El carter sempre truca dues vegades (pel·lícula de 1946)
The Postman Always Rings Twice  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Tay Garnett |
| Protagonistes | |
| Producció | Carey Wilson |
| Dissenyador de producció | Randall Duell |
| Guió | Niven Busch i James M. Cain |
| Música | George Bassman |
| Fotografia | Sidney Wagner |
| Muntatge | George White |
| Vestuari | Irene Lentz |
| Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
| Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1946 |
| Durada | 103 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | El carter sempre truca dues vegades |
| Gènere | cinema de ficció criminal, drama, cinema negre, pel·lícula basada en una novel·la i cinema romàntic |
| Tema | pena de mort |
          
| |
El carter sempre truca dues vegades (títol origial: The Postman always rings twice) és una pel·lícula estatunidenca de cinema negre publicada el 1946 i basada en la novel·la homònima de James M. Cain, escrita el 1934.[1] La pel·lícula va ser dirigida per Tay Garnett, adaptada per George Bassman i Erich Zeisl i protagonitzada per John Garfield, Lana Turner, Cecil Kellaway, Hume Cronyn, Leon Estimis i Audrey Totter.
És la primera adaptació cinematogràfica estatunidenca de la novel·la, sent les primeres dues adaptacions europees: la versió francesa Le dernier Tournant, sortida el 1939, i la versió italiana Ossessione, del 1943. Més tard, el 1981, es va fer una nova adaptació estatunidenca dirigida per Bob Rafelson i protagonitzada per Jack Nicholson i Jessica Lange.
Sinopsi
[modifica]La pel·lícula gira entorn de la relació amorosa fora de matrimoni entre Cora (Lara Turner), una femme fatale avorrida de la seva vida de casada amb Nick Smith (Cecil Kellaway), i Frank (John Garfield), un viatger amb ganes de veure món que es troba per casualitat amb el restaurant de carretera (diner) del matrimoni Smith i hi comença a treballar. La relació passional que s’estableix entre els dos amants esdevé ràpidament una via de sortida de Cora per escapar del matrimoni i mantenir el restaurant, portant-lo a la seva manera. És per això que aprofitant l’oportunitat, Cora convenç a Frank per matar el seu marit, sense ser conscient de les conseqüències que això li portarà.
La femme fatale de Garnett
[modifica]En aquesta pel·lícula, hi ha una figura molt important i determinant en la història: la femme fatale, lligada al personatge de Cora.
En el cinema, més concretament el cinema negre, la femme fatale representa un arquetip femení caracteritzat per una dona altament seductora i atractiva, alhora que malvada, perversa i destructiva, que fa ús de la sexualitat per seduir l’heroi i conduir-lo a un “callejón sin salida”.[2] A més, aquest personatge sempre va més enllà i recorre també a la manipulació i els jocs sentimentals per dominar l’home a través de les emocions i així aconseguir el que ella vol.[3]
En aquest cas, la femme fatale és presentada com una dona ambiciosa i inconformista amb classe, elegància i glamur, a més de molt sensual, sempre ben vestida, tota de blanc, desencaixant amb el seu entorn. Tot al llarg de la pel·lícula, aquest personatge fa ús del victimisme, el dramatisme i el sentimentalisme per manipular a Frank i convèncer-lo perquè mati a Nick. Vol aconseguir que Frank emfatitzi amb ella, busca la seva pietat, fent llàstima i reafirmant constantment el seu amor, inclús recorrent al suïcidi. Aquestes estratègies de la femme fatale són perceptibles ja des d’un principi, quan, en el primer trobament entre ella i Frank, Cora deixa caure a terra un pintallavis per cridar l’atenció d’ell i amb una gran sensualitat, captivar-lo.
D’aquesta manera, la femme fatale va manipulant poc a poc a Frank fins a aconseguir el que s’ha proposat: matar el seu marit i quedar-se amb el negoci del restaurant per portar-lo a la seva manera, prenent les seves pròpies decisions, i tenint així els diners, el poder i la propietat que sempre havia desitjat.
Repartiment
[modifica]- John Garfield - Frank Chambers
- Lana Turner - Cora Smith
- Cecil Kellaway - Nick Smith
- Hume Cronyn - Arthur Keats
- Leon Ames - Kyle Sackett
- Audrey Totter - Madge Gorland
Referències
[modifica]- ↑ «The 100 Best Film Noirs of All Time» (en anglès). Paste, 09-08-2015. Arxivat de l'original el 2015-08-12. [Consulta: 14 desembre 2022].
- ↑ Bou, Núria «Retrato nocturno de la femme fatale». Formats: revista de comunicació audiovisual, núm. 3, 2001, pàg. 1.
- ↑ Rodríguez Fernández, María del Carmen. Diosas del celuloide. Arquetipos de género en el cine clásico (en castellà). Madrid: Jaguar, 2006, p. 85. ISBN 84-96423-44-1.
Enllaços externs
[modifica]
- Trailer de la pel·lícula (anglès)