Baiocasses
No s'ha de confondre amb Viducasses. |
Tipus | tribu |
---|---|
Part de | gals (armoricans) |
Els baiocasses (llatí: Baiocasses) foren un poble gal de la Lugdunense que apareix a "Notitia", esmentat també per Plini el Vell com a Badiocasses o Viducasses[1] i per Ausoni com a Baiocassis. Vivien prop dels osismes, vènets i lexovis, i també dels Viducasses si és que eren un poble diferent. Es creu que el seu nom s'ha conservat en l'actual Bayeux al departament de Calvados.
Etimologia
[modifica]L'origen del nom és incert: podria venir de *Badio-cassi o millor de *Bodio-cassi. Es basa en el terme gal casse (diferent de cassi-),[2] sense etimologia clarament definida, però present en el nom d'altres pobles del nord de la Gàl·lia: Veliocassi (Vexin), Viducassi (Vieux), etc. L'arrel podria aparèixer també en el nom del roure en francès, chêne (de *cassano- o *cassino-). El lingüista Pierre-Yves Lambert[3] hi veu el significat d'embullar-se, enredar-se, equiparable a l'irlandès antic cas, retorçat, embullat, arrissat. Es pot comparar també Bodio-casses amb l'irlandès antic Buide-chass « dels rínxols rossos ».
El significat de l'etnònim podria ser, doncs, « (els qui tenen) la cabellera rossa »[4] o més exactament, « (els qui tenen) els rínxols rossos », nom que es pot explicar pel pentinat característic dels celtes.[5] D'altra banda, els rínxols semblen ben representats a la imatge de l'estàter encunyat pels baiocasses inclosa en aquest article: sobre el perfil del cap humà hi ha un senglar enclòs dins els remolins que surten dels estilitzats cabells i les corretges de guerra celtes. El pentinat de l'home podria justificar l'etimologia Bodio-cassi.
Noms i ubicacions alternatives
[modifica]Aquest grup fou possiblement el que Ptolemeu esmentà com a Vadicassis, amb capital a Noeomagus i situats possiblement entre Meaux i Soissons, al Valois (Vadisus al segle IX i Vadensis més tard). Plini, en canvi, els esmenta al costat dels Andecavi, Viducassis, Vadiocasses i Unel·les, i en altres llocs esmenta els Bodiocasses.
Referències
[modifica]- ↑ Plini el Vell, Història Natural 4.107 (Edició llatina).
- ↑ Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, éditions errance 2003.
- ↑ La langue gauloise, éditions errance, 1994.
- ↑ Christian-J. Guyonvarc'h i Françoise Le Roux, Les Druides, p. 366, Ouest-France Université, coll. « De mémoire d'homme : l'histoire », Rennes, 1986, ISBN 2-85882-920-9
- ↑ Xavier Delamarre, Op. Cit.