[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Crew Dragon Demo-2

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vol espacialCrew Dragon Demo-2

Llançament de Crew Dragon Endeavour. Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missióDesenvolupament de tripulació comercial
Operador   SpaceX Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID2020-033A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT45623 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió63 dies, 23 hores i 25 minuts Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
Nau espacialCrew Dragon Endeavour Modifica el valor a Wikidata
FabricantSpaceX Modifica el valor a Wikidata
Massa
12.520 kg

9.620 kg Modifica el valor a Wikidata
Tripulació

Behnken (esquerra) i Hurley (dreta) Modifica el valor a Wikidata
Membres
Equip de reserva
Inici de la missió
Llançament espacial
Data30 maig 2020
Llocplataforma de llançament 39A, complex de llançament 39 Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentFalcon 9 Block 5 Modifica el valor a Wikidata
ContractistaSpaceX Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Amaratge
Data2 agost 2020
Llocgolf de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Recuperat perShannon (mul) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Commercial Crew Development Modifica el valor a Wikidata

Crew Dragon Demo-2, oficialment conegut com a SpaceX Demo-2, SpaceX DM-2 i Crew Demo-2,[1] és el primer vol de prova tripulat de la nau espacial privada Crew Dragon de SpaceX.[2] El seu llançament es va efectuar el 30 de maig de 2020 a les 19:22 UTC, des del Centre espacial John F. Kennedy,[3] després de la cancel·lació del llançament del dia 27 de maig (data original del vol orbital programat), a causa de dificultats climatològiques que van obligar a posposar el llançament.[4]

Es tracta del primer vol espacial orbital tripulat que es llança des de sòl nord-americà des de 2011, any en què es va enviar el Transbordador Atlantis com a part de la missió STS-135, on el comandant de la missió Douglas Hurley també va formar part de la tripulació. També és el primer vol espacial orbital de dues persones llançat des de sòl nord-americà des de 1982, quan es va enviar el Transbordador Columbia amb la missió STS-4, i la primera prova tripulada d'una nova classe de nau, llançada des dels Estats Units, des del vol orbital de prova del transbordador Columbia en la missió STS-1, a l'abril de 1981.[5]

Tripulació

[modifica]
Tripulació principal
Lloc Astronauta Vols anteriors Experiència en òrbita
Comandant USA Douglas Hurley, NASA[6]
Tercer vol espacial 		STS-127 i STS-135 28 dies, 11 hores, 12 minuts i 54 segons
Pilot USA Robert Behnken, NASA[7]
Tercer vol espacial 		STS-123 i STS-130 29 dies, 12 hores, 17 minuts i 18 segons

Behnken i Hurley van ser anunciats com a tripulació titular el 3 d'agost de 2018.[8] Tots dos s'uniran, en un lapse d'aproximadament 24 hores, en l'Estació Espacial Internacional (ISS), amb l'Expedició 63, augmentant el seu nombre a 5 membres.[9][10]

Tripulació de reserva
Lloc Astronauta Vols anteriors
Comandant USA Michael Hopkins, NASA Soiuz TMA-10M
Pilot USA Victor Glover, NASA

A més, la tripulació va portar un dinosaure de joguina anomenada "Trimmer". Behnken i Hurley van triar a Trimmer d'entre les joguines de dinosaures que tenen els seus fills.[11]

Els astronautes van utilitzar un peluix de dinosaure com a indicador d'ingravitació.

Planificació

[modifica]

El llançament, originalment, es va planejar pel juliol de 2019, com a part del contracte de Desenvolupament de tripulació comercial[12] amb una tripulació de dues persones en una missió de prova de 14 dies a l'Estació Espacial Internacional.[8]

El 20 d'abril de 2019, la càpsula Crew Dragon de la missió Demo-1 es va destruir durant les proves d'ignició estàtica dels seus propulsors SuperDraco, abans del seu ús planificat per a una prova de fuita en vol.[13][14] SpaceX va rastrejar la causa de l'anomalia fins a una vàlvula que va filtrar propelente a les línies d'heli d'alta pressió.

El 19 de gener de 2020, una nova càpsula Crew Dragon va completar amb èxit una prova de fuita d'emergència en vol.[15]

La missió estava preparada per al seu llançament en la segona quinzena de maig de 2020.[16] La NASA està considerant estendre la durada de la missió, permetent realitzar una rotació estàndard de tripulació.[17] A principis d'abril de 2020, l'administrador de la NASA, Jim Bridenstine, va afirmar que, depenent de la data de llançament i de la disponibilitat de la nau Dragon per a la missió Crew-1, la missió s'estendria entre 2 a 3 mesos, doncs s'espera que, després de la tornada de la nau a la Terra, se li faci una anàlisi a cadascuna de les seves parts abans de llançar la missió Crew-1. Aquesta anàlisi duraria un mes.[18]

Behnken i Hurley van arribar al Centre espacial John F. Kennedy el 20 de maig per preparar-se per al llançament, el coet Falcon 9 va ser portat amb èxit a la plataforma, la data triada va ser el 27 de maig. La prova de foc estàtica es va dur a terme el 22 de maig de 2020, abans del llançament programat.[19]

A escassos 16 minuts del llançament, es va informar d'un pronòstic climàtic advers, a causa d'això, l'operació es va posposar fins al 30 de maig a les 19:22 UTC, data en què va enlairar la missió gràcies a les favorables condicions climàtiques.[4] El llançament va servir com una espècie de prova per a l'impuls de la NASA d'associar-se amb el sector privat; això permetrà millores en els costos, innovació i seguretat.[20]

Arribada a l'EEI

[modifica]
Behnken ingressa a l'Estació Espacial Internacional.

El president Donald Trump i el vicepresident Mike Pence, amb les seves esposes, van estar al Centre Espacial Kennedy a Florida per veure l'intent de llançament el 27 de maig de 2020 i van tornar per al llançament el 30 de maig de 2020, juntament amb la Segona Dama Karen Pence.

Els astronautes Doug Hurley i Bob Behnken van revelar que el nom de la seva nau espacial Crew Dragon (que anteriorment portava la numeració interna C206), era Endeavour, poc després del llançament. És la tercera nau espacial nord-americana anomenada Endeavour, després del orbitador del transbordador espacial del mateix nom, i el mòdul de comandament i servei utilitzat per a la missió Apollo 15 en 1971. Hurley va dir que van triar Endeavour com els primers vols d'ell i Behnken a l'espai van ser en el transbordador espacial Endeavour.

Després del llançament, la nau va passar 19 hores en òrbita mentre s'apropava a l'EEI. Quan es van apropar a l'EEI, Hurley va demostrar la capacitat de pilotar la nau espacial a través dels controls de la seva pantalla tàctil fins que va aconseguir una distància de 220 metres dels ports d'acoblament de l'EEI, moment en el qual van deixar que el programa d'atracament automatitzat [21]es fes càrrec. Endeavour va atracar amb l'EEI a les 14:29 UTC del 31 de maig de 2020. L'escotilla es va obrir i Hurley i Behnken van abordar l'EEI a les 18:22 UTC.

Hurley i Behnken es van unir a la tripulació de l'Expedició 63 de l'EEI, composta per l'astronauta de la NASA Chris Cassidy i els cosmonautes russos Ivan Vagner i Anatoli Ivanishin i van romandre en la ISS fins al 2 d'agost de 2020.

Modes d'avortament

[modifica]

En aquesta missió, la nau Crew Dragon compta amb un sistema d'avortament de llançament que treballa amb 8 maneres: un des de la plataforma de llançament, i altres 7 en ple vol.

Una vegada assegurats en els seus seients els astronautes, i després d'allunyar-se l'estructura d'accés de tripulació del llançador, el sistema d'avortament de llançament és activat, a T -38 minuts. Des d'aquest moment, i fins als instants previs a l'enlairament, els motors SuperDraco en la nau s'activaran, si ocorregués alguna anomalia, elevant i allunyant ràpidament a la nau del coet, per realitzar un amaratge en la costa propera al complex espacial.

Els 7 modes d'avortament dissenyats, van ser definits per situar la zona d'amaratge de la càpsula en un dels 50 llocs predefinits, depenent del temps transcorregut des del llançament.[22]

Mode d'avortament Interval d'inici Zona d'amaratge Tipus d'encesa
Etapa 1a T+0:00 Des de la costa de Florida fins a la de Carolina del Nord. Prograd
Etapa 1b T +1:15 Davant la costa de Virgínia. Prograd
Etapa 2a T+2:32 Oceà Atlàntic, des de les aigües davant de Delaware fins a les províncies marítimes de Canadà. Prograd
Etapa 2b T +8:05 Davant la costa de Nova Escòcia. Retrògrad
Etapa 2c T +8:28 Costa occidental d'Irlanda. Prograd
Etapa 2d T +8:38 Retrògrad
Etapa 2i T +8:44 Reservat per a anomalies en l'últim segon previ a assolir òrbita. No requereix encesa de motors SuperDraco, només correccions orbitals per continuar la missió, o decidir tornar. Correctiu amb propulsors Draco

Per amaratges en un radi de 200 milles nàutiques al voltant de Cap Canyar, un equip de 6 persones serà enviat per rescatar als tripulants. Aquest grup, en espera a la base Patrick, haurà de ser capaç d'arribar a la càpsula, extreure als astronautes i tornar amb ells a terra en un lapse de temps aproximat de 6 hores.

Si l'amaratge ocorregués fora del radi d'acció de l'equip de la base Patrick, un segon equip, de 9 integrants i establert a Charleston, Carolina del Sud, seria el responsable del rescat. Per a aquest equip, s'ha establert un termini màxim de 24 hores per arribar a la nau i obrir la seva escotilla,[23] i un màxim de 72 hores per extreure als astronautes i tornar a terra ferma.[24]

Insígnia

[modifica]

El disseny de la insígnia mostra l'Estació Espacial Internacional en òrbita terrestre sobre els Estats Units. Sobre l'horitzó, enfront d'un camp d'estels, es troben els logotips de SpaceX per a la nau Dragon i el coet Falcon 9 que transportaran a la tripulació. També s'inclou el vector vermell de la insígnia de la NASA, que s'estén sobre el planeta.

Sota el vector, el logotip del programa de desenvolupament de tripulació comercial de la NASA s'estén cap amunt des de la designació de la missió, DM-2, inscrita en negreta i subtitulada, "First Crewed Flight" (primer vol tripulat).

Escrits al llarg de la vora exterior del pegat estan "NASA" i "SpaceX", separats per la bandera nord-americana, i els cognoms de la tripulació, "Hurley" i "Behnken".[25]

La insígnia de la missió va ser dissenyada per Andrew Nyberg, un artista de Brainerd, Minnesota, que també és nebot de Doug Hurley.[26]

Transmissió

[modifica]

La cobertura d'aquest esdeveniment va ser realitzada per NASA TV, i es va transmetre a les pàgines web tant de la NASA com de SpaceX, així com als seus canals de YouTube i comptes de Periscope, també va ser transmès en el compte de Facebook de l'agència nord-americana.[27][28][29][30][31][32][33]

A més va ser retransmès per diversos mitjans de comunicació i de divulgació científica de tot el món en diverses plataformes.

Referències

[modifica]
  1. ↑ ksmith. «Crew Demo-2 Mission» (en anglès). SpaceX, 17-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-05-04. [Consulta: 18 maig 2020].
  2. ↑ «Upcoming Missions». spacexnow.com.
  3. ↑ Jones. «Falcon 9 Block 5 | SpX-DM2 (Demonstration Mission 2)» (en anglès). Space Launch Now. [Consulta: 27 maig 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 «"We are not going to launch today." Due to the weather conditions, the launch is scrubbing. Our next opportunity will be Saturday, May 30 at 3:22pm ET. Live #LaunchAmerica coverage will begin at 11am Et.pic.twitter.com/c7r1amllyh» (en anglès). @NASA, 27-05-2020. [Consulta: 27 maig 2020].
  5. ↑ «NASA calcula les probabilitats que alguna cosa surti malament en l'històric llançament de Crew Dragon». BioBioChile - La Xarxa de Premsa Més Gran de Xile, 25-05-2020. [Consulta: 27 maig 2020].
  6. ↑ Mars, Kelli. «Douglas G. Hurley (Colonel, U.S. Marine Corps, Ret.) NASA Astronaut». NASA, 22-03-2016. Arxivat de l'original el 2020-06-11. [Consulta: 27 maig 2020].
  7. ↑ Mars, Kelli. «Robert L. Behnken (Colonel, USAF, PH.D.) NASA Astronaut». NASA, 30-08-2016. [Consulta: 27 maig 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 Lewis. «Meet the Astronauts Flying SpaceX's Demo-2», 03-08-2018. [Consulta: 3 agost 2018].
  9. ↑ «Launch America - a partnership between NASA and private space companies will help open the space above Earth to people besides government astronauts.» (en anglès). NASA. [Consulta: 5 maig 2020].
  10. ↑ Launch America (NASA) (Consultat dissabte, 30 de maig del 2020)
  11. ↑ «NASA Live: Official Stream of NASA TV», 31-05-2020.
  12. ↑ «NASA's Commercial Crew Program Target Test Flight Dates», 06-02-2019. [Consulta: 6 febrer 2019].
  13. ↑ «SpaceX's Crew Dragon spacecraft suffers an anomaly during static fire testing at Cape Canaveral Nasaspaceflight.com», 20-04-2019.
  14. ↑ «Dragon was destroyed just before the firing of its SuperDraco thrusters» (en anglès americà), 02-05-2019.
  15. ↑ [enllaç sense format] https://spaceflightnow.com/2020/01/17/falcon-9-crew-dragon-in-flight-abort-test-mission-status-center/
  16. ↑ Brown. «NASA, SpaceX Invites Media to Crew Launch to Station from America». NASA, 18-03-2020. [Consulta: 19 març 2020].
  17. ↑ «SpaceX's Crew Dragon set for important test campaign», 23-10-2019.
  18. ↑ Sheetz, Michael. «How NASA and SpaceX plan to launch astronauts in May despite a pandemic» (en anglès). CNBC, 03-04-2020. [Consulta: 3 abril 2020].
  19. ↑ Clark, Stephen. «Live coverage: NASA confirms May 27 as crew launch date; SpaceX test-fires rocket Spaceflight Now» (en anglès americà). [Consulta: 22 maig 2020].
  20. ↑ «NASA i SpaceX llancen astronautes des de sòl nord-americà per primera vegada en una dècada» (en és-és). CNN, 30-05-2020. [Consulta: 30 maig 2020].
  21. ↑ «SpaceX: la nau Crew Dragon viatja cap a l'Estació Espacial Internacional» (en és). La Vanguardia, 18-05-2020. [Consulta: 1r juny 2020].
  22. ↑ «Examining Crew Dragon's launch abort modes and splashdown locations» (en anglès americà). Nasaspaceflight.com, 21-05-2020. [Consulta: 27 maig 2020].
  23. ↑ «How to rescue Dragon, Starliner, and Orion crews at sea» (en anglès americà). Nasaspaceflight.com, 27-04-2019. [Consulta: 27 maig 2020].
  24. ↑ «DoD practices Starliner at sea recovery for first time» (en anglès americà). Nasaspaceflight.com, 23-04-2019. [Consulta: 27 maig 2020].
  25. ↑ «Astronauts debut mission patch for SpaceX Dragon crewed flight test | collectSPACE». collectspace.com. [Consulta: 22 gener 2020].
  26. ↑ Murray. «Mankato native designed patch for upcoming NASA mission to the International Space Station» (en anglès). Mankato Free Press. [Consulta: 14 novembre 2019].
  27. ↑ «NASA Television» (en anglès). NASA. [Consulta: 30 maig 2020].
  28. ↑ , <https://www.facebook.com/nasa/videos/watch-nasa-and-spacex-launch-astronauts-to-space/890067148162282/>
  29. ↑ «SpaceX» (en anglès). SpaceX. [Consulta: 30 maig 2020].
  30. ↑ «Crew Demo-2».
  31. ↑ «Making History: NASA and SpaceX Launch Astronauts to Space!».
  32. ↑ Inc, Twitter. «NASA @NASA». Periscope. Arxivat de l'original el 2020-06-18. [Consulta: 30 maig 2020].
  33. ↑ Inc, Twitter. «SpaceX @SpaceX». Periscope. Arxivat de l'original el 2020-08-03. [Consulta: 30 maig 2020].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crew Dragon Demo-2


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Crew_Dragon_Demo-2&oldid=33602511»