Bonifaci de Fulda

Bonifaci

Nom original	(la) Bonifatius
Biografia
Naixement	Winfrid o Wynfrith c. 675 Crediton (Anglaterra) (en)
Mort	5 juny 754 (78/79 anys) Dokkum (Països Baixos)
Causa de mort	homicidi
Sepultura	Catedral de Fulda (antiga abadia); relíquies a Utrecht, Magúncia, Dokkum, Freckenhorst, Bruges
Arquebisbe de Magúncia
745 – – Lull → Diòcesi: bisbat de Magúncia
Arquebisbe d'Utrecht
739 – 754 ← Willibrord d'Utrecht Diòcesi: Diòcesi d'Utrecht
Abat
Arquebisbe
Diòcesi: bisbat de Magúncia
Dades personals
Residència	Crediton (en)
Religió	Església Catòlica
Es coneix per	evangelitzador d'Alemanya
Activitat
Lloc de treball	Magúncia
Ocupació	diplomàtic, missioner, sacerdot catòlic, bisbe catòlic
Professors	Wynbert of Nursling (en)
Alumnes	Sturmius
Orde religiós	benedictí
Consagració	Gregori II
bisbe i màrtir; Apòstol dels germans
sant sant
Celebració	Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies luteranes Església Anglicana
Pelegrinatge	Catedral de Fulda, Dokkum (Sint-Bonifatiustsjerke), Crediton (National Shrine)
Festivitat	5 de juny (el 19 de desembre a l'Església Ortodoxa)
Iconografia	com a bisbe; destral a la mà, o tallant un arbre; espasa o llança amb un llibre travessat; amb una creu de doble asta
Patró de	cervesers, sastres; Alemanya; Fulda
Participà en
dècada del 740	Concilium Germanicum (en)
Família
Germans	Wuna of Wessex

Bonifaci (en llatí: Bonifacius; en alemany: Bonifatius; 672 - 5 de juny del 754), anomenat també l'apòstol dels alemanys, nascut Winfrid o Wynfrith a Crediton, Devon, Anglaterra, fou un missioner, sant i màrtir, que propagava el cristianisme en l'Imperi Franc durant el segle viii. Moria a Frísia.

És celebrat el 5 de juny, el dia del seu martiri, pels catòlics i els ortodoxos. No s'ha de confondre amb altres sants bisbes del mateix nom, ni amb els màrtirs Bonifaci, les festivitats dels quals són el 2 i el 25 de juliol.

Vida

Winfrith va néixer cap al 672 a Crediton, al regne de Wessex, descendent d'una família noble anglosaxona. Educat a les abadies benedictines d'Exeter i Nursling, va ingressar a l'orde i esdevingué prefecte de l'escola monàstica, on va escriure una gramàtica i un llibre de prosòdia. Poc després, va ser elegit abat.

Va rebre de Carles Martell l'encàrrec d'evangelitzar els territoris de Turíngia i Hesse, on els pobladors havien refusat als primers missioners irlandesos. El 716 va iniciar una missió evangelitzadora a Frísia, que va fracassar, en part per les expectatives que tenia. Tot i que era l'abat de la comunitat, va demanar al papa Gregori II d'anar com a missioner a Frísia. El papa fa afegir llavors, el 15 de maig de 721, l'epítet Bonifacius (el de les bones accions) al seu nom. Bonifaci va marxar i va predicar a Turíngia i, juntament amb Willibrord, a Frísia. El 721 era a Hesse, on va fundar el monestir d'Amoeneburg.

El 722, durant el seu segon viatge a Roma, hi fou consagrat com a bisbe. De retorn a la Germània, a Geismar va tallar el roure sagrat de Tor, principal santuari de la població, encara pagana. La llegenda diu que, en donar-li el primer cop de destral, un fort vent s'aixecà i va fer caure l'arbre. La població, en veure que Tor no s'havia venjat ni havia fet mal a Bonifaci, va acceptar que el nou déu era més poderós i es convertí al cristianisme. Amb la fusta de l'arbre, Bonifaci edificà una capella. Es considera aquest episodi com el començament del cristianisme a la Germània.

En 732, en el tercer viatge a Roma, el papa el nomenà arquebisbe i vicari papal dels nous territoris evangelitzats. Bonifaci va organitzar les comunitats cristianes de Baviera, Alamània, Hesse i Turíngia, fixant els límits de les diòcesis i creant una estructura ferma, amb basada en els centres de Passau, Salzburg, Freising i Ratisbona; després s'hi afegirien Würzburg, Buraburg, Erfurt i Eichstätt. En 744 va fundar el monestir de Fulda i va ser llegat de l'Església Franca occidental. El 748 creà la diòcesi de Magúncia com a diòcesi de la missió, i se'n feu bisbe.

En 754 va tornar a Frísia, per tal de continuar la seva missió. Hi va batejar un gran nombre de persones, a les quals va convocar prop de Dokkum, entre Franeker i Groningen, per confirmar-les. Va aparèixer, però, un grup de gent armada que mataren el bisbe i 52 companys més a cops d'espasa i llança, a la ribera del riu Borne: era el 5 de juny de 754. Segons la seva llei (la Lex Frisionum), els frisons tenien el dret de matar-lo, ja que havia destruït el seu santuari. Altres fonts diuen que el van matar pensant que al seu bagatge tindria riqueses i or, i que només hi van trobar els llibres litúrgics. En un dels cops, van travessar el còdex que el bisbe portava i que havia fet servir per a protegir-se: així es va originar la representació habitual del sant.

Sant Bonifaci i Hispània

Sant Bonifaci és considerat, per alguns autors (E. A. Thompson), com al primer anglès que va tractar la caiguda del regne visigot a la península Ibèrica. Entre els anys 746 - 747, Sant Bonifaci hauria enviat una carta al rei Æthelbald de Mèrcia exposant que la degeneració moral dels gots i les seves pràctiques homosexuals eren les causes de la seva desaparició davant de l'expansió musulmana.

Galeria

• 
  Escultura del s. XVII a la Catedral de Magúncia
• 
  Talla del s. XV (Museu Diocesà a Gniezno)
• 
  Pintura per Alfred Rethel (1832)
• 
  El sant batejant i el seu martiri, miniatures del Sacramentari de Fulda (s. XI).
• 
  Sant Bonifaci tallant el roure, gravat de Bernhard Rhode (1781)
• 
  Sepulcre a la cripta de la Catedral de Fulda
• 
  Tomba del sant
• 
  Reliquiari a Dokkum, a Sint-Bonifatiustsjerke