Adamita

Adamita
Adamita de 14x10cm de la mina Ojuela, Mapimí (Mèxic)
Fórmula química	Zn₂(AsO₄)(OH)
Epònim	Gilbert Joseph Adam
Nom IUPAC	arsenat hidròxid de zinc
Localitat tipus	Chañarcillo (en)
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BB.30
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BB.30
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.04a
Dana	41.6.6.3
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Hàbit cristal·lí	prismes, normalment en druses i aglomerats radials; també masses botrioidales llises
Color	groc, verd, violeta, rosa
Exfoliació	bona {101}, pobre {010}
Fractura	irregular, concoidal
Tenacitat	molt fràgil
Duresa	3,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcida
Gravetat específica	4.32 - 4.48
Densitat	4,435 g/cm³
Propietats òptiques	biaxial (+/-)
Índex de refracció	nα=1.708 - 1.722, nβ=1.742 - 1.744, nγ=1.763 - 1.773
Birefringència	δ = 0.055
Fluorescència	pot presentar fluorescència de color groc llimona sota SW i LW UV.
Varietats més comunes
alumoadamita	de color blau pàl·lid
cobaltoadamita	amb cobalt
cuproadamita	amb contingut significatiu de cobre
manganadamita	amb manganès
niqueladamita	amb níquel
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Ad
Referències

L'adamita és un mineral del grup de l'olivenita que pertany a la classe dels fosfats. El seu nom va ser proposat per Charles Friedel l'any 1866 en honor del geòleg francès Gilbert-Joseph Adam (1795-1881), qui va descobrir el primer exemplar a Chañarcillo, Atacama (Xile).

Característiques

Forma part de la sèrie adamita-olivenita, i és el dimorf ortoròmbic de la paradamita. Depenent de la presència d'altres elements a la seva composició se'n coneixen diferents varietats: alumoadamita, cobaltoadamita ((Zn, Co)AsO₄OH), cuproadamita ((Zn, Cu)₂AsO₄OH), manganadamita ((Zn, Mn)₂AsO₄OH) o niqueladamita ((Zn, Ni)₂AsO₄(OH)).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'adamita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.

Formació i jaciments

Es troba habitualment en zones d'oxidació o humitat sobre menes de zinc. Habitualment és de color groc, però es tenyeix de verd per inclusions de coure. Normalment es presenta associada a la smithsonita, hemimorfita, escorodita, calcita, quars i limonita, entre d'altres.

Als territoris de parla catalana s'ha trobat adamita a la mina de Les Ferreres, a Rocabruna (Camprodon, Girona), a la mina Atrevida (Vimbodí, Tarragona), a la mina Linda Mariquita, a El Molar (Priorat, Tarragona), a la mina San José (Chóvar, Castelló) i a Can Pei (Montferrer, Pirineus Orientals).