Ernest Guiraud
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 juny 1837 Nova Orleans (Louisiana) |
Mort | 6 maig 1892 (54 anys) París |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 82 Grave of Guiraud (en) |
Formació | Conservatoire de Paris |
Activitat | |
Ocupació | compositor, professor d'universitat, pianista, pedagog, coreògraf, pedagog musical |
Ocupador | Conservatoire de Paris |
Membre de | Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1891–1892) |
Gènere | Òpera i música clàssica |
Moviment | Música clàssica |
Professors | Anton-François Marmontel i Jacques Fromental Halévy |
Alumnes | Maurice Emmanuel, Paul Dukas, Edmond Diet, Henri Büsser, Mélanie-Hélène Bonis, Jeanne Sorbier (en) , Françoise Vacher (en) , Eugène Piffaretti (en) i Gabriel Pierné |
Instrument | Piano |
Família | |
Pares | Jean-Baptiste Guiraud i Adélaïde Croisilles |
Premis | |
Ernest Guiraud (Nova Orleans, 23 de juny de 1837 - París, 6 de maig de 1892) fou un compositor francès.
Era fill del músic Jean-Baptiste que li ensenyà les primeres nocions de l'art musical, i als quinze anys viatjà a Europa on ingressà en el Conservatori de París, on va tenir per mestres en Anton-François Marmontel, Barbereau i Jacques Fromental Halévy. El 1859 aconseguí el primer premi de Roma per la seva cantata Bajazet et le joueur de flûte. En retornar d'Itàlia es dedica preferentment a la composició dramàtica i estrenà una sèrie d'òperes còmiques que assoliren força èxit. El 1876 fou nomenat professor d'harmonia del Conservatori de París, on tingué entre altres alumnes a Alberto Williams,[1] André Bloch, Hippolyte Mirande,[2] Adolphe Marty, Alfred Bachelet,[3] Georges Fragerolle[4] i Anselme Vinée, el 1880 succeí a Léo Delibes en l'Acadèmia de Belles Arts.
Guiraud se situà des dels seus primers treballs simfònics entre els millors compositors de la nova escola francesa. La seva música era clara i elegant i la seva instrumentació plena de brillantor i colorit.
Les millors composicions
[modifica]- Sylvie: òpera, (1864)
- En prison: òpera (1869)
- Le Kobold: òpera (1870)
- Madame Turpulin: (1872)
- Gretna Green: ballet (1873)
- Piccolino: (1876)
- La galante aventure: (1882)
- Frédégonde: que va deixar inacabada i ho fou per (Camille Saint-Saëns)
- Suite: per a orquestra
- una Obertura:
- Capritx: per a violí i orquestra
- Melodies vocals:
- un excel·lent llibre Traité pratique d'instrumentation: (1895)
Referències
[modifica]- Tom nº. 27, pàg.296 de l'Enciclopèdia ESPASA (ISBN 84-239-4527-8)
- ↑ Enciclopèdia Espasa, vol. 70, pàg. 284. (ISBN-84-239-4570-7)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 35, pàg. 811 (ISBN 84 239-4545-9 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida)
- ↑ Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 82 (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 849 (ISBN 84-239-4524-3)
- Compositors d'òpera francesos
- Compositors francesos del Romanticisme
- Professors del Conservatoire de Paris
- Alumnes del Conservatoire de Paris
- Prix de Rome
- Cavallers de la Legió d'Honor
- Morts a París
- Compositors de Louisiana
- Compositors estatunidencs del Romanticisme
- Compositors d'òpera estatunidencs
- Músics de Nova Orleans
- Naixements del 1837