[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Cambra de Diputats de Luxemburg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Cambra de Diputats
D'Chamber
Tipus
TipusUnicameral
Líders
PresidentClaude Wiseler, CSV
des del dia
Estructura
Membres60
Grups políticsGovern (35)
  •      CSV (21)
  •      DP (14)

Oposició (25)

Elecció
Última elecció8 d'octubre de 2023
Pròxima elecció2028
Lloc de reunió
Hôtel de la Chambre, Krautmaart, Ciutat de Luxemburg
Lloc web
chd.lu

La Cambra de Diputats (luxemburguès Châmber vun Députéirten, francès Chambre des Députés, alemany Abgeordnetenkammer), és l'assemblea legislativa unicameral del Gran Ducat de Luxemburg. També és coneguda com a Krautmaart, ja que es troba a la seva cantonada.

La Cambra està formada per 60 escons. Els diputats són elegits per sufragi universal en representació proporcional durant un període de cinc anys en quatre circumscripcions. Els votants poden votar tant per candidats com per circumscripcions.

Funcions

[modifica]

La funció de la Cambra dels Diputats és recollita en el capítol IV de la Constitució de Luxemburg, el primer article del qual estableix que el propòsit de la Cambra és la representació del país.[1] Luxemburg és una democràcia parlamentària,[2] en la que la cambra és elegida per sufragi universal mitjançant la regla D'Hondt per llistes de partits en representació proporcional.[3]

Totes les lleis han de passar per la Cambra,[4] i cada proposta de llei ha de ser sotmesa a dues votacions, amjb un intervals d'almenys tres mesos entre ambdues, per tal que esdevingui llei.[5] Les lleis han de ser aprovades per majoria absoluta, sempre que hi sigui present un quòrum de la meitat dels diputats[6]

Edifici de la Cambra

[modifica]

La Cambra de Diputats té les sessions a l'Hôtel de la Chambre, situat a Krautmaart, Ville Haute, barri de Ciutat de Luxemburg. Fou construït entre 1858 i 1860 com a annex del Palau Gran Ducal, que ha estat usat des d'aleshores en totes les convocatòries de la Cambras.[7]

L'edifici fou dissenyat per Antoine Hartmann en un estil historicista on es combinen elements del neogòtic, neorenaixement, i arquitectura neoclàssica.[7] El Palau Gran Ducal Palace, en contrast, fou construït en estils renaixentista i barroc, però renovat el 1891 en estil historicista neorenaixentista.[8]

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Article 50 de la Constitució
  2. article 51 de la Constitució
  3. Article 51(3) de la constitució
  4. Article 46 de la constitució
  5. Article 59 de la constitució
  6. Article 62 de la constitució
  7. 7,0 7,1 La Cambra de Diputats Service Information et Presse
  8. (anglès) Historical survey Arxivat 2008-04-10 a Wayback Machine. Oficina Turística de la Ciutat de Luxemburg

Referències

[modifica]
  • (francès) Constitution Arxivat 2008-02-16 a Wayback Machine.  PDF Service central de législation

Enllaços externs

[modifica]