Emma de Normandia
Nom original | (fr) Emma de Normandie |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 987 (Gregorià) Normandia |
Mort | 6 març 1052 (Gregorià) (64/65 anys) Winchester (Anglaterra) |
Sepultura | catedral de Winchester |
Princesa consort | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | regent |
Altres | |
Títol | Reina consort Princesa Queen Consort of England (en) |
Família | Casa de Wessex i House of Knýtlinga (en) |
Cònjuge | Canut II de Dinamarca (1017 (Gregorià)–) Etelred l'Indecís (1002 (Gregorià)–) |
Fills | Eduard el Confessor () Etelred l'Indecís unknown daughter (?) () Canut II de Dinamarca Goda d'Anglaterra () Etelred l'Indecís Alfred Aetheling () Etelred l'Indecís Hardecanut () Canut II de Dinamarca Gunilda de Dinamarca () Canut II de Dinamarca |
Pares | Ricard I de Normandia i Gunnora |
Germans | Havoisa de Normandia Maud de Normandia Godofred d'Eu Guillem d'Eu Ricard II de Normandia Robert d'Évreux Mauger de Corbeil |
Emma de Normandia (Normandia, 987 - Winchester, 1052), fou reina consort d'Anglaterra i, després, de Dinamarca. Era anomenada "La Rosa de Normandia" per la seva bellesa. Fou un dels 11 fills de Ricard I de Normandia, duc de Normandia, i de la seva segona esposa Gunnora de Crepon.
Reina d'Anglaterra
[modifica]Als 15 anys es va casar a la Catedral de Winchester, el dia 5 d'abril de l'any 1002, amb el rei Etelred l'Indecís d'Anglaterra, de 34 anys i que s'havia quedat vidu 2 mesos abans. Els nobles normands que la van acompanyar a Anglaterra aviat es van fer impopulars, incubant-se des de llavors l'odi entre les dues nacions.[1]
Al tenir lloc la conquesta danesa, sota el comandament del rei Sven Tveskaeg l'any 1013, Emma, el seu marit i els seus 3 fills es van refugiar a Normandia, sota la protecció del seu germà, el duc Ricard II de Normandia.
Mort el rei Svend I, Etelred II va tornar a Anglaterra i va ser reposat al seu tron. Emma i els seus fills van romandre a Normandia, amoïnats per la inseguretat del regne.
Reina de Dinamarca
[modifica]Després de la mort d'Etelred II (23 d'abril de 1016), Emma va tornar a Anglaterra i, a l'any següent, es va casar amb el conqueridor del regne, Canut II de Dinamarca, príncep danès fill del difunt rei Svend I.[2] Els fills d'Emma i Etelred van romandre exiliats a Normandia durant els següents 30 anys, fent la seva mare poc o res per ells -és ben conegut el poc afecte que Emma sentia pels fills que havia tingut amb Etelred II.
En morir el rei Canut (1035), Emma i el comte Godwin de Wessex van donar suport com a nou rei a Hardecanut -un dels 2 fills que Emma va tenir amb Canut-, però com aquest es trobava a Dinamarca en morir el seu pare, els nobles saxons van preferir com a rei a Harold Harefoot, el fill "natural" de Canut II de Dinamarca i de Aelfgifu Aelfhelmsdotter, veient-se obligada a cercar refugi a Flandes. No obstant, el regnat de Harold va ser curt, morint el 18 de març de l'any 1040.
Regència
[modifica]La mort de Harold va permetre a Hardecanut aconseguir la corona d'Anglaterra, però demostrant poc interès pel seu regne, va deixar la regència d'aquest en mans de la seva mare Emma i del comte Godwin. Tot i això, el triomf va durar poc: el 8 de juny de l'any 1042, Hardecanut mor repentinament. Un any abans aquest havia fet cridar al seu germanastre, Eduard el Confessor, per a fer-lo hereu i deixant-lo com a únic rei després de la seva mort.[3]
La restauració de la casa reial de Wessex a la persona d'Eduard, va significar la fi política d'Emma, doncs el seu fill mai va oblidar la seva indiferència i la seva falta d'estima. El nou monarca va despullar a Emma de totes les seves propietats i la va tancar en un convent. Ella, com a vincle entre la casa de Normandia i la de Wessex i promotora dels interessos normands a Anglaterra, va aplanar el camí a Guillem I d'Anglaterra.[4]
Emma va morir a Winchester, el 14 de març de 1052, als 65 anys, sent sebollida a la Catedral de Winchester.
Descendència
[modifica]Del seu primer matrimoni amb Etelred l'Indecís, Emma va tenir tres fills:
- Eduard el Confessor, rei d'Anglaterra.
- Godgifu d'Anglaterra (1004 - 1047):[5] es va casar primer amb Drogo de Mantes, comte de Vexin, probablement el 7 d'abril de 1024,[6] amb el que va tenir tres fills (amb el seu segon marit, Eustaqui II de Bolonya no va tenir fills):
- Raül "El Vergonyós", comte de Hereford.
- Gualter III de Vexin (m. 1063), comte de Vexin.
- Fulc (1068).
- Alfred Atheling.
Del seu segon matrimoni amb Canut II de Dinamarca van néixer dos fills més:
- Hardecanut, rei de Dinamarca i d'Anglaterra.
- Gunhilda de Dinamarca, emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic, com a esposa de l'emperador Enric III.
Predecessora | Reina Consort d'Anglaterra | Successora |
---|---|---|
Èlgiva de York | 1002 - 1013 | Sigrid l'Altiva |
Edith de Northumbria | 1016 - 1035 | Edith de Wessex |
Desconeguda | Reina Consort de Dinamarca
1016 - 1035 |
Gyda de Suècia |
Referències
[modifica]- ↑ Fryde, EB «Handbook of British Chronology». Royal Historical Society guides and handbooks, 1986.
- ↑ Stenton, Frank. Anglo-Saxon England (en anglès). Oxford University Press, 1971, p. 386-393.
- ↑ Barlow, F. Edward The Confessor (en anglès). Berkeley: University of California Press, 1970.
- ↑ Douglas, DC «William the Conqueror: the Norman Impact Upon England». University of California Press, 1964.
- ↑ Heather, J. Eustace (II), count of Boulogne (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2004.
- ↑ van Houts, E. Edward the Confessor: The Man and the Legend (en anglès). The Boydell Press, 2009.