[go: up one dir, main page]
Vés al contingut

Aferrapedres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Callionymus maculatus)
Infotaula d'ésser viuAferrapedres
Callionymus maculatus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN198635 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreSyngnathiformes
FamíliaCallionymidae
GènereCallionymus
EspècieCallionymus maculatus Modifica el valor a Wikidata
(Rafinesque, 1810)[1][2]
Nomenclatura
Sinònims

L'aferrapedres, l'aferra-roques, la guineu o el pau[6] (Callionymus maculatus) és una espècie de peix de la família dels cal·lionímids i de l'ordre dels perciformes.[7][8]

Descripció

[modifica]

La llargada màxima dels mascles és de 12 cm, la de les femelles de 6 a 8 cm. La part anterior del cos és aplanada, la posterior subcilíndrica i presenta un fons groguenc (més fosc a la part dorsal) amb nombroses taquetes (unes són brunenques i altres són argentades). En tots dos sexes, les aletes dorsals porten taques rodones o ovalades de color negrós, disposades en sèries més o menys regulars. El cap és molt ample, de forma triangular vist de damunt, amb els ulls situats a la part superior i separats per un espai interorbitari reduïdissim. Les obertures branquials són petites i estan situades a la part alta del cap. L'esperó del preopercle és semblant al de Callionymus lyra: té tres espines dirigides cap amunt i una espina horitzontal dirigida cap endavant. La línia lateral no és gaire visible. Presenta un dimorfisme sexual molt accentuat. Els mascles són més grossos que les femelles i tenen les aletes dorsals molt més altes (la primera té 4 radis espinosos febles -el primer prolongat en un filament molt llarg-, mentre que la segona té 9-10 radis tous no segmentats). L'aleta anal té 8-9 radis simples.[9][10]

Reproducció

[modifica]

Els ous i les larves són pelàgics.[11][12]

Alimentació i depredadors

[modifica]

Es nodreix de petits invertebrats bentònics (principalment, cucs, caragols marins i crustacis)[13] i el seu nivell tròfic és de 3,18.[14] És depredat pel lluç europeu (Merluccius merluccius),[15] la lluerna verda (Eutrigla gurnardus),[16][17] el congre dolç (Gnathophis mystax), a la península Ibèrica per Ophichthus rufus,[18] la lluerna roja (Aspitrigla cuculus),[19] la rata (Uranoscopus scaber)[20] i el gall de Sant Pere (Zeus faber),[21] i a Itàlia pel capellà (Trisopterus minutus).[22][23]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix marí, demersal (entre 45 i 650 m de fondària)[11] i de clima temperat, el qual viu als fons tous (entre 90 i 300 m de fondària), on sovint s'hi enterra a l'aguait de possibles preses.[9] Es troba a l'Atlàntic[11] oriental des del sud i l'oest d'Islàndia[24][25] i de Noruega[26][27] fins al Senegal,[28][29] incloent-hi la mar de Noruega,[26][30] Suècia,[26][31] la mar del Nord,[26][32] Dinamarca,[33][34] Alemanya,[26][35] els Països Baixos,[26][36] Bèlgica,[26][37] Irlanda,[26][38][39] l'illa de Man,[40][41] la Gran Bretanya,[26][42][43][44] França,[26][45] la mar Cantàbrica,[46][47] l'Estat espanyol,[26][48][49] Portugal,[26][50][51] el riu Tajo,[52][53] el Marroc[26][54] i el corrent de les Canàries.[10][55] També a la mar Mediterrània,[56][57][58][59] incloent-hi les illes Balears,[60][61][62] Gibraltar,[26][63] Algèria,[26][64] Tunísia,[26][65] Còrsega,[66][67] Sardenya,[68][69] Sicília,[68][70] la Itàlia continental,[26][71] l'illa de Malta,[72][73][74] Líbia,[26][75] la Grècia continental,[26][76][77] Creta,[78][79] la mar Adriàtica, Eslovènia,[80] Croàcia,[26][81] Bòsnia i Hercegovina,[26][82] Albània,[26][83] la mar Egea,[84][85][86][87] la mar de Màrmara,[84][88] Turquia,[84][89] el Líban,[28][90] Israel[91][92] i Egipte,[91][93][94] però no la mar Negra.[5][13][95]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans[13] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (23 de 100).[96]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rafinesque, C. S., 1810. Caratteri di alcuni nuovi generi e nuove specie di animali e piante della sicilia, con varie osservazioni sopra i medisimi. (Part 1 involves fishes, pp. (i-iv) 3-69 -70 blank-, Part 2 with slightly different title, pp. ia-iva + 71-105 -106 blank-). Caratteri. Pls. 1-20.
  2. ↑ Catalogue of Life Arxivat 2014-08-09 a Wayback Machine. (anglès)
  3. ↑ Cuvier, G. i A. Valenciennes, 1837 (Mar.). Histoire naturelle des poissons. Tome douzième. Suite du livre quatorzième. Gobioïdes. Livre quinzième. Acanthoptérygiens à pectorales pédiculées. v. 12: i-xxiv + 1-507 + 1 p., Pls. 344-368. [1]
  4. ↑ Ninni, E., 1934. I Callionymus dei mari d'Europa. Con un'Aggiunta di quelli esotici esistenti nei Musei d'Italia ed una nuova specie di Callionymus del Mar Rosso. Notas y resúmenes, Instituto Español de Oceanografía, Serie II (Madrid). Núm. 85: 1-59, Pls. 1-13.
  5. ↑ 5,0 5,1 Catalogue of Life Arxivat 2014-08-09 a Wayback Machine. (anglès)
  6. ↑ TERMCAT (català)
  7. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  8. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  9. ↑ 9,0 9,1 Duran i Ordinyana, Miquel, 2010. Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana. Tom II. Osteïctis (2a part). Palma: Editorial Moll, 379 p. (Monografies científiques;9). Pàgs. 179-180.
  10. ↑ 10,0 10,1 Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p. Pàg. 223.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Fricke, R., 1986. Callionymidae. P. 1.086-1.093. A: P. J. P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors). Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 3.
  12. ↑ Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p. Pàgs. 568 i 670-671.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 FishBase (anglès)
  14. ↑ Sea Around Us (anglès)
  15. ↑ Bozzano, A., F. Sarda i J. Rios, 2005. Vertical distribution and feeding patterns of the juvenile European hake, Merluccius merluccius in the NW Mediterranean. Fisheries Research 73:29-36.
  16. ↑ De Gee, A. i A. H. Kikkert, 1993. Analysis of the grey gurnard (Eutrigla gurnardus) samples collected during the 1991 International Stomach Sampling Project. ICES C.M. 1993/G:14. 25 p.
  17. ↑ Moreno-Amich, R., 1994. Feeding habits of grey gurnard, Eutrigla gurnardus (L., 1758), along the Catalan coast (northwestern Mediterranean). Hydrobiologia 273(1):57-66. Pàg. 59.
  18. ↑ Casadevall, M., J. Matallanas i T. Bartolí, 1994. Feeding habits of Ophichthus rufus (Anguilliformes, Ophichthidae) in the western Mediterranean. Cybium 18(4):431-440. Pàg. 433.
  19. ↑ Moreno-Amich, R., 1992. Feeding habits of red gurnard, Aspitrigla cuculus (L., 1758) (Scorpaeniformes, Triglidae), along the Catalan coast (northwestern Mediterranean). Hydrobiologia 228:175-184. Pàg. 177.
  20. ↑ Sanz, A., 1985. Contribución al estudio de la biología de Uranoscopus scaber (Linnaeus, 1758) (Osteichthyes, Uranoscopidae) del Mediterráneo occidental. Invest. Pesq. 49, 35-46.
  21. ↑ Silva, A., 1999. Feeding habits of john dory, Zeus faber, off the Portuguese continental coast. J. Mar. Biol. Ass. U.K. 79:333-340. Pàg. 335.
  22. ↑ Gramitto, M. E., 1999. Feeding habits and estimation of daily ration of poor cod Trisopterus minutus capelanus (Gadidae)in the Adriatic Sea. Cybium 23(2):115-130. Pàg. 119.
  23. ↑ Organisms Preying on Callionymus maculatus - FishBase (anglès)
  24. ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp. Pàg. 40.
  25. ↑ List of Marine Fishes reported from Iceland - FishBase (anglès)
  26. ↑ 26,00 26,01 26,02 26,03 26,04 26,05 26,06 26,07 26,08 26,09 26,10 26,11 26,12 26,13 26,14 26,15 26,16 26,17 26,18 26,19 26,20 26,21 Muus, B. i P. Dahlström, 1978. Meeresfische der Ostsee, der Nordsee, des Atlantiks. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic. 244 p.
  27. ↑ List of Marine Fishes for Norway - FishBase (anglès)
  28. ↑ 28,0 28,1 Fricke, R., 2002. Annotated checklist of the dragonet families Callionymidae and Draconettidae (Teleostei: Callionymidae), with comments on callionymid fish classification. Stuttgarter Beitr. Naturkd., Ser. A Nr. 645:1-103. Pàg. 30.
  29. ↑ List of Marine Fishes reported from Senegal - FishBase (anglès)
  30. ↑ Species in Norwegian Sea - FishBase (anglès)
  31. ↑ List of Marine Fishes reported from Sweden - FishBase (anglès)
  32. ↑ Species in North Sea - FishBase (anglès)
  33. ↑ Muus, B.J. i P. Dahlstrøm, 1989. Havfisk og Fiskeri i Nordvesteuropa. GEC Gads Forlag, København, 244 p. (en danès).
  34. ↑ List of Marine Fishes reported from Denmark - FishBase (anglès)
  35. ↑ List of Marine Fishes for Germany, Fed. Rep. - FishBase (anglès)
  36. ↑ List of Marine Fishes reported from Netherlands - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  37. ↑ List of Marine Fishes reported from Belgium - FishBase (anglès)
  38. ↑ List of Marine Fishes reported from Ireland - FishBase (anglès)
  39. ↑ Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p. Pàg. 18.
  40. ↑ Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones (1963). Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool, Gran Bretanya. Pàg. 261.
  41. ↑ List of Marine Fishes reported from Isle of Man - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  42. ↑ List of Marine Fishes reported from United Kingdom - FishBase (anglès)
  43. ↑ Gibson, R. N. i I. A. Ezzi, 1987. Feeding relationships of a demersal fish assemblage on the west coast of Scotland. J. Fish Biol. 31:55-69.
  44. ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  45. ↑ List of Marine Fishes reported from France - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  46. ↑ Species in Cantabrian Sea - FishBase (anglès)
  47. ↑ Pereda, P. i B. Villamor, 1991. Relaciones biometricas en peces de la plataforma Cantabrica. Inf. Téc. Inst. Esp. Oceanogr. No. 92, 39 p.
  48. ↑ List of Marine Fishes reported from Spain - FishBase (anglès)
  49. ↑ Bañon, R., D. Villegas-Ríos, A. Serrano, G. Mucientes i J.C. Arronte, 2010. Marine fishes from Galicia (NW Spain): an updated checklist. Zootaxa 2667: 1-27. Pàg. 20.
  50. ↑ List of Marine Fishes reported from Portugal - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  51. ↑ Gordo, L. S. i H. N. Cabral, 2001. The fish assemblage structure of a hydrologically altered coastal lagoon: the Obidos lagoon (Portugal). Hydrobiologia 459:125-133. Pàg. 129.
  52. ↑ Thiel, R., H. Cabral i M.J. Costa, 2003. Composition, temporal changes and ecological guild classification of the ichthyofaunas of large European estuaries - a comparison between the Tagus (Portugal) and the Elbe (Germany). J. Appl. Ichthyol. 19(5):330-342.
  53. ↑ Species in Tagus - FishBase (anglès)
  54. ↑ List of Marine Fishes reported from Morocco - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  55. ↑ Species in Canary Current - FishBase (anglès)
  56. ↑ Demestre, M., P. Sánchez i P. Abelló, 2000. Demersal fish assemblages and habitat characteristics on the continental shelf and upper slope of the north-western Mediterranean. J. Mar. Biol. Ass. U.K. 80(6):981-988.
  57. ↑ Psomadakis, P. N., S. Giustino i M. Vacchi, 2012. Mediterranean fish biodiversity: an updated inventory with focus on the Ligurian and Tyrrhenian seas. Zootaxa 3263:1-46. Pàg. 42.
  58. ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66. Pàg. 38.
  59. ↑ Species in Mediterranean Sea - FishBase (anglès)
  60. ↑ Species in Balearic Islands - FishBase (anglès)
  61. ↑ Lloris, D., J. Rucabado, Ll. del Cerro, F. Portas, M. Demestre i A. Roig, 1984. Tots els peixos del Mar Català. I: Llistat de cites I referències. Treballs Soc. Cat. Ict. Herp. 1:1-208.
  62. ↑ Merella, P., A. Quetglas, F. Alemany i A. Carbonell, 1997. Length-weight relationship of fishes and cephalopods from the Balearic Islands (western Mediterranean). Naga ICLARM Q. 20(3/4):66-68.
  63. ↑ List of Marine Fishes reported from Gibraltar - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
  64. ↑ List of Marine Fishes reported from Algeria - FishBase (anglès)
  65. ↑ List of Marine Fishes reported from Tunisia - FishBase (anglès)
  66. ↑ Species in Corsica Island - FishBase (anglès)
  67. ↑ R. Miniconi, R., 1980. Parc naturel régional de la Corse: poissons de Corse et de Méditerranée. Volum 21 de Découverte de la nature: A.R.P.E.G.E. Ajaccio i Clermont-Ferrand. 116 p. Pàg. 47.
  68. ↑ 68,0 68,1 Amori, G., F. M. Angelici, S. Frugis, G. Gandolfi, R. Groppali, B. Lanza, G. Relini i G. Vicini, 1993. Vertebrata. A: A. Minelli, S. Ruffo i S. La Posta (editors). Checklist delle specie della fauna Italiana, 110. Calderini, Bolonya, 83 p.
  69. ↑ Species in Sardinia Island - FishBase (anglès)
  70. ↑ Species in Sicily Island - FishBase (anglès)
  71. ↑ List of Marine Fishes reported from Italy - FishBase (anglès)
  72. ↑ Lanfranco, G. G., 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.
  73. ↑ Lanfranco, G. G., 1996. The fish around Malta (Central Mediterranean). Progress Press Co. Ltd. (Malta). 132 p. Pàg. 51.
  74. ↑ List of Marine Fishes reported from Malta - FishBase (anglès)
  75. ↑ List of Marine Fishes reported from Libya - FishBase (anglès)
  76. ↑ Koutrakis, E. T., A. K. Kokkinakis, E. A. Eleftheriadis i M. D. Argyropoulou, 2000. Seasonal changes in distribution and abundance of the fish fauna in the two estuarine systems of Strymonikos Gulf (Macedonia, Greece). Belgian J. Zool. 130:41-48. Pàg. 43.
  77. ↑ List of Marine Fishes reported from Greece - FishBase (anglès)
  78. ↑ Papaconstantinou, C., 1988. Check-list of marine fishes of Greece. Fauna Graeciae, IV, 257 p. Pàg. 151.
  79. ↑ Species in Crete Island - FishBase (anglès)
  80. ↑ List of Marine Fishes reported from Slovenia - FishBase (anglès)
  81. ↑ List of Marine Fishes reported from Croatia - FishBase (anglès)
  82. ↑ List of Marine Fishes reported from Bosnia and Herzegovina - FishBase (anglès)
  83. ↑ List of Marine Fishes reported from Albania - FishBase (anglès)
  84. ↑ 84,0 84,1 84,2 Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194. Pàg. 128.
  85. ↑ Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  86. ↑ Papaconstantinou, C. i N. Tsimenidis, 1979. Some uncommon fishes from the Aegean sea. Cybium 3(7):3-14. Pàg. 10.
  87. ↑ Species in Aegean Sea - FishBase (anglès)
  88. ↑ Species in Sea of Marmara - FishBase (anglès)
  89. ↑ List of Marine Fishes reported from Turkey - FishBase (anglès)
  90. ↑ List of Marine Fishes reported from Lebanon - FishBase (anglès)
  91. ↑ 91,0 91,1 Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (editors) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  92. ↑ List of Marine Fishes reported from Israel - FishBase (anglès)
  93. ↑ Abdallah, M., 2002. Length-weight relationship of fishes caught by trawl off Alexandria, Egypt. Naga ICLARM Q. 25(1):19-20.
  94. ↑ List of Marine Fishes reported from Egypt - FishBase (anglès)
  95. ↑ GBIF (anglès)
  96. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia

[modifica]
  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona. Pàg. 30.
  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
  • Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del CSIC. CSIC, l'Estat espanyol.
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
  • Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontario. Museu Reial d'Ontario.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid) Pàg. 76.
  • Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4. 
  • Fricke, R., 1982. Nominal genera and species of dragonets (Teleostei: Callionymidae, Draconettidae). Annali del Museo Civico di Storia Naturale 'Giacomo Doria', vol. 84: 53-92.
  • Fricke, R., M.-L. Bauchot i M. Desoutter, 1984. Catalogue critique des types de poissons du Muséum national d'Historie naturelle (Suite) (Sous-order des Callionymoides). Bulletin du Museum National d'Histoire Naturelle Ser. 4: Section A: Zoologie, Biologie et Écologie Animales, vol. 6 (núm. 3) Suppl.: 103-111.
  • Fricke, R., 2002. Annotated checklist of the dragonet families Callionymidae and Draconettidae (Teleostei: Callionymoidei), with comments on callionymid fish classification. Stuttgarter Beiträge zur Naturkunde. Serie A (Biologie). Núm. 645: 1-103.
  • Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa. Pàg. 150.
  • Sanches, J. G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Pàg. 91.
  • 伍汉霖. 拉汉世界鱼类系统名典 (en xinès). 中国海洋大学出版社, 2017. ISBN 978-7-5670-1538-8. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aferrapedres&oldid=34282304»