Martiriòpolis
Martiriòpolis (llatí Martyropolis, grec Marturopolis, armeni Nepret o Neferkert) fou una ciutat de l'Armènia Sofene.
Des el 387 la ciutat armènia va quedar en la part d'Armènia sota domini romà. Fou refundada vers finals dels segle IV per el bisbe Marutha que va reunir allí les despulles dels màrtirs que va trobar a Armènia, Pèrsia i Síria i des llavors va fer sovint funcions de capital de l'Armènia romana. Com que Marutha va tenir permís del rei de Pèrsia la seva fundació caldria datar-la abans del 387.
Els perses van atacar l'Armènia bizantina especialment Teodosiòpolis (armeni Karin, modern Erzurum) i Martiriòpolis, el 502.
El 536 fou integrada en la nova província d'Armènia Quarta, essent rebatejada Justinianòpolis, que va ser la capital; la província incluia Sofene o Sofanene, Anzitene, Balabitene, Astianene, i tota o part de la Khorzene. Es varen instal·lar un comte bizantí (a Melitene) i dos dux: un a Justinianòpolis i un Kitarison (a l'Astianene). Per ordre de Justinià la ciutat fou fortificada.
El 589 els perses van ocupar Martiriòpolis, i els bizantins van construir enfront la ciutat de Maurikiòpolis. Els bizantins la van recuperar pel tractat de pau del 628.
Dominada pels àrabs a partir del segle VII, fou anomenada Mayyafariquin.