[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

El bell Antonio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl bell Antonio
Il Bell'Antonio

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMauro Bolognini
Protagonistes
Director artísticCarlo Egidi
Piero Tosi
ProduccióAlfredo Bini
Cino Del Duca
Dissenyador de produccióCarlo Egidi Modifica el valor a Wikidata
GuióPier Paolo Pasolini
Gino Visentini,
a partir de la novel·la de Vitaliano Brancati
MúsicaPiero Piccioni
FotografiaArmando Nannuzzi
MuntatgeNino Baragli
VestuariPiero Tosi
ProductoraArco Film Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCino Del Duca Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia
França
Estrena1960
Durada105 minuts
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeCatània Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enIl bell'Antonio (it) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama
Lloc de la narracióSicília Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
Lleopard d'Or (1960) Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0053643 FilmAffinity: 541485 Allocine: 20101 Letterboxd: handsome-antonio Allmovie: v84740 TCM: 68406 TMDB.org: 76157 Modifica el valor a Wikidata

El bell Antonio (títol original en italià: Il Bell'Antonio) és una pel·lícula franco- italiana dirigida per Mauro Bolognini, de la dècada del 1960. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2]

[modifica]

Des dels primers minuts, el tema de la pel·lícula queda situat. En efecte, es veu una dona suplicar Antonio, de donar-li el que una dona espera del "seu" home.

Tracta de la impotència masculina, de la Sicília masclista on la normalitat és l'amo que regenta el diari. L'home ha de mantenir el seu lloc d'home. Mastroianni és, des de les primeres imatges, taciturn, com si amagués un pesat secret.

Antonio, el seu personatge, torna de Roma. Té, evidentment, molt èxit amb les dones. El seu pare, que té un hort, és carregat de deutes, i desitjaria veure'l casar-se. Antonio refusa, pretextant que desitja prendre's el seu temps. Es casa tanmateix, conforme al desig del seu pare, amb una rica hereva, Barbara Puglisi (interpretada per Claudia Cardinale).

Un any més tard, el pare de la núvia, notari, demana l'anul·lació del matrimoni, ja que aquest no s'ha consumat. Desitja, A més, casar-la de nou amb un ric aspirant. La noia, al començament reticent, acaba acceptant. S'ha assabentat mentrestant en efecte per una criada que el seu marit no actuava amb ella com deuria.

L'explicació arriba aviat: Antonio confia al seu veí que no ha aconseguit anar al llit més que amb una noia, i que, des d'aleshores, l'amor li fa perdre els seus tremp. Descriu el fred que l'adorm en el moment crític. La minyona revela finalment que està embarassada d'ell. És verdaderament el pare, o ha mentit per salvar la seva reputació?

Repartiment

[modifica]

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. El bell Antonio. esadir.cat. 
  2. «Il bell'Antonio». The New York Times.

Enllaços externs

[modifica]