[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Beliankinita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBeliankinita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCa1-2(Ti,Nb)₅O₁₂·9H₂O
EpònimDmitri Beliankin Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.FM.25
Nickel-Strunz 9a ed.4.FM.25 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/D.02 – Anhang Modifica el valor a Wikidata
Dana8.7.8.1
Heys18.1.12
Propietats
Sistema cristal·líamorf
Colorblanc, groc clar a marronós-groc; negre quan és rica en manganès
Exfoliacióperfecta
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa2 a 3
Lluïssorvítria, grassa, nacrada
Diafanitatopaca
Densitat2,32 a 2,4 g/cm³ (mesurada);
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,740 nβ = 1,772 a 1,778 nγ = 1,775 a 1,780
Birefringènciaδ = 0,035 a 0,040
Pleocroismevisible
Angle 2Vmesurat: 21° a 25°
Dispersió òpticar > v, moderada
Més informació
Estatus IMAqüestionable (Q) Modifica el valor a Wikidata
SímbolByn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La beliankinita[2] és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom en honor de Dmitri Beliankin (11 d'agost de 1876, Lamanikha, província de Vologda, Imperi Rus - 20 de juny de 1953, Moscou, Rússia), destacat mineralogista i petrògraf rus. Va dirigir, en diferents moments, l'Institut Petrogràfic, l'Institut de Ciències Geològiques i el Museu Mineralògic de l'Acadèmia de les Ciències de l'URSS.

Característiques

[modifica]

La beliankinita és un òxid de fórmula química Ca1-2(Ti,Nb)₅O₁₂·9H₂O. És un sòlid amorf. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3. Alguns autors suggereixen que la beliankinita és una barreja de minerals (principalment anatasa) que es forma com a alteració de la murmanita o la lomonossovita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la beliankinita pertany a «04.FM - Hidròxids amb H₂O +- (OH); sense classificar» juntament amb els següents minerals: franconita, hochelagaïta, ternovita, gerasimovskita, manganbeliankinita, silhydrita i cuzticita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la pegmatita Medvezh'ya Berloga, situada al mont Selsurt, al massís de Lovozero (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat descrita en altres indrets propers del mateix massís, així com del massís de Khibini. També ha estat trobada al desert oriental d'Egipte.

Referències

[modifica]
  1. «Belyankinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 març 2019].
  2. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].