Càrrega de color
El color o càrrega de color és, amb el sabor, un dels dos graus de llibertat que defineixen l'estat d'un quark.[1] Cada classe de quark, és a dir, cada aroma, pot presentar-se en tres estats diferents, que són els colors. A la força nuclear forta el color té un paper similar al que té la càrrega elèctrica a la força electromagnètica. Així, només les partícules que tenen color, o constituïdes per partícules que el tinguin, són sensibles a la força nuclear forta.[2]
La càrrega de color va ser introduïda per Yoichiro Nambu, Oscar W. Greenberg i Murray Gell-Mann per tal de reconciliar l'espectre dels barions amb el teorema d'espín-estadística.[1]
A cada quark li podem associar tres colors primaris, que es consideren sovint el vermell, el verd i el blau (alguns prefereixen els primaris a la pintura -groc, vermell i blau- o els primaris al grafisme -groc, magenta i cian-, per exemple) que, com ocorre a les arts plàstiques, en sumar-se formen el no color o l'absència de llum (seria el negre). Aquests colors són arbitraris, escollits per a explicar una teoria, però les partícules no es veuen d'aquests colors. Els antiquarks tenen anticolors ("antivermell", "antiverd" i "antiblau"), que en art serien la suma dels altres dos colors primaris, els colors complementaris o color de màxim contrast. En sumar un color amb un anticolor s'anul·len (color negre).
Els quarks estan units entre ells a les partícules (per exemple, en un protó) per mitjà d'una "goma" o gluó, que no té massa ni càrrega elèctrica però pot tenir vuit càrregues de color (o colors) diferents.[2] Les vuit configuracions de color dels gluons sónː[3] , on r(ed) = roig, b(lue) = blau, i g(reen) = verd.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Peskin, Michael Edward. «Quantum Chromodynamics». A: An Introduction To Quantum Field Theory. (en anglès). Nova York: Westview Press, 1995, p. 546-547. ISBN 978-0-8133-4543-7.
- ↑ 2,0 2,1 Física nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000. ISBN 9788483013731 (català)
- ↑ «A. Watson (2004). The Quantum Quark. Press. pp. 285-286.». [Consulta: 14 febrer 2023].