Àger

Àger
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 59′ 59″ N, 0° 45′ 46″ E / 41.999751°N,0.762755°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Àmbit funcional territorial	Ponent
Comarca	Noguera
Capital	Àger
Conté la subdivisió	Agulló
Població humana
Població	582 (2023) (3,62 hab./km²)
Llars	96 (1553)
Gentilici	agerenc, agerenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat d'Aigües de la Noguera Alta
Superfície	160,6 km²
Banyat per	Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa i pantà de Canelles
Altitud	642 m
Limita amb	les Avellanes i Santa Linya ; Vilanova de Meià ; Castell de Mur ; Viacamp i Lliterà ; Sant Esteve de la Sarga ; Camarasa ; Os de Balaguer ; Llimiana
Organització política
• Alcaldessa	Mireia Burgués Novau (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	25691
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	25002
Codi IDESCAT	250024
Lloc web	ager.cat

Àger (pronunciat [ˈajʒe])^[1] és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya. El municipi està situat a l'extrem nord-occidental de la comarca, té uns 160,7 km² d'extensió i està delimitat físicament per la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, a est i oest, i pel Montsec d'Ares, al Nord. Administrativament limita amb els termes de Sant Esteve de la Sarga, Guàrdia de Noguera (Pallars Jussà) al nord, a llevant pels termes de Camarasa i Vilanova de Meià, a migdia per les Avellanes i Santa Linya i Ós de Balaguer, i a ponent, ja a l'Aragó i a l'altra riba de la Noguera Ribagorçana, amb el municipi ribagorçà de Viacamp i Lliterà.^[2]

Etimologia

El terme Àger ja apareix en documents des del segle xi. Probablement prové del llatí AGGERE, "terraplè".^[3]

Geografia

Llista de topònims d'Àger (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Entitats de població

El terme d'Àger comprén diferents viles i llogarets. El cap del municipi, la vila d'Àger es troba al bell mig de la vall homònima. A ponent de la vila i a la mateixa vall trobem el poble d'Agulló i a llevant, els llogarets de la Règola i les Casetes de l'Estació (al sector oriental). Aquest últim nucli de població, pren el nom de l'estació d'Àger de la línia de ferrocarril de Lleida a Pobla de Segur. Al sud del terme i sobre els contraforts de la serra de Millà hi ha els llogarets de Millà, els Masos de Millà, Vilamajor i Fontdepou i la urbanització de Sant Josep de Fontdepou, aquests últims termes situats molt a prop del port d'Àger.^[2]

Entitat de població	Habitants (2019)
Àger	401
Agulló	47
Corçà	26
Fontdepou	19
Masos de Millà, els	8
Millà	5
Règola, la	17
Sant Josep de Fontdepou	42
Vilamajor	23
Font: Idescat

Economia

L'economia del municipi es basa principalment en l'agricultura de secà i en la ramaderia, tot i que en els darrers anys el sector turístic n'està agafant una certa rellevància, sobretot pel que fa a la pràctica d'esports d'aventura (vols en parapent, globus, escalada…)

Llocs d'interès cultural

Vista exterior de la col·legiata de Sant Pere

El punt més alt de la vila l'ocupen les restes del conjunt monumental de Sant Pere d'Àger, amb la col·legiata i el castell. Àger sorgí al voltant d'aquesta fortalesa erigida per Arnau Mir de Tost al segle xi, en ple procés de conquesta comtal, sobre les ruïnes d'un possible antic castell romà. El claustre de la col·legiata, en la qual hi habitava una comunitat de canonges, és dels segles XIV-XV.^[4]

De l'època romana en resta una part de via romana del segle ii, i un sarcòfag que actualment es troba a l'església de Sant Vicenç. En aquesta església hi ha també la Mare de Déu de Colobor, traslladada des del santuari que duu aquest nom i que es troba a la serra del Montsec.

Altres ermites que hi ha a la rodalia són les de Santa Elena, del segle xv, i la de la Mare de Déu de Pedra, que conserva el temple romànic del segle xi al costat de l'edificació actual, que data del segle xvii.

A més, a cadascun dels pobles que formen el municipi hi ha altres llocs d'interès cultural, com l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, a Corçà, o l'ermita de la Santíssima Trinitat, a la Règola.

El poble d'Àger va ser un important nucli carlí durant les guerres que aquests van protagonitzar. Durant la Primera Guerra Carlina al poble hi havia un hospital militar i una junta carlista.

També hi ha el Centre d'Observació de l'Univers, al Parc Astronòmic Montsec.^[5]

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
129	99	96	462	1.027	2.830	2.567	2.336	2.136	1.813

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.740	1.552	1.479	1.337	1.105	772	684	619	595	595

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
553	542	528	507	502	491	557	584	593	594

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
602	611	580	580	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Fills il·lustres

Joan Castells i Rossell, (1802-1891) militar i cap important dels carlins.

Política

Historial de la composició del ple municipal^[6]
Partit	1979	1983	1987	1991	1995	1999	2003	2007	2011	2015	2019
CiU/JxCat			3	4	4	4	3	3	3	3	4
IxA- AM							3	4	4	4	3
PSC - CP				1			0
PP				2	3	3	1		0	0
Independents^[a]	7	7	4
Total	7	7	7	7	7	7	7	7	7	7	7

↑ Com a AIPN

Referències

↑ «Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya». ICGC. Arxivat de l'original el 3 de gener 2020. [Consulta: 18 gener 2020].
↑ ^2,0 ^2,1 «Àger». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton. Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9.
↑ Sàez, Anna «El misteri del sarcòfag romà». Sàpiens [Barcelona], núm. 87 data = gener 2010, p. 71. ISSN: 1695-2014.
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001. ISBN 84-393-5437-1.
↑ «Resultats electorals a Àger». Municat. [Consulta: 18 gener 2020].

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àger

Toponímia de la vall d'Àger, Joan J. Vinyoles i Vidal, Àger, 2014 Arxivat 2015-08-31 a Wayback Machine.
Viulafesta.cat les seves festes

[7] Com a AIPN

[1] «Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya». ICGC. Arxivat de l'original el 3 de gener 2020. [Consulta: 18 gener 2020].

[GEC-2] 2,0 ^2,1 «Àger». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[3] Moran, Josep; Batlle, Mar; Rabella, Joan Anton. Topònims catalans. Etimologia i pronúncia. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. ISBN 84-8415-431-9.

[Sapiens-4] Sàez, Anna «El misteri del sarcòfag romà». Sàpiens [Barcelona], núm. 87 data = gener 2010, p. 71. ISSN: 1695-2014.

[5] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001. ISBN 84-393-5437-1.

[muni-6] «Resultats electorals a Àger». Municat. [Consulta: 18 gener 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[a]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)