Economia de Cuba
| Moneda | Peso cubà | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Organitzacions comercials | OMC | ||||
| Estadístiques | |||||
| PIB nominal | 87.132.800.000 $  (2015) | ||||
| PIB (en PPP) | 110,8 miliards (2009) | ||||
| Rànquing PIB | 65è (2009) | ||||
| Taxa del PIB | 1% (2009) | ||||
| PIB per càpita | 9.700 (2009) | ||||
| PIB per sector | agricultura 4,3%, indústria 20,9%, comerç i serveis 74,8% (2009) | ||||
| Inflació | 4,3 (2009) | ||||
| Població sota el llindar de pobresa | sense informació (2009) | ||||
| Força laboral | 4 968 000 (2009) | ||||
| Ocupació laboral per sector | agricultura 20%, indústria 19,4%, comerç i serveis 60,6% (2005) | ||||
| Taxa d'atur | 1,6% (2009) | ||||
| Indústries principals | sucre, petroli, tabac, construcció, níquel, acer, ciment, maquinària agrícola, medicaments | ||||
| Socis comercials | |||||
| |||||
| |||||
| Finances públiques | |||||
| Deute extern | 19,44 miliards (2009) | ||||
| Ingressos | 39,11 miliards (2009) | ||||
| Despeses | 42,58 miliards (2009) | ||||
| Reserves totals | 144.018.160 $ (1960) | ||||
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) | |||||
L'economia cubana, l'única economia socialista de les Amèriques, està sustentada en els recursos naturals variats del país, que van des dels minerals com el níquel i el cobalt, fins als paisatges tropicals que atreuen a milions de turistes tots els anys. El capital humà és l'altre pilar fonamental del sector econòmic de la nació, que compta amb la major taxa d'alfabetització, esperança de vida i cobertura sanitària de tota la regió d'Amèrica Llatina i el Carib.[1][2]
El govern va inaugurar algunes reformes econòmiques durant la dècada del 1990, amb l'objectiu d'augmentar l'eficiència dels negocis i alleujar el seriós racionament d'aliments, béns de consum i serveis.[3]
Història econòmica anterior a la revolució
[modifica]L'economia cubana ha estat des de la seva independència el 1902 molt lligada al sucre; que constitueix des del segle xix el principal producte exportat per l'illa; encara que el tabac i el cacau també van ser suports de l'economia colonial de Cuba i l'Havana va ser el mercat més important del cacau al segle xviii. Després de la independència, Cuba va dependre del sucre; la seva economia estava molt lligada al seu preu en el mercat internacional perquè gairebé tot el sucre que es produïa estava destinat al mercat exterior, especialment als Estats Units.[4]
No obstant això, entre 1920 i 1933 les exportacions i importacions de l'illa es van reduir d'un 60% al 50%. Aquesta caiguda va ser deguda a diversos factors. El 1920 els Estats Units, que anteriorment havia comprat enormes quantitats per alimentar els soldats de la Primera Guerra Mundial, va deixar de necessitar tant sucre, i a partir del 1925 va començar a produir sucre de remolatxa conreada en el seu propi territori que a poc a poc va anar substituint el sucre de Cuba. Per acabar d'enfonsar les exportacions el 1929 es va produir el crac borsari que conduiria a la Gran Depressió.[5]
En baixar la demanda de sucre, el preu també va començar a baixar, i l'economia cubana va començar a perdre avantatge en termes d'intercanvi: ara necessitava vendre més tones de sucre per importar des de l'estranger la mateixa quantitat d'un altre producte que abans, és a dir: si el 1900 havia de vendre una tona de sucre per cada cotxe que comprava, el 1950 havia de vendre dues tones per poder comprar un cotxe estranger.[6]
Després de donar un cop d'estat el 1952, el general Batista va abolir la Constitució de 1940 i va suspendre les garanties constitucionals, entre elles el dret de vaga. Va buscar el suport dels rics terratinents de l'illa que posseïen les plantacions més grans de canya de sucre i va presidir una economia estancada que va ampliar la bretxa entre cubans rics i pobres.[7] El govern cada vegada més corrupte i repressiu de Batista va començar a enriquir-se de manera sistemàtica explotant els interessos comercials de Cuba i realitzant negocis lucratius amb la màfia nord-americana, que controlava els negocis de drogues, prostitució i joc de l'Havana.[7][8]
Això va portar a una profunda crisi econòmica i social a l'illa que va acabar desembocant en la revolució cubana.
Història econòmica recent
[modifica]La majoria dels mitjans de producció pertanyen a l'estat cubà i són administrats pel seu govern i, segons les estadístiques de la mateixa, l'estat empra al voltant d'un 75% de la mà d'obra. Avui en dia són més de 470.000 els autònoms a tota l'illa[9] per al 2015 es comptava més de mig milió de treballadors privats.[10]
El 1985 la renda per capita estimada de Cuba superava a la d'altres països del seu entorn geogràfic com República Dominicana, Haití, El Salvador, Nicaragua i Hondures.[11]
A causa de la pèrdua dels subsidis soviètics el 1993 i 1994, el govern va introduir algunes reformes d'orientació mercantilista, entre elles l'obertura al turisme, el permís a la inversió estrangera, la legalització del dòlar i l'autorització a l'ocupació per compte propi en gairebé 150 professions. Aquestes mesures van resultar en un creixement econòmic moderat.[12]
El govern manté un fort control sobre el petit sector privat a través de la regulació i els impostos. Per exemple, els propietaris d'un petit restaurant privat no poden proveir seients a més de 50 persones i han de pagar impostos del 25% sobre el salari pagat als treballadors contractats més enllà de cinc persones. Les taxes mensuals s'han de pagar sense cap consideració als ingressos, i hi han inspeccions freqüents on s'imposen multes elevades quan es viola qualsevol de les múltiples normes de l'ocupació per compte propi.[13]
Comerç exterior
[modifica]El 2020, el país va ser el 139è exportador més gran de món (EUR €1.5 mil milions, menys del 0.1% del total mundial).[14][15] En importacions, el 2020, va ser el 144è major importador del món: EUR €3.02 mil milions.[16]
Referències
[modifica]
- ↑ «Cuba: PIB y bienestar de la persona - autor: Noel Manzanares Blanco. Idioma español. Editorial Cuba Socialista». Arxivat de l'original el 2008-12-08. [Consulta: 13 març 2010].
- ↑ Semanario Trabajadores, Cuba en el kolimador.[Enllaç no actiu]
- ↑ https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/cu.html Arxivat 2016-02-10 a Wayback Machine.
- ↑ Commons., Great Britain. Parliament. House of. Statistical abstract for the principal and other foreign countries in each year from 1895 to 1904-05 (as far as the particulars can be stated).. Proquest LLC, 2007.
- ↑ OXLAD. «Base de datos de la OXLAD» (en anglès). Arxivat de l'original el 29 de juny de 2012. [Consulta: 3 maig 2011].
- ↑ «historia de la cerveza polar cuba - - Video Search Results» (en castellà). [Consulta: 15 juliol 2021].
- ↑ 7,0 7,1 Historical Dictionary of the 1950s, de James Stuart Olson, Greenwood Publishing Group, 2000, ISBN 0-313-30619-2, pp. 67–68
- ↑ English, T. J.. Havana nocturne : how the mob owned Cuba-- and then lost It to the revolution. 1st U.S. ed. Nova York: William Morrow, 2008. ISBN 978-0-06-114771-5.
- ↑ Vicent, Mauricio «La nueva Cuba está en la Habana Vieja» (en castellà). El País [Madrid], 12-06-2015. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Cuba: sector privado cuenta con más de medio millón de trabajadores | Crónica Viva» (en castellà), 23-03-2018. Arxivat de l'original el 23 març 2018. [Consulta: 15 juliol 2021].
- ↑ «PIB per cápita (US$ a precios actuales) - Dominican Republic, Cuba, Haiti, Honduras, Nicaragua, El Salvador | Data». [Consulta: 15 juliol 2021].
- ↑ Sitio del gobierno de la República de Cuba. «Periodo Especial» (en español). Arxivat de l'original el 20 de setembre de 2012. [Consulta: 24 novembre 2009].
- ↑ ADN-Mundo.com. «El pequeño sector privado de Cuba lucha por su supervivencia.» (en español). Arxivat de l'original el 20 de setembre de 2012. [Consulta: 24 novembre 2009].
- ↑ Trade Map - List of exporters for the selected product in 2018 (All products)
- ↑ Market Intelligence: Disclosing emerging opportunities and hidden risks
- ↑ «List of importers for the selected product» (en anglès). International Trade Center.