Dríada
|
Per a altres significats, vegeu «Rosa de roca». |
  | |
| Tipus | grup de personatges de la mitologia grega |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
Una dríada és una nimfa del bosc unida a un arbre i que viu mentre aquest es mantingui en vida. Es troben en indrets on hi ha arbres, com els boscos o les seves rodalies, o fins i tot relacionades directament amb els mateixos arbres,[1] i en aquest últim cas s'anomenen dríades hamadríades.[2]
Les dríades formen part de diverses mitologies, com la celta, la grega i la de l'hinduisme. En totes elles, aquestes nimfes estableixen un vincle des del seu naixement amb un arbre específic. Així, originàriament, a la cultura druídica celta era amb un roure i en temps primitius, els grecs imaginaven que hi havia gent que vivia als glans.[3]
Igual que les altres nimfes, les dríades tenien una vida sobrenaturalment llarga, però si el seu arbre es moria, elles corrien la mateixa sort. Per aquesta raó, les dríades i els déus castigaven als mortals que feien mal als arbres sense oferir abans un tribut a les nimfes.[2][3]
Etimologia
[modifica]El mot prové del grec antic: Δρυάδες, que significa 'esperit de l'arbre'. Drios, en grec clàssic, significa bosc.[4]
Tipus
[modifica]Les dríades que viuen als arbres són hamadríades, com és el cas d'Atlàntia. Segons l'arbre de qui siguin esperit, les dríades prenen també el nom de cariàtides, per la noguera o de melíades, pel freixe, les més antigues, que van ser engendrades per Gea després que caigueren sobre ella els genitals d'Urà llançats per Cronos.[3]
Dríades
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, X. 32, 9
- ↑ 2,0 2,1 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 223. ISBN 9788496061972.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Graves, Robert. The greek myths. Baltimore, Md.: Penguin Books, 1957, p. 862.
- ↑ Pabón, José M. Diccionario manual griego-español. Barcelona: Vox, 1997, p. 159. ISBN 8471539624.
