Bock
 | |
| Tipus | estil de cervesa  |
|---|---|
| Tradició |  Alemanya |
| Mètode de preparació | baixa fermentació |
| Característiques | |
| Fermentació | alta |
| Densitat | 4.5-6 graus Plato |
| Amargor | 20-30 IBUS |
| Grau alcohòlic | 6.5-7.5 graus |
| Color |  20 /  30 SRM |
La Bock (també anomenada Bockbier o Starkbier) és un estil de cervesa alemany amb un fort caràcter maltós (marcat per les maltes Múnic i Viena) i amb una llupolització molt menys destacada sobretot a l'aroma. Sovint se la considera una cervesa indicada per a ocasions i celebracions especials.
Té els seus orígens a la petita ciutat hanseàtica d'Einbeck a la qual 700 cases tenien el dret de fabricar cervesa a l'alta edat mitjana. El primer esment escrit d'activitat cervesera data del 1351.[1] Les cerveses originals eren de fermentació alta de malt de blat i d'ordi. La seva graduació alcohòlica superior permetia una conservació prolongada i doncs l'exportació, el que va contribuir a la seva reputació molt enllà de les fronteres de la Baixa Saxònia.
El 1614, els ducs de la casa dels Wittelsbach de Baviera van contractar Elias Pichler, un mestre cerveser d'Einbeck per a treballar al Hofbräuhaus, la fàbrica de cervesa de la cort, creada el 1573. El mot ein Einbecker (una cervesa d'Einbeck) va transformar-se al dialecte bavarès a Ain Ainpöckisch i l'ús va suprimir el doble ain (= ú) per fer-ne ain Bock, com que els bavaresos no comprenien l'arrel baix alemany bek que significa rierol. L'etimologia popular va associar el nom amb Bock, l'alt alemany per a boc, el que explica la presència d'aquest animal dibuixat a l'etiqueta de moltes bocks bavareses.[2][3]
La cervesa bock tradicional constitueix en si mateix un estil però al mateix temps és l'origen d'altres estils derivats com ara el Maibock (Bock de maig), helles bock (Bock clar), el Doppelbock o l'Eisbock.
Referències
[modifica]
- ↑ Roger Protz, 300 beers to try before you die!, St Albans, Camra - Campaign for real ale, 2005, pàgina 270, ISBN 1852492139 (traducció: 300 cerveses a beure abans de morir)
- ↑ Tim Hampson (redactor), Beers to travel for, The Beer Book, London, Dorling Kindersley Limited, 2008, pàgina 95, ISBN 9781405333016 (traducció: Cerveses que valen el viatge, a: El llibre de la cervesa) (anglès)
- ↑ Adolf Radyan & Rudolf Lindemann, Ohne Einbeck gäb’s kein Bockbier!, Einbeck: die Historische Bier- und Fachwerkstadt, Einbeck, Ajunatament d'Einbeck, 1998 (3a edició), pàgina 47 (traducció: Sense Einbeck no hi hauria hagut la cervesa Bock. a: Einbeck: la ciutat de les cases a entramat de fusta i de la cervesa)
