Ashaninca
Per a altres significats, vegeu «Ashaninca (llengua)». |
Tipus | pobles indígenes |
---|---|
Població total | 97.477 (2017) |
Llengua | ashaninca i llengües arawak |
Geografia | |
Originari de | Departament d'Ucayali (Perú) i Acre (Brasil) |
Estat | Perú i Brasil |
Els campa o ashaninca[1] són un poble que habita prop del naixement del riu Amazones, a l'est de Perú (regions de Junín, Pasco, Huánuco i part d'Ucayali i a l'estat d'Acre (Brasil). Parlen la llengua ashaninca, pertanyent a la família de llengües amerindies arawak, juntament amb els amuesha, matsiguenga, nomatsiguenga i piro.[2] Tradicionalment no tenen cultura escrita.[3] Arribaren a realitzar un art de la persuasió i el convéncer mitjançant la paraula i gestos.[4] L'investigador Gerald Weiss identificà fins a 19 recursos retòrics formals.[5]
Denominació
[modifica]Identificats amb diversos noms: Ande, Anti, Chuncho, Pilcozone, Tamba, Campari, són especialment coneguts pels antropòlegs i missioners sota el nom de Campa, o Kampa al Brasil, per designar només els ashaninka o als arawaks sud-andins en general (excepte piro i amuesha).[6] Ashenĩka designa una autodenominació de persones, que es pot traduir com "els meus pares", "la meva gent".[7]
Després dels anys vuitanta, prefereixen ser definit amb el nom ashaninca, en comptes de campa, de caràcter pejoratiu. Tot i així, també se’ls coneix com a riu Campa o Campa-Asháninka per diferenciar-los dels Campa Pajonal o Campa-Ashéninka.[8] El seu idioma, l'ashaninca, és un de les cinc llengües campa. Els que van a l'escola aprenen espanyol al Perú i portuguès al Brasil.
Asháninka i Ashéninka
[modifica]Culturalment propers, els ashaninca estan situats als marges dels rius Tambo, Ene, i alt Perené, mentre que els ashéninka són localitzats als marges dels rius Pichis, Gran Pajonal, i Ucayali. Aquests darrers es diferencien dels ashaninca per les seves variacions dialectaos.[9]
Història
[modifica]El 1742 es van revoltar contra els espanyols que ocuparen el seu territori i els van expulsar. Això aïllarà una gran part de l'Amazònia i els protegirà durant aproximadament un segle, però no resistiran la febre del cautxú que va afectar fortament aquesta part de l'Amazònia i ha delmat el 90% de la població índia (esclavitud, epidèmies i brutalitat cruel a Stephen Corry, director de Survival International).[10]
A principis del segle xx, molts ashaninca foren van convertits en esclaus dels explotadors del cautxú, els seringeiros, i posteriorment pels explotadors de fusta. El 1984 foren visitats per l'exploradora francesa Jéromine Pasteur, qui va liderar accions per ajudar-los i defensar la selva amazònica.
Des del 1987, molts d'ells ha estat víctimes de malalties importades pels europeus o els seus descendents, i molts altres van ser víctimes col·laterals de la violència entre les guerrilles maoistes de Sendero Luminoso i les forces "antiinsurgents". El 2014 es va trobar una fossa comuna que contenia les restes d’unes 800 persones, la majoria de les quals es creu que són indis ashaninca i Matsiguenga, i n’hi ha d’altres al territori ashaninca. (Segons l'ONG Survival, "70.000 persones van morir o van desaparèixer durant la insurrecció",[11] i a tot el Perú, hi va haver "assassinats de líders, tortures, adoctrinament forçat de nens i execucions").[12]
L'agost de 1995, el govern d'Alberto Fujimori va promulgar una llei que eliminava la protecció legal de les terres ashaninca, fins llavors reconeguda per la Constitució anterior.[13] El 2003 es va constituir la Reserva comunal Asháninka.
Els grups que viuen al bosc viuen de la caça del tapir, el pecari i el mico forestal que practiquen els homes, i consumeixen productes collits (fruits ...) o conreats periòdicament al bosc (nyam, moniato, xili, carbassa, plàtan, pinya) que conreen les dones. Però el seu hàbitat i part dels seus recursos vitals segueixen seriosament amenaçats per projectes de petroli i gas, preses hidroelèctriques, tràfic de drogues i cultiu de coca, o fins i tot desforestació il·legal.[11]
A més, un petit grup rebel de Sendero Luminoso "encara actiu a la regió dels rius Apurimac i Ene (al cor del territori Asháninka)[11] Ruth Buendía (líder ashaninca i presidenta del Centre Asháninka del riu Ene durant alguns anys) va ser guardonada amb el Premi Mediambiental Goldman gràcies als seus esforços amb la seva ONG CARE[14] contra el projecte de la presa Pakitzapango (2200 megawatts) que hauria obligat a diversos mil ashaninca per deixar les seves llars i pobles si això hagués passat, i que és només un dels sis projectes de producció d’energia hidroelèctrica previstos en virtut d’un acord energètic entre el Brasil i el Perú.[11]
Referències
[modifica]- ↑ «Ashaninca». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ PDF José Pimenta, De l’échange traditionnel à l’économie du « développement durable ». La notion de « projet » entre les Ashaninka du Haut-Juruá (Amazonie brésilienne), Revues de sociologie : Cahiers du Brésil Contemporain, 2006, n°63/64, p.17-50
- ↑ Harris, 1990, p. 491.
- ↑ Harris, 1990, p. 492.
- ↑ Harris, 1990, p. 492-493.
- ↑ (portuguès) Ashaninka : Localização e população, Povos Indígenas no Brasil
- ↑ (portuguès) Ashaninka : Nome e língua, Povos Indígenas no Brasil
- ↑ PDF(anglès) Juan Pablo Sarmiento Barletti, Kametsa asaiki : the pursuit of the « good life » in an Ashaninka village, thèse PhD, 2011, University of St Andrews, Section 1 p. 4-7[24-27] et 74[94]
- ↑ Marc Lenaerts, Nos sœurs Manioc et l'étranger Jaguar : diversité et changement des savoirs sur les Êtres de la Nature, chez les Ashéninka de l'Ucayali (Amazonie péruvienne et brésilienne), thèse, Université libre de Bruxelles, 2002, p. 36 et 38
- ↑ Commentaire d'une photographie de Mike Goldwater Arxivat 2021-06-08 a Wayback Machine., citant Stephen Corry, directeur de Survival International
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 La plus grande fosse commune du Pérou lève le voile sur l’assassinat de centaines d’Indiens ashaninca Arxivat 2021-06-08 a Wayback Machine., Survival-France Arxivat 2017-01-28 a Wayback Machine., 23 juin 2014
- ↑ Les Asháninka ; commentaire Arxivat 2021-06-08 a Wayback Machine. d'une photo d'Angela Cumberbirch], par Survival-France Arxivat 2017-01-28 a Wayback Machine.
- ↑ les ashaninka, peuple de la forêt péruvienne, sont dépouillés de leurs terres, Diffusion de l'Information sur Amérique Latine (DIAL), dossier 2230, 16-30 juin 1998
- ↑ Site Internet de l'ONG CARE
Bibliografia
[modifica]- Harris, Marvin. Antropología cultural. Madrid: Alianza, 1990. ISBN 84-206-0464-X.
- Jeremy Narby: Die kosmische Schlange. Auf den Pfaden der Schamanen zu den Ursprüngen modernen Wissens. Klett-Cotta, Stuttgart 2001, ISBN 3-608-93518-5.
- Michael F. Brown, Eduardo Fernández: War of Shadows. The Struggle for Utopia in the Peruvian Amazon. University of California Press, Berkley 1993, ISBN 0-520-07448-3.
- Eliane Fernandes Ferreira: Von Pfeil und Bogen zum „Digitalen Bogen“. Die Indigenen Brasiliens und das Internet. Transcript Verlag, Bielefeld 2009, ISBN 978-3-8376-1049-9, S. 151–188.