèria i altres escrits Editorial Laia: Barcelona, 1985.

Premis i reconeixements

• Va guanyar el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany.

Enllaços externs

• (castellà) Utopia i ideologia en el pensament d'Ernst Bloch Arxivat 2017-02-15 a Wayback Machine.