Arzakita
 Arzakita | |
|---|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA | |
 Arzakita (groc) sobre cinabri (vermell)  | |
| Fórmula química | Hg₃2+S₂(Br,Cl)₂ |
| Epònim | lloc de descobriment |
| Localitat tipus | Arzakskoye, Uyuk Range, Districte de Pii-Khem, República de Tuva, Regió econòmica de Sibèria de l'Est, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.FC.15a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.FC.15a |
| Dana | 10.3.4.2 |
| Heys | 6.5.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,99(4) Å; b = 5,24(1) Å; c = 18,45(8) Å; β = 92,28(15)° |
| Color | incolor a groc |
| Exfoliació | perfecta en dues direccions paral·leles a l'elongació |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | adamantina, vítria |
| Color de la ratlla | groc grisenca |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 7,64 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | publicat sense aprovació (N) |
| Referències | [1][2] |
L'arzakita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, Arzakskoye, a Rússia.
Característiques
[modifica]L'arzakita és una sulfosal de fórmula química Hg₃2+S₂(Br,Cl)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant complexos intercreixements amb la lavrentievita, espècia amb la qual forma una sèrie de solució sòlida.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'arzakita pertany a «02.FC: Sulfurs d'arsènic, àlcalis, sulfurs amb halurs, òxids, hidròxid, H₂O, amb Cl, Br, I (halogenurs-sulfurs)» juntament amb els següents minerals: djerfisherita, thalfenisita, owensita, bartonita, clorbartonita, corderoïta, grechishchevita, lavrentievita, radtkeïta, kenhsuïta, capgaronnita, perroudita, iltisita, demicheleïta-(Br) i demicheleïta-(Cl).
Formació i jaciments
[modifica]Es troba a les zones oxidades de dipòsits hidrotermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: lavrentievita, cinabri, corderoïta, quars i caolinita. Només se n'ha trobat a Arzakskoye, al districte de Pii-Khem (República de Tuva, Regió econòmica de Sibèria de l'Est, Rússia).
Referències
[modifica]