Biodisponibilitat

En farmàcia, la biodisponibilitat s'utilitza per a descriure la porció d'una dosi administrada d'un medicament que assoleix el sistema circulatori, una de les principals propietats farmacocinètiques d'un fàrmac. Així, quan s'administra un fàrmac de forma intravenosa, la seua biodisponibilitat assoleix el 100%. Per contra, quan un medicament s'administra mitjançant altres vies (com per via oral o tòpica), la seua biodisponibilitat decreix (a causa de l'absorció incompleta i un metabolisme primari). La biodisponibilitat és una de les ferramentes essencials en la farmacocinètica que ha de ser considerada per a calcular dosis per a vies d'administració no intravenoses.

Definició

Biodisponibilitat és la mesura del ritme i l'extensió del fàrmac terapèuticament actiu que assoleix la circulació sistèmica i és disponible al lloc d'acció. (Shargel & Yu, 1999)

S'expressa amb la lletra F.

Biodisponibilitat absoluta

La biodisponibilitat absoluta és una proporció de les àrees sota les corbes. iv, intravenosa; po, ruta oral. C és la concentració plasmàtica (unitats arbitràries)

La biodisponibilitat absoluta mesura la disponibilitat del fàrmac actiu al torrent circulatori després d'una administració no intravenosa (per exemple: oral, rectal, transdèrmica o subcutània).

Per a determinar la biodisponibilitat absoluta d'un fàrmac, s'ha de donar un estudi farmacocinètic per a obtindre una gràfica de la concentració plàsmica del fàrmac vers el temps després de l'administració intravenosa i l'extravascular. La biodisponibilitat absoluta és l'àrea sota la corba (ASC) de la gràfica extravascular dividida per l'ASC de la gràfica intravenosa.

$F={\frac {[ASC]_{po}*dosi_{IV}}{[ASC]_{IV}*dosi_{po}}}$

Teniu en compte ací que el fàrmac donat per via intravenosa tindrà una biodisponibilitat d'1 (F=1). Els fàrmacs donats mitjançant altres vies tindran una biodisponibilitat absoluta de menys d'1.