Adolf von Henselt
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 maig 1814 Schwabach (Regne de Baviera) |
| Mort | 10 octubre 1889 (75 anys) Cieplice Śląskie-Zdrój (Silèsia) |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, compositor |
| Ocupador | Conservatori de Sant Petersburg |
| Professors | Johann Nepomuk Hummel i Simon Sechter |
| Alumnes | Bettina Walker, El·la Adàievskaia i Boris Fitinhof-Schell |
| Instrument | Piano |
   
| |
Adolf von Henselt (Schwabach, 9 de maig de 1814 - Cieplice Śląskie-Zdrój, 10 d'octubre de 1889) fou un pianista i compositor alemany.
A Múnic on s'havia traslladat el seu pare, va rebre la primera instrucció musical. De 1831 a 1832 fou deixeble de d'Anton Halm i de Hummel a Weimar, i després fins al 1834 es dedicà a Viena a l'estudi de la composició, tenint per mestre Simon Sechter.
La seva primera tournée artística la va fer el 1836. El 1837 es casà a Breslau i des de 1838 s'establí definitivament a Sant Petersburg, on fou nomenat músic de cambra de l'emperadriu i mestre de música dels prínceps, i on entre altres alumnes tingué a Kaschperow i[1] l'alemany Robert Pflughaupt.[2]
Des del 1858 fou inspector general d'ensenyança musical en els Instituts imperials de Sant Petersburg i Moscou, i amb aquest càrrec recomanà al seu amic i pianista letó Nicolai von Wilm com a professor de piano de l'Institut Nikolai de Sant Petersburg.[3] En ser nomenat conseller d'Estat rus va rebre el títol de noblesa.
Al piano, Henselt, es distingia no tan sols per l'elegància, sinó per l'amplitud del to, i com a compositor s'han de citar els seus estudis, op. 2 i 5 per aquest instrument; el seu gran concert en fa menor, amb orquestra, que tot ell respira grandiositat i noble caràcter; un Klaviertrio; Konzertparaphrasen, etc.
Els seus primers temps de Viena donà lliçons de música tenint entre altres alumnes a Boris Fitinhof-Schell, Eric Ehrlich,[4] la pianista anglesa Alice Mangold Diehl.[5] i la pianista russa Ingeborg Bronsart von Schellendorf.
Bibliografia
[modifica]
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 28, segona part, pàg. 3363 (ISBN 84-239-4582-0)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 44, pàg. 364 (ISBN 84-239-4544-8)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 48, pàg. 262 (ISBN 84-239-4548-0)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 19, pàg. 337 (ISBN 84-239-4519-7)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. IV, pàg. 236 (ISBN 84-239-4574-X)
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 27, pàg. 1085 (ISBN 84-239 4527-8)