[go: up one dir, main page]

Vés al contingut

Analectes de Confuci

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreAnalectes de Confuci
(lzh) 論語 Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorConfuci Modifica el valor a Wikidata
Llenguaxinès clàssic Modifica el valor a Wikidata
PublicacióXina
Creaciósegle V aC
Publicat acap valor Modifica el valor a Wikidata
Format perAnalects/Chapter IX (en) Tradueix
Analects/Chapter XIII (en) Tradueix
Confucian Analects/II (en) Tradueix
Confucian Analects/VI (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Representa l'entitatThree virtues of Confucianism (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part deQuatre Llibres Modifica el valor a Wikidata

El Lun yu o les Analectes o Converses de Confuci (en xinès tradicional 論語, en xinès simplificat 论语, en pinyin Lúnyǔ), és una obra d'aforismes i de diàlegs reunits pels deixebles del pensador xinès Confuci, la primera versió de la qual data probablement del segle iii aC, és a dir, un parell de segles després de la mort del mestre (479 aC). S'hi inclouen els principis bàsics del confucianisme que són la decència, rectitud, lleialtat i pietat filial.

És un dels llibres bàsics de la humanitat que han exercit una influència més àmplia i persistent. Precisament pel fet de constituir un dels llibres fonamentals del confucianisme, aquesta obra ha estat un referent essencial al llarg de les generacions per al món xinès i el seu àmbit d'irradiació en l'Àsia oriental.[1] És una obra breu i heterogènia, esquitxada d'errades i extravagàncies, probablement a causa d'errades i a dificultats de traducció i interpretació.[2] Sembla difícil establir amb certesa la data exacta de la composició dels vint llibres de la versió actual, ja que són d'èpoques i fonts diverses.[3]

Hi ha una traducció al català en una edició bilingüe en xinès.[4]

Conceptes clau de les Analectes

[modifica]

Representa el camí de la benevolència i el cultiu mental que l'individu ren (人)segueix com una formació contínua, adaptant-se a "l'ordre natural de les coses". Tao (道) representa per a l'individu una font de llibertat i màxima saviesa".

Representa la simpatia i el "judici dels sentiments de l'altre a través dels propis" i constitueix el "quadre de mesura" per a actuar envers l'altre.

Representa el "sentit de l'humà", constitueix l'home com a entitat moral dins les relacions humanes, comporta l'altruisme i es relaciona amb els principis de zhong i shu ("equitat envers els altres" i "altruisme") i la seva pràctica són el camí de ren i que a la vegada comporta yi (justícia). El ren encarna així el conjunt de virtuts i configura "la virtut perfecta".

Representa el "sentit de justícia i el deure", la transformació de l'interès personal en general de l'individu, que actua per aquest "imperatiu categòric" de caràcter moral, "fent el que cal i per si mateix". Els deures de l'individu són per si mateixos antagònics a li (benefici propi) i, per tant, en la seva essència tendeixen a ren (benevolència), a "estimar els altres".

Representa "l'etiqueta", les bones formes les quals asseguren l'harmonia (yue) en les relacions socials i es manté indissociable del ren. L'individu pren consciència d'ell mateix (disciplina el seu ego) i de la seva relació amb els altres, diferencia l'humà d'allò bàrbar, a través del comportament ritual. L'associació entre yi (entès com l'aportació de cadascú amb la humanitat) i li conformen "l'acte significatiu".

Representen els homes de política i coneixement com a idea "d'home perfecte". El junzi(君子)confucià reuneix els tres valors fonamentals: aprendre contínuament, sentit de l'humà i l'esperit ritual que el converteixen en una autoritat moral. El junzi porta a terme el que és necessari sense buscar la recompensa, independentment de l'èxit o fracàs. És el coneixement de ming.

Bibliografia

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. Presentació de la traducció catalana «Sagrats i Clàssics | Catàleg | Inici». Arxivat de l'original el 2010-04-19. [Consulta: 29 juliol 2012].
  2. Suárez, Anne-Hélène. Confucio. Lun Yu. Reflexiones y enseñanzas (en castellà). Barcelona: Kairós, 1997, p. 193. ISBN 84-7245-366-9. 
  3. Anne, Cheng. Entretiens de Confucius (en francès). París: Editions du Seuil, 1981, p. 153. ISBN 978-2-02-005775-2. 
  4. Analectes de Confuci (en edició bilingüe català - xinès). Edició i traducció d’Antoni Prevosti Monclús. Barcelona: Fragmenta, 11/2007, p. 352. ISBN 978-84-92416-06-6.