Antígon de Judea
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 80 aC |
| Mort | 37 aC (42/43 anys) Antioquia de l'Orontes (Turquia) |
| Causa de mort | decapitació |
| Sepultura | Abba Cave (en)  |
| Rei de Judà | |
| 40 aC – 37 aC ← Aristobul II de Judea – Herodes el Gran → | |
| Summe Sacerdot d'Israel | |
| 40 aC – 37 aC ← Hircà II – Ananel → | |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| Família | |
| Família | Asmoneus |
| Pare | Aristobul II de Judea |
| Germans | Alexandre Asmoneu Alexandra |
Antígon de Judea (en llatí Antigonus, en grec Ἀντίγονος) fou rei de Judea, fill d'Aristòbul II i el darrer dels reis macabeus.[1]
A la mort del seu pare pels pompeians, Antígon fou expulsat del país per Antípater i els seus fills i no va poder rebre ajut dels partidaris de Juli Cèsar. Va fugir a Pàrtia i quan els parts van envair Judea el van col·locar al tron (40 aC). Herodes el Gran, fill d'Antípater, va fugir a Roma on el senat li va reconèixer el títol reial mercès a la influència de Marc Antoni. Herodes va tornar a Judea assistit per un exèrcit romà dirigit per Gai Sosi que va combatre els parts. Antígon fou derrotat i Herodes va entrar a Jerusalem després d'un llarg setge. Antígon es va rendir a Sosi que el va entregar a Marc Antoni. Aquest el va fer executar com a delinqüent comú el mateix any 37 aC.[2]
Referències
[modifica]- ↑ "Antigonus Matthathias", Jewish Encyclopedia
- ↑ Antigonus king of Judaea a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 189
