[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

El noi de la mare

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de cançóEl noi de la mare
Partitura de la nadala El noi de la mare en un quadern de llibertats d'orgue de ca. 1820 conservat a l'arxiu de la Seu de Lleida. La cançó hi apareix (a la part inferior de la pàgina) amb el títol Mañaguet de la mare Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra de composició musical Modifica el valor a Wikidata
Gèneremúsica tradicional Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: ff452f2c-facf-4ef5-93a5-c51c8723de89 Modifica el valor a Wikidata
"El Noi de la Mare"

(Cançó popular catalana de Nadal, cançó de bressol)
Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

El noi de la mare és una nadala o cançó tradicional catalana de Nadal i també una cançó de bressol.[1] d'autor anònim i origen incert, de la qual s'han fet i es conserven diverses versions.[2][3] Així, es conserva una versió de 1866 recollida per Francesc Pelagi Briz i Càndid Candi i Casanovas a Cançons de la terra (1866-1884),[4] una inclosa a Chantics de Jacint Verdaguer,[5] i una altra de publicada per la Biblioteca Popular de L'Avenç de 1909.[6]

Segons Josep Romeu i Figueras[2] existeixen dues versions, una de més breu[7] i una altra de més llarga i banalitzada.[8]

La cançó és redactada en decasíl·labs anapèstics ben marcats a la primera, la quarta, la setena i la desena síl·laba, remarcant el ritme amb intensitat, i els versos són de caràcter paral·lelístic cada dos versos.[2]

Es desconeix amb exactitud la data de creació de la cançó.[9] No hi ha suficients referències. Però és probable que tingui el seu origen al segle xviii[3] o XIX.[2] Es creu que aquesta cançó originalment era una cançó de bressol o infantil i, sense ser nadalenca ni religiosa, ha esdevingut nadala en acabar formant part del repertori de Nadal.[9] Alguns autors han trobat punts de contacte entre aquesta cançó catalana i alguna muiñeira gallega.[2] Fins i tot hi ha qui pensa que es tracta de la mateixa cançó.[10] D'altres pensen que es tracta de la mateixa melodia, amb lletres molt semblants, encara que amb diferents idiomes i que es canta no solament a Galícia, sinó també a altres regions d'Espanya.[11]

Durant la història recent s'han fet moltes adaptacions i arranjaments de la popular cançó. Raquel Meller, per exemple, havent viscut bona part de la seva vida a Barcelona, va gravar diverses cançons en català entre les quals la més emotiva és l'adaptació de la cançó popular El noi de la mare[12] que van escriure Càndida Pérez i Martínez i Sants Albiesa, i Raquel va gravar a París el 1926.[13] Famosos són els arranjaments d'aquesta cançó per a guitarra de Miquel Llobet.[14] Aquest, a banda d'influir en artistes de casa nostra com Emili Pujol, va traslladar a Europa i els Estats Units el coneixement de la cançó popular catalana.[15] A l'Argentina tot i no ser costum cantar cançons de Nadal, aquesta cançó de bressol i de Nadal és una cançó de bressol molt popular, traducció de l'original català amb lletra castellana.[16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Nadales». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web. [Consulta: 27 agost 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Romeu i Figueras, Josep «Recerques d'etnologia i folklore». Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Barcelona], 2000, pàg. 80-83. ISSN: 978-84-8415-241-5.
  3. ↑ 3,0 3,1 Miscel·lània Pere Bohigas. [Amsterdam] : Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes; [Barcelona]: Abadia de Montserrat, 1981-1983, p. 272-274. 
  4. ↑ «Lo noy de la mare». A: Cansons de la terra. Barcelona: E. Ferrando Roca, 1866. 
  5. ↑ Verdaguer, Jacint. «Lo Noy de la Mare». A: Cántichs. Barcelona: Llibrería y Tipografía Católica, [1889]. 
  6. ↑ 40 cançons populars catalanes : primera sèrie. Barcelona: Biblioteca Popular de L'Avenç, 1909. 
  7. ↑ Llongueres, J. Cançoner popular de Nadal. Barcelona: Foment de Pietat, 1931, p. 82-83 ("El Noi de la Mare"). 
  8. ↑ Amades, Joan. «Vol. II. Cançoner (Cançons - Refranys - Endevinalles)». A: Folklore de Catalunya. Barcelona: Editorial Selecta, [1950-1951], p. 9-10 ("El Noi de la Mare", 30 versos). 
  9. ↑ 9,0 9,1 Ballús i Casòliva, Glòria «El Noi de la Mare: una cançó de bressol que ha esdevingut una nadala coneguda arreu». Naixement. Publicació de la Federació Catalana de Pessebristes, nº 5, 2014, pàg. 12-21. Arxivat de l'original el 3 de març 2016 [Consulta: 28 agost 2015]. Arxivat 3 de març 2016 a Wayback Machine.
  10. ↑ Martí i Pérez, Josep «El folklorismo: análisis de una tradición "prêt-à-porter"». Anuario musical: Revista de musicología del CSIC, nº 45, 1990, pàg. 329. ISSN: 0211-3538.
  11. ↑ Malivern i Sardà, Enriqueta «Dineret de la Santa Creu, qui no paga va al cel. Cançons i captiris». Miscel·lània penedesenca, Vol. 5, 1982, pàg. 93. ISSN: 2385-3409 [Consulta: 28 agost 2015].
  12. ↑ Pérez Martínez, Cándida; Albiesa, Santos; Meller, Raquel (1888-1962), (int.). «El noi de la mare». A: La bien amada: version originale espagnole de Valencia (Gravació sonora). París: Odeón, [1926]. 
  13. ↑ «El noi de la mare». El mito trágico de Raquel Meller (1888-1962). Exposición. BNE. Biblioteca Nacional de España. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 28 agost 2015].
  14. ↑ Llobet, Miquel «El Noi de la Mare». UME, 1975.
  15. ↑ Hernández Ramírez, Fabián Edmundo. La Obra Compositiva de Emilio Pujol (*1886; 1980): Estudio Comparativo, Catálogo y Edición Crítica. [Barcelona]: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art, 2011, p. 110-115 [Consulta: 28 agost 2015]. 
  16. ↑ Cuyàs, Manuel «Noi de la mare La cançó d'El Noi de la mare es canta a l'Argentina en castellà, seguint una traducció de l'original català». El Punt Avui, 25-02-2014 [Consulta: 28 agost 2015].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El noi de la mare
Vegeu texts en català sobre El noi de la mare a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_noi_de_la_mare&oldid=32829224»