[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Dríada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Rosa de roca».
Infotaula personatgeDríada

Modifica el valor a Wikidata
Tipusgrup de personatges de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata

Una dríada és una nimfa del bosc unida a un arbre i que viu mentre aquest es mantingui en vida. Es troben en indrets on hi ha arbres, com els boscos o les seves rodalies, o fins i tot relacionades directament amb els mateixos arbres,[1] i en aquest últim cas s'anomenen dríades hamadríades.[2]

Les dríades formen part de diverses mitologies, com la celta, la grega i la de l'hinduisme. En totes elles, aquestes nimfes estableixen un vincle des del seu naixement amb un arbre específic. Així, originàriament, a la cultura druídica celta era amb un roure i en temps primitius, els grecs imaginaven que hi havia gent que vivia als glans.[3]

Igual que les altres nimfes, les dríades tenien una vida sobrenaturalment llarga, però si el seu arbre es moria, elles corrien la mateixa sort. Per aquesta raó, les dríades i els déus castigaven als mortals que feien mal als arbres sense oferir abans un tribut a les nimfes.[2][3]

Augustins - La dernière dryade - Gabriel Guay (2004 1 169)

Etimologia

[modifica]

El mot prové del grec antic: Δρυάδες, que significa 'esperit de l'arbre'. Drios, en grec clàssic, significa bosc.[4]

Tipus

[modifica]

Les dríades que viuen als arbres són hamadríades, com és el cas d'Atlàntia. Segons l'arbre de qui siguin esperit, les dríades prenen també el nom de cariàtides, per la noguera o de melíades, pel freixe, les més antigues, que van ser engendrades per Gea després que caigueren sobre ella els genitals d'Urà llançats per Cronos.[3]

Dríades

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Pausànias. Descripció de Grècia, X. 32, 9
  2. 2,0 2,1 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 223. ISBN 9788496061972. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Graves, Robert. The greek myths. Baltimore, Md.: Penguin Books, 1957, p. 862. 
  4. Pabón, José M. Diccionario manual griego-español. Barcelona: Vox, 1997, p. 159. ISBN 8471539624.