175 aC
Aparença
Tipus | any aC |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 175 aC (clxxv aC) |
Islàmic | 821 aH – 820 aH |
Xinès | 2522 – 2523 |
Hebreu | 3586 – 3587 |
Calendaris hindús | -119 – -118 (Vikram Samvat) 2927 – 2928 (Kali Yuga) |
Persa | 796 BP – 795 BP |
Armeni | - |
Rúnic | 76 |
Ab urbe condita | 579 |
Categories | |
Naixements Defuncions Esdeveniments | |
Segles | |
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
Dècades | |
200 aC 190 aC 180 aC - 170 aC - 160 aC 150 aC 140 aC | |
Anys | |
178 aC 177 aC 176 aC - 175 aC - 174 aC 173 aC 172 aC |
El 175 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat d'Escèvola i Lèpid o també any 579 Ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «175 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Imperi Selèucida
[modifica]- Antíoc IV Epífanes governa l'Imperi Selèucida a la mort del seu germà Seleuc IV Filopàtor.[2] Antíoc IV havia tornat de Roma, on era hostatge pel Tractat d'Apamea (188 aC) i al seu lloc hi va Demetri I Soter, fill de Seleuc. Seleuc és assassinat per Heliodor que pren el poder en nom de Demetri. Antíoc, amb l'ajuda d'Àtal I de Pèrgam s'imposa a Heliodor i es proclama rei en lloc del fill de Seleuc.[3]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols Publi Muci Escèvola i Marc Emili Lèpid.[4]
- Escèvola rep la Ligúria com a província i fa la guerra a algunes tribus que havien atacat les comarques de Luna i Pisae i per la seva victòria és recompensat amb els honors del triomf.[5]
Hispània
[modifica]- Api Claudi Centó és pretor i rep la província d'Hispània Citerior, on derrota els revoltats celtibers i a la tornada a Roma rep els honors d'una ovació.[6]
Necrològiques
[modifica]- Seleuc IV Filopàtor és assassinat pel seu ministre Heliodor que s'autoanomena regent en nom de Demetri I Soter, l'hereu de Seleuc.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ 2,0 2,1 Apià. Història de Roma: Síria, XI, 45, 66
- ↑ Polibi. Història, XXXI, 12, 19
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XL, 44
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, XLI, 19
- ↑ Fasti Triumphales