Becenc
Leccinum scabrum  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Boletaceae | ||||||||
| Gènere | Leccinum | ||||||||
| Espècie | Leccinum scabrum Gray, 1821 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus scaber | ||||||||
| Sinònims | Boletus avellaneus Boletus gilletii Boletus roseofractus Boletus rotundifoliae Boletus scaber Leccinum oxydabile Krombholzia oxydabilis Suillus gilletii Gyroporus scaber Gyroporus scaber var. flavescens Gyroporus scaber var. niveus Boletus scaber var. niveus Leccinum rotundifoliae Krombholzia rotundifoliae Leccinum rigidipes Leccinum roseofractum Leccinum avellaneum Leccinum subcinnamomeum Leccinum scabrum subsp. tundrae Leccinum scabrum subsp. niveum Leccinum scabrum var. avellaneum Leccinum scabrum var. coloratipes Leccinum scabrum var. niveum Leccinum scabrum var. pinguipedum Leccinum scabrum var. roseofractum Boletus scaber var. areolatus Boletus scaber var. brunneus Boletus scaber var. chioneus Boletus scaber var. cinnamomeus Boletus scaber var. decipiens Boletus scaber var. fuligineus Boletus scaber var. fuscus Boletus scaber var. leuphaeus Boletus scaber var. oxydabilis Boletus scaber var. testaceus Boletus scaber var. coloratipes Boletus niveus Krombholzia scabra
| ||||||||
El becenc[1] (Leccinum scabrum), també anomenat cep de beç[2][3] i abró de bedoll[3] és un molleró comú, del grup dels mollerons becencs, els mollerons que creixen vora bedolls.
Taxonomia
[modifica]Pierre Bulliard publicà l'any 1783 el volum 3 de Herbier de la France. En la làmina 132 hi ha la descripció i les imatges del bolet rude (Boletus scaber).[4]
Elias Magnus Fries sanciona l'espècie.[5]
El mateix any, Samuel Frederick Gray publica els dos volums de A natural arrangement of British plants on introdueix diversos gèneres, entre els quals Leccinum i descriu Leccinum scabrum.[6]
Iconografia
[modifica]Assyov, Boris. Boletales.com.(2024)[7]
Jose Antonio Muñoz, Boletus s.l. (2005): 19a-20c[8]
Descripció
[modifica][9][10][11][8]Bolet de solitari a gregari; d'aspecte relativament variable; barret gran, de 5-15 cm de diàmetre, de convex a aplanat, mai truncat; de vellutat a llis; de consistència ben aviat blana. Superfície de color bru groguenc a bru olivaci, fins a bru fosc; inicialment tomentós, ben aviat víscid; marge enter, no excedent.
Tubs de blanquinosos a grisencs; porus blancs durant molt de temps, finalment cremosos, brunencs a la pressió.
Cama de fins a 20 cm de longitud, rugosa, de blanca a tànnica o groc camussa, coberta d'aspres foscs, gairebé negres; sovint sobre línies o en les crestes de solcs paral·lels; aspres molt marcats en la zona del peu, progressivament més suaus cap el barret i gairebé inexistents a la part superior de la cama; peu sense coloracions blau-verdoses.
Carn blanca, d'oxidació variable, des d'immutable a lleugerament rosa o vermellosa al frec; no enfosqueix ni presenta taques blau verdoses al còrtex del peu; olor i tast dolços.[12]
Hàbitat
[modifica][8][9]Creix des d'estiu a tardor; sobre sòls silícics; a partir de l'estatge subalpí fins a la muntanya baixa; només vora bedolls; prefereix sòls humits i amarats en aigua però accepta ambients secs.
Distribució
[modifica][2][3][13]Molt comú als vessants humits dels Pirineus: Val d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars, Andorra, Alt Urgell, Cerdanya, Ripollès, Garrotxa; Berguedà i els contraforts del Montseny i Prades.
Espècies semblants
[modifica][14]S'ha confós amb el becenc fosc (Leccinum melaneum) que té la superfície de la cama grisenca o negrosa, pel que amb prou feines el seu color contrasta dels aspres de la cama, mentre en el becenc (Leccinum scabrum) la superfície és de blanquinosa a brunenca. El becenc tacat (Leccinum variicolor ), el becenc bru grisenc (Leccinum cyaneobasileucum) i el becenc blanc (Leccinum holopus) (=L. nucatum), es diferencien per la superfície verd blavosa del peu.
El becenc de bedoll nan (Leccinum rotundifoliae ) és un bolet de mida menor, de colors més vius i creix en zones boreals, àrtiques, alpines i subalpines.
Comestibilitat
[modifica]Comestible; cal eliminar la cama[3]
Analítica
[modifica]- Carn formol +: rosa salmó, no sempre ràpid.
- Carn FeSO4 +: de gris a gris blavós.
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 Ballarà, Josep; Mercadal, Oriol; Valiente, Pere. Cerdanya amb bolets. Puigcerdà: Sinopsis, 2004. ISBN 8493388211.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Bulliard, Pierre. Herbier de la France. 3, 1783, pl. 132.
- ↑ Fries, Elias Magnus. Systema mycologicum : sistens fungorum ordines, genera et species, huc usque cognitas, quas ad normam methodi naturalis determinavit. 1. Lundae: Ex Officina Berlingiana, 1821, p. 392-393.
- ↑ Gray, Samuel Frederick. A natural arrangement of British plants : according to their relations to each other as pointed out by Jussieu, De Candolle, Brown, &c. 1, 1821, p. 647.
- ↑ Assyov, Boris. «Leccinum scabrum». Boletales.com. Boris Assyov, 2024.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Muñoz, José Antonio. Boletus s.l: excl. Xerocomus: Strobilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae. Alassio [Italy]: Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Kibby, Geoffrey. British Boletes with keys to species (en anglès). 6 ed. G. Kibby, 2013, p. 72.
- ↑ Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0.
- ↑ «Besenc (Leccinum scabrum) · micopedia.cat». [Consulta: 7 agost 2023].
- ↑ Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..
- ↑ Bakker, Henk den; Noordeloos; Machiel «A revision of European species of Leccinum Gray and notes on extralimital species». Persoonia - Molecular Phylogeny and Evolution of Fungi, 18(4), 2005, pàg. 511–587.