Commi
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle I aC |
Mort | segle I aC |
Rei | |
Activitat | |
Ocupació | Rei |
Altres | |
Títol | Rei |
Fills | Verica |
Commi[1] (en llatí Commĭus[2]) va ser rei dels atrèbats, nomenat per Juli Cèsar.
Commi era un dels ambaixadors gals enviats a Cèsar, que el va fer rei. Cèsar confiava en la seva lleialtat i el va enviar a Britànnia amb un cos de cavalleria, però va ser capturat pels britans i carregat de cadenes. Després de la derrota britana, va ser alliberat i enviat a demanar la pau.[3]
L'any 53 aC servia a Cèsar contra els menapis, quedant al càrrec de la cavalleria per mantenir l'ordre després de la seva revolta,[4] Però el 52 aC, quan es va formar una gran aliança de gals per aixecar el setge d'Alèsia, Commi es va unir als gals i va obtenir un alt comandament.[5]
Titus Labiè va provar d'assassinar-lo l'hivern del 52 al 51 aC sense èxit. L'any 51 aC dirigia la confederació dels bel·lòvacs i les tribus veïnes. Quan els atrèbats van ser sotmesos va continuar dirigint una guerrilla contra Roma, però va perdre la major part dels seus homes i finalment es va sotmetre a Marc Antoni.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Alberich i Mariné, Joan [et al.].. Diccionari llatí-català de noms propis. Columna, 1994, p. 54. ISBN 84-7809-720-1.
- ↑ «Commius - Ancient Greek (LSJ)». [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico, IV
- ↑ Juli Cèsar. De bello gallico VI, 5-6
- ↑ Juli Cèsar, De bello gallico VII, 76
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown, & Comp., 1867, p. 816.