Braggita
 Braggita | |
|---|---|
 Braggita de color coure sobre serpentina  | |
| Fórmula química | PdPt₃S₄ |
| Localitat tipus | Mokopane, Districte de Waterberg, Compelx Bushveld, Província de Limpopo, Sud-àfrica |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CC.35a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CC.35a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.16 |
| Dana | 2.8.5.3 |
| Heys | 3.12.45 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 6,367Å; c = 6,561Å |
| Macles | observades de vegades |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 10 g/cm³ (mesurada); 9,383 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1932 |
| Símbol | Bg |
| Referències | [1][2] |
La braggita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor de Sir William Henry Bragg (Wigton, Cumberland, Anglaterra 2 de juliol de 1862 - Londres, 12 de març de 1942), físic, químic, matemàtic de la Universitat d'Adelaida, de la Universitat de Leeds, de la University College Londres i la Royal Institution, i també del seu fill Sir William Lawrence Bragg (Adelaida, Austràlia 31 de març de 1890 - Waldringfield, Ipswich, Anglaterra 1 de juliol de 1971), físic i cristal·lògraf de raigs X a la Universitat de Manchester i la Universitat de Cambridge. Aquest equip pare-fill va rebre el Premi Nobel de Física el 1915 "pels seus serveis en l'anàlisi de l'estructura cristal·lina per mitjà de raigs x".
Característiques
[modifica]Químicament la braggita és un sulfur, i la seva fórmula química va ser redefinida l'any 2022 a PdPt₃S₄.[2] Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la braggita pertany a «02.C - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Ni, Fe, Co, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: achavalita, breithauptita, freboldita, kotulskita, langisita, niquelina, sederholmita, sobolevskita, stumpflita, sudburyita, jaipurita, zlatogorita, pirrotina, smythita, troilita, cherepanovita, modderita, rutenarsenita, westerveldita, mil·lerita, mäkinenita, mackinawita, hexatestibiopanickelita, vavřínita, cooperita i vysotskita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Mokopane, al districte de Waterberg (Província de Limpopo, Sud-àfrica). Tot i no tractar-se d'una espècie gens comuna, ha estat descrita en diferents indrets de tots els continents del planeta.
Referències
[modifica]